JxCat ha presentat aquest dissabte el seu full de ruta per implementar la república. El document de “compromisos” es basa en el supòsit que l’independentisme superi per primera vegada el 50% de vots a les eleccions del 14-F. La candidatura de Laura Borràs proposa que el Parlament, al primer ple després de constituir-se, “adopti una resolució” que constati la nova majoria independentista. S’hi “ratificarà” la vigència de la DUI del 2017, i Junts confia que un govern “fort” amb ERC i CUP gestioni el dia a dia, amb el Consell per la República com a “líder” de l’independentisme. JxCat sol·licitarà la intervenció europea per un nou referèndum acordat i vinculant, tot i que espera que el govern espanyol s’avingui a negociar l’autodeterminació.

La resolució del Parlament que vol impulsar JxCat també “reconeixerà” el Consell per la República com a “Autoritat Nacional”, apoderant-lo per a liderar el moviment independentista com a “depositari del mandat de l’1-O i a representar-lo internacionalment”. Cal dir que les propostes de resolució (PR) parlamentàries no són d’obligat compliment polític, però sí que poden tenir transcendència jurídica. De fet, la república es va proclamar el 27-O de 2017 després que el Parlament aprovés una PR que assumia la DUI en el seu preàmbul -la part que no es vota.

JxCat demana que ERC i CUP estiguin “suficientment compromesos” per tirar endavant el mandat de l’1-O: “En la mesura que de les eleccions en resulti una majoria suficient del 50% dels vots emesos, i suficientment compromesa amb la vigència del mandat vinculant del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre, caldrà que tots els actors de l’independentisme facin els preparatius necessaris per fer-lo efectiu i que han de culminar amb l’activació de la Declaració d’Independència signada el 10 d’octubre de 2017 i votada pel Parlament el 27 d’octubre següent”.

Junts també insisteix a distingir el paper de la Generalitat -vetllar pel progrés, la cohesió, el benestar i la sostenibilitat del país, sense renunciar a la resistència institucional davant els “atacs” de l’estat-, i del Consell per la República -liderar políticament el moviment independentista i assumir la “preparació d’estructures” per al nou estat en un context “segur”.

Negociació i internacionalització

Arribats a aquest punt, Junts aposta per negociar amb Madrid: “Si en aquestes eleccions al Parlament es revalida la majoria independentista, al govern espanyol ja no li quedaran més excuses per no obrir un procés de negociació real amb el govern de la Generalitat per resoldre el conflicte amb Catalunya per vies democràtiques”. El partit de Carles Puigdemont, d’acord amb la seva ponència política, vol negociar l’autodeterminació “amb el benentès que ja es va exercir l’1-O i que aquell mandat democràtic segueix avui plenament vigent”.

JxCat també posa “condicions” a aquesta negociació amb l’estat: reconeixement mutu com a subjectes polítics que es respecten com a interlocutors vàlids; una amnistia “immediata”, acabar amb la “repressió”; i un mediador internacional. Sigui com sigui, la formació de Borràs també adverteix que si l’independentisme supera el 50% de vots “se sol·licitarà la intervenció dels organismes europeus per assolir un referèndum acordat i vinculant”.

Finalment, Junts apunta que si l’estat manté la seva posició “d’intransigència i immobilisme”, no tindria “cap sentit” que el moviment independentista optés per una “estratègia d’espera indefinida”. Així, si Madrid es nega a negociar, el futur govern ha d’estar “plenament disposat a prendre les decisions unilaterals que corresponguin”. “Només un govern de partits sobirans tindrà les mans lliures per enfrontar-se als abusos dels poders espanyols amb totes les eines democràtiques i no violentes disponibles”, conclou el document.

Aquests “compromisos” de JxCat tenen l’aval de la candidata Borràs, del president Puigdemont, de Lledoners, de la direcció del partit i del comitè de campanya. Ara Junts espera que ERC i CUP es pronunciïn sobre la proposta.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.