El magistrat que coordina la resposta als recursos d’empara dels presoners polítics i els exiliats contra la sentència del Tribunal Suprem i les ordres de detenció dictades és Cándido Conde-Pumpido. I ja ha començat a sentenciar alguns d’aquests recursos, desestimant-los, com el de Meritxell Borràs i el de Carles Mundó. Però just ara s’han fet públiques unes declaracions seves en un acte del 23 de novembre del 2017 al congrés espanyol en què desqualificava l’independentisme, i concretament els dirigents que van encapçalar els fets de l’octubre d’aquell any. En l’acte, sobre el quarantè aniversari de l’entrada de l’estat espanyol al Consell d’Europa, Conde-Pumpido deia dels qui aleshores ja eren presoners i exiliats que “se situen al marge del dret” perquè “agiten la bandera pretesament democràtica per a subvertir la constitució”. I encara concretava que no eren pas “grups marginals, sinó [responsables] còmodament instal·lats al capdavant de les institucions democràtiques”. És per això que la defensa del president Carles Puigdemont acaba de recusar Conde-Pumpido, amb un recurs a què ha tingut accés VilaWeb. Perquè és precisament ell qui haurà de decidir sobre el recurs d’empara que tant ell com el conseller Comín van presentar contra la decisió del Suprem de mantenir l’euroordre tot i ser membres del Parlament Europeu.

Però la qüestió és més greu: perquè Conde-Pumpido és qui ja ha redactat la sentència que desestima un altre recurs presentat per Puigdemont i Comín contra el manteniment, el gener del 2020 i per part del jutge Llarena, de l’ordre estatal de detenció contra ells, tot i ser efectivament membres del Parlament Europeu i tenir immunitat. Aquesta sentència, en què desestimava el recurs, encara no ha estat notificada a les parts, ni feta pública, però sí filtrada a la premsa.

Les declaracions de Conde-Pumpido en aquell acte al congrés prenen ara encara més gravetat, perquè fou precisament ell qui va empènyer el magistrat Antonio Narváez a apartar-se de les deliberacions sobre els recursos dels presos i els exiliats, justament arran d’una altra recusació que havia fet la defensa de Puigdemont, i que van fer també tots els presoners polítics afectats. Narváez havia fet unes declaracions en un acte públic dient que el referèndum del Primer d’Octubre era pitjor que no el cop d’estat del 23-F.

Ara s’ha sabut doncs que Conde-Pumpido ja va fer, també la tardor del 2017, amb el procés judicial obert contra els dirigents polítics i socials, unes declaracions en què arribava a qualificar penalment els fets sobre els quals ara s’ha de pronunciar per donar resposta als recursos. Deia que “s’havien alçat contra la sobirania nacional que rau en el poble espanyol convocant una fracció del poble català”, i la referència a aquest verb és significativa, perquè en el codi penal espanyol delimita els delictes de rebel·lió i de sedició.

Però és que, a més, Conde-Pumpido va avançar-se considerant que els fets eren malversació: “[Els dirigents independentistes] disposen –deia– de la preeminència dels mitjans i els instruments que els proporciona el marc constitucional mateix per a garantir l’autogovern de la seva comunitat, inclosa la disposició de quantitats rellevants de diners públic.”

Per això la defensa de Puigdemont demana que sigui apartat de la resolució dels recursos que té pendents en tota la causa relativa al Primer d’Octubre.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.