21.11.2025 - 19:02
|
Actualització: 21.11.2025 - 21:43
La declaració d’Alfredo Romero, amo del restaurant El Ventorro, ha obert –si era possible– encara més interrogants sobre el dinar del president Carlos Mazón i la periodista Maribel Vilaplana el 29 d’octubre de 2024, enmig de la gota freda. Lluny d’aclarir la seqüència de fets, la seva versió contradiu punts essencials d’allò que han declarat tant el president com la periodista davant la jutgessa de Catarroja. Les discrepàncies afecten la disposició del reservat, la roba de Mazón, l’ús del telèfon, la presència d’un ordinador, la familiaritat de Vilaplana amb el local i fins i tot l’existència d’escorta.
A continuació, repassem sis de les contradiccions principals.
Les dimensions del reservat
Maribel Vilaplana descriu el lloc on van dinar com “una sala gran”. Afegeix que Mazón “s’aixecava i es distanciava” tant, que ella no podia sentir-ne les converses telefòniques.
L’amo, en canvi, dibuixa un espai completament diferent. Diu que el reservat és “com l’estrat del jutjat”, d’unes dimensions reduïdes, i amb una taula rodona per a quatre o cinc persones. Un espai menut, on és pràcticament impossible que algú es pugui allunyar prou per a mantenir una conversa telefònica sense que se senti. Segons Romero, és difícil d’imaginar que dins aquell reservat algú pogués no sentir què feia o deia l’altre.
El jersei groc
També divergeixen sobre la manera com anava vestit Mazón i si es va canviar de roba. Vilaplana diu que el president es va treure la jaqueta i es va posar un jersei durant el dinar. Romero ho desmenteix rotundament: assegura que Mazón va entrar amb una jaqueta fosca i va eixir amb la mateixa jaqueta, sense cap indici de canvi de roba ni de jersei. No li va veure cap peça groga.
Mazón, per acabar-ho d’adobar, explica una tercera versió: diu que portava un jersei groc dins la motxilla i que se’l va posar “perquè tenia fred” abans d’anar al CECOPI. Tres versions incompatibles.
Les contradiccions sobre el telèfon
Vilaplana assegura que entre les 17.30 i les 17.45 Mazón rebia “trucades constants”, fins al punt que ella ho aprofitava per treure l’ordinador i preparar classes. Mazón també afirma que durant aquell tram gestionava trucades i missatges.
Però l’amo diu exactament la contrària. Segons que ha declarat, les set o vuit vegades que va entrar al reservat per servir-los, no va veure cap telefonada, ni Mazón parlant pel mòbil, ni moviments sospitosos. Cap trucada detectada, cap alçament de veu, cap desplaçament constant com descriu la periodista.
L’ordinador sobre la taula
Vilaplana assegura que va treure un portàtil i va aprofitar l’estona en què Mazón s’allunyava per treballar-hi.
L’hostaler diu que no va veure cap ordinador –ni obert ni tancat– en cap de les seves nombroses entrades. Cap rastre de portàtil sobre la taula. Mazón tampoc no ha fet cap menció a cap ordinador en la seva versió dels fets.
Havia estat abans a El Ventorro?
Vilaplana va afirmar que no hi havia estat mai. Potser es referia al reservat, però el retrat que en fa –“una sala gran”– no coincideix gens amb la realitat física que ha descrit l’amo.
Romero diu que creu que sí que hi havia estat “alguna altra vegada, esporàdicament”.
L’escorta
La incoherència és encara més gran quan es parla de l’escorta.
Mazón diu que va anar al dinar amb escorta i que en va sortir sense. Vilaplana no en fa cap menció. Però l’amo afirma que el president hi va arribar completament sol. Cap escorta dins el restaurant, cap agent esperant a fora, cap moviment que permetés d’acreditar la versió del president.
Les declaracions del propietari d’El Ventorro, lluny d’esvair els dubtes sobre aquell 29-O, han agreujat les contradiccions entre els protagonistes del dinar. El testimoni recorda un espai menut, sense trucades, sense jersei groc, sense ordinador i amb un president que entra i se’n va tot sol.
