Revelen que un dels darrers afusellats del franquisme era català

A les 9.10 del 27 de setembre de 1975, un escamot de policies espanyols va afusellar Ramón García Sanz. Tenia vint-i-set anys i era militant del FRAP. El règim franquista el va assassinar aquell dia, juntament amb dos membres més del FRAP i dos d’ETA. El van condemnar per la mort d’un tinent de la Guàrdia Civil després d’un consell de guerra escandalós, on van expulsar el seu advocat, que ni tan sols va poder acompanyar-lo al calabós la seva darrera nit en vida. Era orfe, i només tenia un germà discapacitat que era a Saragossa i que no es va poder traslladar a Madrid abans no l’executessin. Dels cinc afusellats avui fa cinquanta anys, García Sanz és de qui se’n té menys informació. I ara la investigació del periodista Roger Mateos al llibre El verano de los inocentes (Anagrama) revela que no era pas nascut a Saragossa, com s’havia dit fins ara, sinó que era català, nascut a Barcelona. 

“Segurament, el cas més trist de tots els afusellaments és el de Ramon García Sanz”, explica Mateos en aquesta entrevista amb VilaWeb. “Ni tan sols els seus companys de partit tenen clars encara avui els orígens, perquè era una persona d’origen extremadament humil. La seva mare era soltera, i va donar a llum Ramon García Sanz al barri del Raval, a final dels anys quaranta, en la Barcelona més sòrdida de la postguerra franquista. No podia mantenir el nadó, i encara menys quan al cap de dos anys va néixer el seu germà petit, Santiago. Amb dues criatures a càrrec, la mare les va cedir a la casa de la maternitat de la travessera de les Corts. Ramon García Sanz va viure la seva infantesa en orfenats, va passar per Llars Mundet i després va ser traslladat a Saragossa, a un altre orfenat.”

A Saragossa, hi tenia oncles, però tampoc no es van poder fer càrrec dels dos nens. Va viure fins a la majoria d’edat en orfenats i després es va guanyar la vida com va poder, fins que, de més gran, es va traslladar a Madrid, on va treballar de serraller. Fou a Madrid on, tal com relata Mateos, va conèixer de manera fortuïta, en un bar, un militant del FRAP amb qui va establir una conversa i, després, un lligam polític sòlid. Perquè “el partit va fer apreciar a García Sanz els seus orígens humils”, comenta el periodista, “li va donar un valor, li va oferir una família, que era el partit, i el va acollir”. I es va afiliar al FRAP, justament el 1975, quan el partit es llançava a la lluita armada. 

El militant que va conèixer aquell dia en un bar era José Luis Sánchez Bravo. Tots dos, juntament amb Xosé Humberto Baena, van ser executats el matí del 1975 a Hoyo de Manzanares, a Madrid.