Gracienca, surrealista i llibertària. Així presenta l’Ateneu Llibertari de Gràcia la sessió que avui celebrem en memòria i vindicació de Remedios Varo (Anglès, la Selva, 1908 – Ciutat de Mèxic, 1962), una de les pintores de l’ampla tradició surrealista i molt més: escriptora, artista gràfica, maga de les imatges. Juntament amb Maria José González i Dolors Marín, convocades per l’infatigable Xavi Oller, mirarem de fer emergir, en aquesta revetlla de Sant Jordi, el drac i la rosa d’aquesta artista formidable, massa desconeguda, ai, en el país on va nàixer i la ciutat, Barcelona l’oblidadissa, on va crear. La Varo és molta Varo. I se sap massa poc, fins entre estudiosos i curadors d’exposicions la mar de moderns, la seva petja catalana.

Gracienca, perquè la Varo tenia el pis i el taller a la plaça de Lesseps. No en queda ni rastre, allà. És el costum de la ciutat, que de tan cosmopolita que diu ser és provinciana fora mida, oblidant constantment on van viure i treballar els seus artistes, encara més les seves artistes. Cert que la Varo ha estat reconeguda amb uns jardins al barri de la Diagonal Mar: és un reconeixement secret, gairebé esotèric perquè només unes quantes persones a la ciutat saben qui va ser i què va fer. No li hauria desagradat: va ser una artista de l’alquímia, dedicada a fer reviure mons que, en la seva pintura, surten dels contes de fades de l’inconscient. Però molts trobem que ha de ser més present, més coneguda, menys secreta. Per cert, a veure si la Viquipèdia incorpora la seva activitat catalana, que va ser important.

Una altra bona notícia és que un dels seus quadres, pintats a Barcelona, ha entrat ben recentment al MNAC, cedit per una col·leccionista: Accidentalitat de la dona. Violència, un títol que expressa prou els motlles temàtics que la Varo va trencar des de ben jove.

Qui va ser aquesta dona, aquesta artista? Va nàixer a la vila d’Anglès –que sí que la té ben present—, on son pare, lliurepensador andalús, havia estat destinat com a enginyer hidràulic. De la mare sabem que era d’origen basc. El pensament avançat  del pare i el catolicisme de la mare van fer una mixtura en la filla, en l’empremta espiritual i fortament lliure que anirà prenent el seu art.  Seguint la vida nòmada de la professió del pare, va viure de petita al Marroc i després a Madrid. Es casa amb un altre artista i se’n va a París, on s’hi està un any. El 1932 s’estableix a la Barcelona republicana, fent de dibuixant publicitària. Viu intensament el clima polític –llibertari– i creatiu. S’integra en el Grup Logicofobista, la versió surrealista més radical a Catalunya que la guerra i l’exili desfaran. El 1936 coneix el poeta francès Benjamin Péret, arribat a Barcelona amb les Brigades Internacionals, un dels surrealistes més intensos. La parella anirà cap a França amb l’èxode republicà i després de moltes dificultats pròpies del moment farà cap a Mèxic, el 1941.

A Mèxic emergirà la Varo més personal, la de les hipnòtiques pintures que fan tornar al món primigeni dels misteris de la naturalesa i de l’art de l’alquímia, per reconstruir un món que havia estat fet miques. La seva amistat amb una altra surrealista exiliada, la britànica Leonora Carrington, hi serà cabdal, per a totes dues, en l’obra pintada i en l’obra escrita de totes dues.

Els joves i no tan joves que ara la recorden a Gràcia tenen un projecte, al qual em sumo de cor i de cap: donar el nom de Remedios Varo a l’Institut Secretari Coloma, que ara es diu ni més ni menys  com el primer inquisidor!

Que així sigui. Com diuen els amics de l’Ateneu Llibertari de Gràcia, que una bruixa faci fora l’inquisidor.

Hi sou convidats, avui: carrer de l’Alzina, 5. A les 19 hores.

I bon Sant Jordi!

Entrevista Mercè Ibarz: ‘Ens domina el provincianisme vestit de cosmopolita’

Vull la teva col·laboració

Tenim un compromís amb tu. Entenem el periodisme com un combat diari. I necessitem del teu suport.

Per a tu fer-te subscriptor és un esforç petit, però per a nosaltres el teu suport ho és tot.

Ajuda VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb