Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La patata era un aliment bàsic de les cultures andines de l’Amèrica del Sud, que anomenaven ‘papa’. És de la família de les solanàcies, la mateixa que el tomàquet, el pebrot i l’albergínia. El nom científic és Solanum tuberosum, i ja indica que és una planta que forma tubercles, unes tiges subterrànies que són la part comestible de la planta. N’hi ha diverses varietats i al nostre mercat distingim les que tenen la pell blanca o vermella, la part de dins blanca o groga i també entre les que serveixen per a coure o per a fregir. És una planta que tolera bé el fred i es pot conrear en diverses èpoques de l’any, tot i que el millor temps per a plantar-la és la primavera, al març, i ja es pot collir a l’estiu, quan les fulles de la planta comencen a assecar-se.

Va arribar a Europa al segle XVI, però va costar d’implantar-ne el conreu, que no es va difondre fins al segle XVIII. Al principi, tot i que és una planta molt fàcil de conrear, no va tenir gaires adeptes. Durant la guerra dels Trenta Anys (1618-1648), en l’enfrontament entre Espanya i Àustria, Europa va passar una gran fam i llavors van començar a apreciar els valors del tubercle: fàcil de coure, llevava la gana i la planta en produïa una bona quantitat. Però França va resistir-se durant molts anys als encants de la patata, fins que va intervenir en la guerra dels Trenta Anys per frenar els espanyols i la gran fam també hi va arribar. Un personatge polifacètic, el farmacèutic, agrònom i científic Parmentier, va descobrir, al front, que la patata era un aliment excel·lent per a fer que els soldats es recuperessin. Va recórrer a metges, capellans i més estudiosos per difondre les virtuts del tubercle, però fins que no va cuinar les patates de mil maneres per al rei i aquest no va quedar satisfet, no va aconseguir que la població les tastés. També s’explica, i no sé si és real o llegenda, que el rei va ordenar a uns guàrdies que custodiessin els camps de patateres durant el dia, però fent-los marxar durant la nit per fer pensar a la població que allò que hi havia plantat en aquells camps era de gran valor. Volia que els ciutadans robessin les patates quan baixava la guàrdia i que això ajudés a pal·liar la gran fam. A Parmentier devem el puré de patata cremós que els francesos van difondre per acompanyar les carns.

El mite que la patata engreixa molt
La patata té fama d’engreixar molt i això no és cert. És un aliment ric en hidrats de carboni, com el midó, però conté moltes menys quilocalories que la pasta o l’arròs. Si comparem el valor energètic de 100 g de patata amb 100 g de pa, de pasta o d’arròs, hi veureu molta diferència:
• 100 g de patata crua: 68 Kcal
• 100 g de pa blanc: 238 Kcal
• 100 g de pasta de blat crua: 347 Kcal
• 100 g d’arròs blanc cru: 349 Kcal

Si la patata es menja bullida o al forn, no augmenta el seu valor calòric, però si es fregeix, l’oli el fa créixer moltíssim. La patata també conté fibra, minerals (potassi, magnesi i fòsfor) i alguna vitamina (àcid fòlic i la vitamina C, que es destrueix quan es cuina).

Recepta
En aquesta amanida la base és la patata, que es pot coure al forn o es pot bullir. En tots dos casos cal coure-la amb la pell perquè no perdi el midó i quedi farinosa. Com que la patata cuita al forn té un gust diferent, us proposo de fer-la d’aquesta manera. Si la voleu fer bullida, trobareu totes les indicacions en la recepta de l’ensalada russa.

Ingredients (per a dues persones)
• 200 g de patata (1 peça mitjana)
• 1 llauna petita de tonyina en oli (si és d’oliva, serà més gustosa, però també pot ser de gira-sol)
• ½ ceba petita
• ½ pebrot vermell
• ½ pebrot verd
• 1 tomàquet vermell mitjà
• 8 olives verdes sense pinyol
• 4 cogombrets
• 2 tomàquets secs italians
• oli d’oliva
• sal
• pebre

Preparació
• Prepareu les patates el dia abans de fer l’amanida.
• Renteu-les amb pell i poseu-les, sense pelar, en una safata de forn que contingui un dit d’aigua perquè en coure-les no quedin seques. Deixeu-les durant 1 hora i mitja a 180º C.
• Si són gruixudes, punxeu-les per veure si la punta del ganivet s’enfonsa fins a l’interior i, si cal, deixeu-les-hi uns quants minuts més.
• Quan la pell ja s’hagi arrugat i siguin cuites, traieu-les del forn i deixeu- les refredar en un plat. Quan ja no cremin, poseu-les en una carmanyola sense pelar-les, a la nevera. D’aquesta manera la polpa de la patata no s’engrogueix.
• L’endemà, peleu-les i talleu-les a rodanxes.
• Renteu la verdura i assequeu-la.
• Peleu la ceba i trinxeu-la.
• Talleu el pebrot a tires i després a trossets petits.
• Talleu el tomàquet a daus i el tomàquet sec a trossets.
• Talleu les olives i els cogombrets a rodanxes.
• Saleu les rodanxes de patata i al damunt poseu-hi la verdura tallada i la tonyina de la llauna, traient-la amb una forquilla perquè no agafi tant d’oli.
• Per amanir-ho podeu fer servir l’oli que ja du la tonyina, afegir-ne una mica de la llauna o posar-ne del d’oliva verge extra. Tampoc no cal que sigui una amanida oliosa.

Suggeriments
• És un primer plat, perquè és ric en hidrats de carboni.
• Si no us convé la ceba crua, la podeu escaldar i refredar per afegir-la a l’amanida.
• Pot combinar molt bé amb un segon plat de carn o peix, lleuger.

Comentaris
• És una recepta apta per a dietes vegetarianes si no hi poseu la tonyina.
• No conté gluten.

Valoració nutricional
Aquesta recepta té una aportació calòrica moderada perquè és un primer plat que aporta glúcids. És un plat equilibrat, ric en fibra i fàcil de pair. Només cal ser mesurat amb l’oli de la tonyina o l’oli per amanir.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.