L’ex-president espanyol Felipe González ha publicat al diari El País una ‘carta als catalans‘ en què comparava el procés sobiranista català amb el nazisme i el feixisme italià dels anys trenta. Diu que l’escriu perquè ‘els ciutadans de Catalunya no es deixin arrossegar a una aventura il·legal i irresponsable’; que ‘la desconnexió’ seria un desastre, que la independència acabaria ‘en una veritable via morta’.

Els arguments apocalíptics sobre la independència de Catalunya, i l’asseveració de la impossibilitat d’assolir-la, han estat repetits una vegada i una altra per dirigents del govern espanyol i líders tant del PP com del PSOE. Aquests discursos tenen una ressonància que recorda la dels dirigents soviètics que, ara fa vint-i-cinc anys, es referien a la independència de Lituània. ‘La independència de Lituània és un impossible’, va dir Gorbatxov en una històrica visita a Vílnius.

Era l’11 de gener del 1990. Gorbatxov visitava la capital de Lituània, on fou rebut per tres-cents mil manifestants que volien un estat independent i que cridaven: ‘Llibertat, Lituània serà lliure’. Setmanes abans el Partit Comunista lituà havia decidit de separar-se del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).

Repassant les cròniques d’aquella visita als diaris de tot el món es pot comprovar la similitud dels arguments contra la independència exposats per Gorbatxov als dirigents lituans amb els avisos dels dirigents del govern espanyol adreçats a Catalunya avui. A diferència d’aquests, Gorbatxov prometia als lituans ‘una autèntica federació’.

Però, això a banda, els arguments contraris a la independència que el dirigent soviètic exposava als lituans eren sorprenentment semblants als del ministre espanyol. Es pot comprovar, per exemple, a la crònica que feia el New York Times de la visita de Gorbatxov. ‘El president Mikhaïl Gorbatxov ha implorat als lituans que romanguessin a la Unió Soviètica, i els ha avisats que la secessió portaria aquesta petita república a una calamitat econòmica i, a més, debilitaria la seguretat soviètica i faria perillar-ne la posició i el programa’, comença dient el diari.

Després destaca que Gorbatxov ‘va intentar de persuadir els lituans que els procediments relatius a una secessió serien costosos i gens fàcils, i que implicarien negociacions sobre la defensa, el comerç, les comunicacions i la possible compensació per les inversions federals […]. Gorbatxov va avisar que si algú reeixia a posar Moscou contra Lituània seria una tragèdia’.

I, segons que recollia el New York Times, s’adreçava així a un grup de manifestants que s’havien aplegat espontàniament prop d’on era ell: ‘Us penseu que això és tan fàcil? […] Durant cinquanta anys, hem estat units tant si ens ha agradat com si no’. I afegia el cronista: ‘I va emfasitzar la importància dels ports i les comunicacions de la regió per a la defensa soviètica’.

Les amenaces i els avisos sobre una secessió continuaven: ‘El president soviètic repetia que amb la secessió Lituània perdria milers de milions de rubles dels subsidis que rebia en forma de primeres matèries i de productes soviètics i que s’enfonsaria a la competència cruel del món exterior. Us donem la independència i us deixem que fixeu els preus mundials i us empantanegareu immediatament, va dir a la gentada que hi havia al carrer’.

La crònica del diari nord-americà acabava amb una anècdota: ‘La gent té el dret de decidir el seu futur’, va cridar un home al president soviètic mentre es barrejava amb la multitud després de la col·locació d’una ofrena floral al monument a Lenin. Gorbatxov es va girar cap a l’home i li va respondre: ‘Res no es decidirà sense vós. Ho decidirem tot tots junts’.

‘Demanar un impossible’
La notícia va tenir un tractament destacat també a la premsa espanyola. El diari ABC ho va destacar a la portada, i a la crònica de les pàgines interiors deia això: ‘Gorbatxov, que a la imatge apareix dialogant amb uns quants dels lituans que se li van atansar, va afirmar que demanar la independència de Lituània era demanar un impossible, i va advocar per una federació soviètica diferent de l’actual, que convingués a cada nació que la integrés’.

Avui, arran de la publicació de l’article de Felipe González, hi ha hagut usuaris de Twitter, com ara @marqmarti i @jaumeclotet, que han recordat precisament aquells fets, i la vehemència amb què Gorbatxov negava la possibilitat de la independència de les repúbliques bàltiques; i com d’aquelles paraules es va passar a una situació de reconeixement per l’URSS.

Per exemple, l’abril del 1990, un mes després de la declaració d’independència, Gorbatxov va considerar que eren aventures (justament com González avui referint-se a les propostes de Junts pel Sí) les accions del parlament lituà. I gairebé un any després l’URSS va admetre la independència de les repúbliques bàltiques.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb