Cap a on va la CUP? La refundació del partit obre debats pendents de fa anys

  • Diputats i ex-diputats com Anna Gabriel, Dolors Sabater, Albert Botran i Carles Riera exposen el seu punt de vista sobre alguns dels debats més candents en la refundació de la CUP

VilaWeb
Arnau Lleonart
27.11.2023 - 21:40
Actualització: 27.11.2023 - 21:44
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

La CUP ha encetat un procés de debat intern i refundació que li permeti de sintonitzar-se amb el moment polític actual. Una necessitat que feia temps que es comentava entre les bases locals, i que els mals resultats a les eleccions municipals i espanyoles van obligar a posar sobre la taula. És en aquest sentit que ha començat l’anomenat Procés de Garbí, un cicle de trobades entre militants de la CUP i organitzacions de l’entorn que ha de culminar en una assemblea nacional que aprovi unes noves ponències organitzativa i política.

De moment, aquests debats es fan a escala territorial, però el 16 de desembre hi ha convocat un congrés nacional obert per a posar en comú les reflexions. S’hi discutirà quina és la conjuntura política actual, tant als Països Catalans com a Europa; quin ha estat el paper de la CUP els darrers anys, tant els encerts com els errors; com s’ha d’encarar el nou cicle polític i amb quines eines. “Hi ha un debat de com ens comuniquem, de com s’ha de generar la lluita institucional i si hem trobat els límits de la institució o no, de com es relacionen els nuclis locals amb l’estructura nacional, com fem atractius els nostres plantejaments per a fer una proposta útil per a les classes populars…”, enumera Non Casadevall, portaveu del grup motor que impulsa el procés de refundació.

En aquest debat, hi és cridat a participar tothom que se senti la CUP una mica seva. Tant se val si són militants o no, o si fins ara han estat políticament actius o se n’havien distanciat. “Tenim el repte de discutir com ens organitzem per tal de tenir capacitat d’influència. No tan sols a les institucions, sinó en el comú general”, diu a VilaWeb l’ex-diputada Anna Gabriel, que recorda el cas de Syriza, a Grècia, com a exemple d’organitzacions d’esquerres transformadores que, malgrat tenir el poder institucional, “no han pogut exercir la seva sobirania per la imposició d’altres poders, menys democràtics, però més forts”.

Les darreres eleccions han representat un retrocés de la CUP important. Van perdre la presència al congrés espanyol perquè hi va haver 148.000 persones que els havien votat quatre anys enrere i que aquesta vegada no els van votar. A les municipals, terreny que la CUP sempre ha reivindicat com el més còmode per a la formació, van perdre vora 34.000 vots i 24 regidors a tot el país. I el pitjor: no van assolir l’objectiu de recuperar l’espai perdut a les eleccions anteriors, quan ja van desaparèixer d’ajuntaments importants com els de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet i Lleida.

Un altre indicador, ja abans de les eleccions, que les coses no anaven bé i els militants havien perdut to va ser la baixada de candidatures que la CUP va presentar a les municipals. Va haver-hi llistes de la CUP o candidatures afins amb el suport del partit a 163 viles, 27 menys que no pas el 2019, quan se’n van presentar 190. Dues cares visibles més de la CUP, com són Albert Botran i Carles Riera, que van compartir grup parlamentari amb Gabriel durant la legislatura del Primer d’Octubre, relacionen directament l’estat de la CUP amb la pèrdua de tensió política al carrer. “La incidència es multiplica per deu quan hi ha mobilització social, però quan baixa se’ns desactiva una mica la militància i ens va pitjor electoralment”, diu Riera. Com recuperar múscul tot i el canvi de cicle polític serà un dels debats més importants del Procés de garbí. “Hem d’assumir que som en un canvi de cicle. Encara anem aplicant estratègies, tàctiques, models organitzatius i relats que en són propis”, afegeix.

L’objectiu, diu Riera, és reorganitzar-se per al nou cicle polític tot mantenint els mateixos objectius i principis polítics: “Països Catalans, independència, socialisme, feminisme i ecologisme; això no es toca.” Per arribar-hi, diu que cal provocar “un nou cicle de mobilització, conflicte i confrontació amb l’estat espanyol”, sense perdre de vista la importància de “la intervenció institucional, disputant a l’estat i al capital tots els terrenys de lluita política.” Una idea que comparteix Botran, que diu: “No n’hi ha prou a dir que la conjuntura no acompanya, sinó que cal moure les peces que calgui, cercar les aliances necessàries i proposar les coses que facin de desllorigador.”

La batllia de Guanyem Girona marca el camí a seguir?

Albert Botran és un dels impulsors d’un manifest en què demanen que el procés de refundació deixi lloc a un espai polític amb vocació de majoria i de govern, un terreny de joc en què la CUP fins ara no ha jugat. “Ens cal una organització amb més militància, amb més xarxa, amb més pluralitat, amb vocació de majoria i de conquesta del poder, condició necessària per a qualsevol transformació mínimament profunda de la societat. Amb voluntat d’incidència, de fer moure els altres actors, de governar sempre que es donin les condicions. Amb direcció, amb estratègia i amb voluntat de liderar l’alliberament nacional”, diu el text, que han signat el batlle de Girona, Lluc Salellas; el cantant Lluís Llach; el periodista Jordi Borràs; i l’activista Marcel Vivet, entre més.

“Si tens prou força i es donen les condicions, has de participar en els governs”, reivindica Botran, que diu que en l’àmbit municipal aquest pas es fa amb més naturalitat. “Això no vol dir que sigui un camí de roses cap a l’èxit, però sí que vol dir que guanyes més centralitat política, que les teves propostes són molt més al centre del debat i que el teu projecte és molt més present en la societat”, afegeix, i recorda que el referèndum del Primer d’Octubre es va convocar en canvi del suport de la CUP al pressupost del govern de Carles Puigdemont.

Una altra de les signants del manifest és Dolors Sabater, ex-batllessa de Badalona i cap de llista de la CUP a les darreres eleccions al parlament. Ella és un dels casos d’algú que, sense ser militant de la CUP –encapçala el partit Guanyem Catalunya–, s’hi sent propera i participa en el Procés de Garbí amb la voluntat que, de la refundació, en surti un nou projecte polític més ampli. “Disputar el poder és molt important”, remarca en conversa amb VilaWeb: “Ho hem demostrat en molts ajuntaments, és una línia que ajuda a acumular força i enforteix l’esquerra independentista en un sentit ampli.”

En aquest debat, Gabriel diu que no és que la CUP es negui a governar, sinó que fins ara les circumstàncies no ho han fet possible. “No governem quan no es dóna l’aritmètica per a fer-ho –és a dir, no tenim prou suport popular–, quan les aliances que ho haurien de permetre no es corresponen amb els nostres plantejaments o quan, senzillament, no ens ho proposen perquè saben que, si la CUP és dins un govern, vol dir assumir plantejaments, decisions o polítiques públiques que els qui volen governar no comparteixen”, diu, i afegeix: “El dia que hi hagi voluntat d’integrar la CUP en un govern serà perquè hi ha un suport popular explícit a canviar les coses d’arrel.”

Per Riera, hi ha una qüestió elemental en tot plegat: “Nosaltres aspirem a construir l’hegemonia, que primer es guanya en la societat i, en conseqüència, després a les institucions.” Ràpidament, surt a la conversa el cas de Girona, on la CUP ha assolit la batllia amb una candidatura àmplia i arran d’un pacte de govern amb Junts i ERC. “A Girona hi ha un moviment independentista molt important, s’ha guanyat una hegemonia social i cultural, i dins aquest independentisme hegemònic, hem contribuït que el moviment faci un gir a l’esquerra”, diu. Botran hi està d’acord i diu que l’arrelament de la CUP a Girona ha estat determinant per governar-hi, però esmenta més elements claus: “La qüestió no és la radicalitat del discurs, sinó que allò que proposes sigui factible i engrescador. Hi ha una qüestió d’actitud, s’han cregut que podien aconseguir l’alcaldia i ho han plantejat com una cosa possible.” A més, han fet una obertura i han inclòs en la candidatura alguns altres sectors independentistes i d’esquerres. “Nosaltres som els de la CUP: anticapitalistes, revolucionaris, però amb tu podem coincidir en aquesta aliança concreta.”

El batlle de Girona, Lluc Salellas, amb la vara de batllia després d’haver estat investit.

Al costat de l’actitud de la CUP envers la possibilitat de governar les institucions, al Procés de Garbí hi ha, doncs, el debat sobre el grau d’obertura que pot assumir el partit. “Que un resultat del procés fos la voluntat d’eixamplar i de fer créixer el nostre espai d’incidència, i que gent d’altres espais polítics d’esquerres i independentistes en el sentit ampli de la paraula acabi participant en la nostra organització seria un indicador que s’han fet bé les coses”, opina Botran, una opció que fa anys que reivindica Sabater, que justament ho va practicar a Badalona. “Pensem que aquest espai d’unitat popular ampli també podria funcionar a escala nacional”, diu.

Riera no hi està pas en contra, però diu que la clau de tot plegat és definir un programa que representi tots els sectors polítics que haurien de formar part d’aquest projecte major: “Hem de créixer socialment i políticament entorn d’un programa i d’uns objectius comuns. No podem créixer a canvi de renunciar a uns objectius o aspectes programàtics que són fonamentals.” I ho exemplifica: “Si per tal d’ampliar-nos hem d’acceptar que qualsevol solució política al conflicte requereix un acord amb l’estat i s’ha de situar en el marc de la constitució… home, no. Nosaltres per aquí no hi podem passar. Si algú diu que l’habitatge és primer una mercaderia que un dret, doncs no ens podrem posar d’acord.”

Tot el poder a les bases, o més poder per a una direcció

Un dels trets més distintius de la CUP és l’assemblearisme, que marca el rumb del partit a partir de les bases i deixa en la direcció –que, formalment, integren el consell polític i el secretariat nacional– la gestió tàctica del dia a dia. Aquests últims anys la militància ha avalat petites reformes per donar-los més espai, però el debat organitzatiu continua ben viu.

Botran és un dels partidaris de tenir una direcció política clara, tot mantenint en l’assemblearisme les decisions importants, fins i tot la capacitat de destituir càrrecs de la direcció. “Que es prenguin unes decisions i que, com a militant, sàpigues qui les ha preses i per què, quina serà la següent i que tot tingui una continuïtat.” Reconeix que en tota direcció executiva hi ha el risc que certes persones en facin un ús oportunista segons els interessos individuals, però creu que permetria de donar a la CUP una coherència en allò que fa: “Ara faig això perquè d’aquí a dos anys vull que passi això altre, i que d’aquí a quatre anys acabi passant allò d’allà.”

Fotografia de l’Assemblea Nacional de la CUP que es va fer el 2021 a Barcelona.

“Hem de trobar un equilibri”, diu Riera, que hi veu “una qüestió dialèctica i de contrapès”. Recepta de reforçar les bases –créixer en militància i donar més canals de participació interna– i, alhora, tenir una direcció nacional democràtica, representativa del conjunt i transparent que pugui aplicar decisions estratègiques i portar el dia a dia del partit, rendint comptes amb la militància. “Crec que hem de reforçar molt la capacitat operativa del consell polític, que és l’òrgan de decisions, i el secretariat nacional, que és el que les executa”, diu.

“Garbí ha de permetre de combinar la reflexió estratègica organitzativa i relacional, i fer-ho amb més persones que les que som actualment, i sobretot amb persones que donin el millor d’elles per a posar-ho al servei d’un projecte col·lectiu”, afegeix Gabriel, que entoma també el debat sobre la representativitat pública de la CUP. És a dir, mantenir com fins ara el pluralisme de les cares que representen l’organització o, com en uns altres partits, definir un líder polític recognoscible pels ciutadans: “Tenim exemples de moviments polítics revolucionaris amics amb líders incontestats des de fa dècades, i tenim exemples de lideratges que han exercit un paper perniciós. El que necessitem és tenir a tots nivells persones que sàpiguen representar el que col·lectivament decidim.”

La CUP es dissoldrà per fundar un nou partit?

Un dels dubtes que va aparèixer quan la CUP va anunciar que obriria un procés de debat i refundació és si serà gaire profund i si, com va passar amb l’evolució de Convergència al PDECat i del PSUC a Iniciativa i, després, als comuns, implicarà el final de la CUP i el naixement d’una nova organització política. I el fet és que no hi ha resposta, perquè dependrà d’on porti el debat de les bases. “No veig si un canvi de sigles podria ajudar o seria un maquillatge”, diu Botran, que assenyala que la marca de la CUP pot estar desgastada en alguns aspectes, però no en molts altres: “La gent l’associa a coses bones, com la desobediència del Primer d’Octubre, a una honestedat en el compromís social o al fet de ser pioners en el feminisme.”

“Ens proposem un debat profund i sense límits que el coartin”, diu Gabriel. I deixa clar: “Tot i això, que ningú no tingui la il·lusió que això farà desaparèixer el que signifiquem i el que som. Portem un món nou en els cors i no desistirem de defensar-lo.”

Per això els participants en aquest reportatge remarquen la importància que tothom qui se senti a prop de la CUP i tingui ganes d’implicar-s’hi, participi en el Procés de Garbí. “La clau de l’èxit serà que hi hagi molta participació i molt de debat. No solament de la militància de la CUP, sinó també de l’entorn, de la gent d’uns altres moviments i espais socials i polítics propers”, diu Riera. I Sabater afegeix: “Vénen anys de reflexions profundes en molts espais polítics, hem de prendre’ns-ho amb calma, però amb un horitzó de canvi i transformació. Sovint en la política, subjecta a les pressions i les presses per les campanyes electorals, no hi ha la calma que necessita una cosa tan profunda com aquesta.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any