La reforma del delicte de sedició al codi penal espanyol s’ha obert pas aquestes últimes setmanes com una opció perquè els presos polítics puguin recuperar la llibertat, atès que una rebaixa o la derogació del delicte s’aplicaria de manera retroactiva. És la proposta que han defensat els comuns darrerament i que ara, arran de l’aliança entre Unides Podem i el PSOE, és damunt la taula, tot i que no forma part de l’acord programàtic de govern entre tots dos partits.

Tanmateix, els sectors més durs del socialisme espanyol hi van en contra. Una de les veus que ja s’han alçat per a criticar la proposta és la del president de Castella – la Manxa, Emiliano García Page. En canvi, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha avalat aquesta fórmula en una entrevista recent a Ràdio 4 en què ha manifestat que dir que l’independentisme va fer un ‘cop d’estat’ no es correspon amb la realitat.

Fa poques setmanes la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, va explicar que Sánchez tenia la voluntat de ‘modernitzar’ els tipus penals de rebel·lió i sedició. Va evitar de dir si una reforma del codi penal espanyol inclouria el fet de tornar a tipificar com a delicte la convocatòria de referèndums, cosa que xocaria amb la posició del seu soci de govern, Unides Podem.

Tanmateix, ara per ara no hi ha cap proposta clara ni definida del PSOE ni cap document que s’hagi fet públic sobre l’abast de la reforma. Les dues opcions són o bé una rebaixa de les penes de la sedició i un aclariment del tipus penal –com ara la substitució del concepte genèric de ‘força’ per ‘violència armada’– o bé directament la derogació d’aquest delicte, que és d’origen medieval i una anomalia a la Unió Europea.

El ministre de Justícia espanyol, Juan Carlos Campo, va negar ahir a la comissió de Justícia del congrés espanyol que el PSOE tingués cap ‘compromís’ amb ERC per a reformar el delicte de sedició. Va dir-ho responent a Ciutadans, que citava un article publicat diumenge a El Mundo segons el qual la Moncloa enllesteix una reforma que rebaixa les penes de sedició amb concurs amb el de malversació. ERC no hi va dir res, però el diputat de JxCat Jaume Alonso-Cuevillas va reclamar que es deroguessin la sedició i la malversació sense apropiació.

De moment, l’independentisme aguaita aquesta proposta amb prudència. La reivindicació principal d’ERC, JxCat i la CUP és l’amnistia, que anul·laria el judici i les condemnes i extingiria, doncs, la responsabilitat delictiva que el Tribunal Suprem espanyol ha atribuït als presos polítics. L’amnistia també implicaria la nul·litat de la resta de judicis contra el procés independentista i dels processos contra agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil per la violència de l’1-O, i permetria el retorn dels exiliats. Tanmateix, el PSOE no n’és pas partidari, d’aprovar una llei d’amnistia.

Els cops de volant de Sánchez amb el codi penal

Durant la campanya electoral, Pedro Sánchez va dir que reformaria el codi penal, però justament en la direcció contrària: per a tornar a tipificar com a delicte la convocatòria de referèndums. La proposta del PSOE anava enfocada a endurir el discurs contra l’independentisme en una campanya en què Sánchez rebia moltes crítiques i atacs de la dreta i l’extrema dreta per la seva suposada indulgència i per la possibilitat que pactés amb els partits independentistes –tal com va acabar fent, amb ERC, després de les eleccions espanyoles perquè l’aritmètica li ho exigia.

Setmanes abans, després de la sentència del procés, Sánchez va comparèixer per a assegurar que la sentència del Suprem s’havia de complir íntegrament. El dirigent de Podem i actual vice-president espanyol, Pablo Iglesias, se’n va desmarcar.

Els cops de volant de Sánchez són constants. El febrer del 2019, el PSOE ja va votar contra una proposició de llei del PP al congrés espanyol per a tornar a tipificar la convocatòria de referèndums com a delicte. De fet, no ho és perquè el 2005 el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero ja va derogar-la.

Asens veu voluntat política per a fer la reforma

En una entrevista publicada ahir a El Periódico, el dirigent d’En Comú Podem Jaume Asens assegurava que hi havia voluntat política per a reformar el codi penal i que es podria fer durant aquests mesos vinents. ‘Aquesta reforma penal no sols té per objectiu aconseguir la llibertat dels presos sinó també blindar l’exercici d’un dret fonamental: el de manifestació o protesta’, va declarar Asens, que presideix el grup parlamentari d’Unides Podem al congrés espanyol.

Asens inclou aquesta reforma en un conjunt de matèries que necessiten reforma, al costat del maltractament animal, la violència masclista i els piquets informatius. Respecte de la sedició, diu que la reforma serviria per a evitar que es ‘normalitzi la injustícia’ i que l’aplicació de la sedició als dirigents independentistes es pugui utilitzar també contra col·lectius com ara els activistes de la PAH i els sindicalistes.

Via lliure al congrés, però en mans del TC

Una reforma del codi penal hauria de menester majoria absoluta al congrés espanyol per a reeixir. En el cas que el PSOE i Unides Podem presentessin una proposta favorable als presos polítics i que l’independentisme la veiés amb bons ulls, n’hi hauria prou amb els vots d’ERC per a aprovar-la a la cambra.

Tanmateix, de segur que el PP i Vox hi recorrerien en contra al Tribunal Constitucional espanyol (TC). L’última reforma del codi penal espanyol la va fer el govern del PP el 2015, i el TC no hi va posar traves. Tanmateix, una modificació que pogués afavorir els presos polítics pot tenir un tractament diferent al TC, que pot continuar forçant la interpretació de les lleis i determinar, per exemple, que és una ‘amnistia encoberta’, tal com diu la dreta espanyola. Qualsevol reforma del codi penal espanyol haurà de passar pel sedàs del TC.

No és cap solució per als exiliats

La llibertat dels presos polítics gràcies a una reforma del codi penal no extingiria les condemnes ni la culpabilitat que el Suprem els va atribuir. Tanmateix, en aquesta proposta hi ha una altra ombra: la situació dels polítics independentistes exiliats.

La justícia espanyola continuaria perseguint Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel. Els exiliats no podrien tornar a casa sense acabar a les mans dels tribunals d’Espanya, que en primer lloc els podrien empresonar preventivament sense judici, i després condemnar-los i fer-los complir penes equiparables, almenys, a les que compleixen els presos polítics, en el cas que fossin condemnats per sedició i que aquest delicte no s’hagués derogat.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb