Reforma horària: preparats, llestos, va!

  • El govern i un centenar d'entitats i institucions signen el Pacte per a la Reforma Horària, que inclou diversos compromisos amb la vista posada al 2025

VilaWeb
Roger Graells Font
17.07.2017 - 22:00

El govern i un centenar d’entitats i institucions catalanes van signar ahir el Pacte per a la Reforma Horària. S’han compromès amb l’Objectiu 2025, que recull tot de mesures que han de permetre que Catalunya recuperi gradualment les dues hores de desfasament horari en relació amb la resta del món. Els esforços es concentraran en l’àmbit laboral, l’escola, el comerç i la televisió, tot i que el document també preveu més propostes. El repte ara, doncs, és fer pedagogia.

L’acord és fruit de tres anys i mig de feina dels promotors, el parlament i el govern, amb la col·laboració d’experts i d’agents d’àmbits com el comerç, l’administració, el treball, la sanitat, la cultura i l’educació. De fet, té el suport de tot l’arc parlamentari, malgrat que ahir l’oposició (PSC, C’s, PP i Catalunya Sí que es Pot) va desmarcar-se de l’acte, tot i que va assistir-hi. Els principals sindicats (USOC, CCOO, UGT), la patronal (PIMEC, Foment del Treball, Cercle d’Economia), les quatre diputacions, l’Ajuntament de Barcelona, les universitats, diversos col·legis professionals i associacions també han signat el pacte.

Un dels principals promotors de la reforma horària és Fabian Mohedano, diputat de Junts pel Sí. En declaracions a VilaWeb, atribueix el rebuig de l’oposició a la complexitat del moment polític de Catalunya: ‘En circumstàncies normals, no tinc cap dubte que els grups parlamentaris no haguessin manifestat les seves reserves.’ Mohedano també explica que al parlament hi ha hagut una feina permanent molt potent entre tots els grups i que el govern ha tingut en compte les demandes de l’oposició. ‘Entre més canvis, van demanar que no es fes una llei, sinó un pacte, i això s’ha respectat’, afegeix.

Un acte de sobirania
La signatura del pacte ha estat interpretada com un acte de sobirania catalana pel diari The Guardian. En un article titular ‘Adéu als dinars llargs, Catalunya es mou cap a jornades laborals més curtes’, el diari destaca que la reforma horària és un pacte contra l’horari laboral espanyol.

The Guardian explica que Catalunya ha fet un pas contra les jornades laborals llargues per a reequilibrar la balança entre la vida laboral i la vida persona, malgrat les resistències de l’estat espanyol durant més de set dècades.

Les empreses i la jornada laboral
El govern no negociarà amb les empreses, però dotarà els sindicats d’eines per a negociar els convenis dels treballadors amb formació, guies i codis de bones pràctiques. A més, es faran negociacions pilot amb l’objectiu de detectar les barreres i poder-les afrontar. De fet, les empreses públiques seran les primeres a adaptar-se a les noves condicions, atès que depenen de les administracions catalanes.

Les principals propostes en matèria laboral són compactar la jornada laboral i introduir més flexibilitat en els horaris. ‘Ara tothom sap que fumar és dolent. Hem d’explicar bé que uns horaris laborals determinats i la no flexibilitat provoquen absentisme laboral, insatisfacció dels treballadors i un descens de la productivitat’, assegura. Mohedano creu que, quan les empreses vegin els avantatges, se sumaran a la reforma horària.

A més, els equipaments públics avançaran l’hora del tancament, l’activitat pública acabarà abans i se sincronitzaran les activitats de les institucions públiques, les empreses i els actors socials i culturals.

I les botigues?
El parlament tramita actualment la llei de comerç, que preveu dues opcions: abaixar la persiana a dos quarts quarts de deu durant tots els mesos de l’any o bé mantenir l’hora màxima de tancament a les deu del vespre durant quatre mesos i a les nou la resta de l’any. Actualment, l’horari de tancament és les deu durant tot l’any. L’altra proposta de l’Objectiu 2025 és compactar els horaris dels comerços.

Dinar a l’escola i a l’institut
El món educatiu és clau per a educar les noves generacions en aquest nou paradigma. La proposta estrella és que tots els alumnes dini als centres, i perquè això sigui possible, caldrà invertir en el sistema de beques menjador. A les escoles, l’horari canviarà i es faran classes de les vuit del matí a les quatre de la tarda, amb el dinar de dotze a dues. Pel que fa als instituts, l’horari serà de vuit a tres.

‘L prioritat és regular els àpats i readaptar-los a l’horari del sol’, explica Mohedano. Matisa que no es tracta d’imposar un horari a la ciutadania, sinó de fer pedagogia sobre els beneficis que comporta avançar els àpats i reformular la resta d’activitats quotidianes de la població.

El pes de la televisió
El pacte preveu que els informatius avancin l’hora d’emissió i que s’elimini tot el contingut televisiu infantil i juvenil nocturn. Ara per ara, el govern no té competències per a imposar-ho a les televisions privades, però sí que hi haurà un canvi en els mitjans de comunicació públics.

Una altra proposta és l’avançament del prime time. És previst que això afavoreixi que se sopi més aviat i, per tant, també s’avanci l’hora d’anar a dormir. Les repercussions de l’increment de temps de descans serien un benefici per a la salut, la millora del rendiment escolar i de la productivitat dels treballadors.

Aleshores, estem preparats?
Mohedano assegura que la societat catalana està preparada per a assumir el canvi cultural que representa la reforma horària. ‘Cal un canvi cultural potent i combatre els incrèduls i els ignorants’, defensa. Alhora, el govern haurà de donar un impuls pressupostari a la reforma. Ara bé, admet que no es pot fer una reforma horària integral perquè, ara per ara, la Generalitat no té totes les competències en matèria laboral, comercial i audiovisual.

El final del procés d’independència de Catalunya també marcarà el desenvolupament de la reforma horària. Si la Generalitat assumeix totes les competències pròpies d’un estat, podrà impulsar una reforma integral. ‘Cal un canvi de xip, des de ben petits fins als nivells de direcció de les empreses i l’administració. Es tracta d’impregnar tots els debats socials, polítics i econòmics amb la perspectiva del temps’, conclou.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any