Rebeca Quintáns: “Crec que no veurem mai Leonor de reina”

La periodista gallega Rebeca Quintáns (1964) és autora del mític llibre sobre la monarquia espanyola Un rei cop per cop (Kale Gorria), que anys després va ampliar amb Juan Carlos I: la biografía sin silencios (Anverso). VilaWeb ha volgut saber com veu Quintáns la jura de la constitució espanyola que avui fa Leonor de Borbó al congrés dels diputats, coincidint amb el seu divuitè aniversari. Segons Quintáns, aquest acte forma part de l’operació per a fer empassar a l’opinió pública les bondats de la monarquia, i a la vegada no creu que sigui suficient. De fet, Quintáns creu que l’opció republicana, com indiquen les enquestes, és la majoritària, fins al punt que diu que Leonor no arribarà a ser reina, perquè la república s’acabarà implementant a l’estat espanyol.

—Quina diferència hi ha que Leonor de Borbó faci divuit anys? Tindrà noves funcions?
—És un pas més en l’espectacle que ens munten per a fer-nos empassar la monarquia. D’ençà que Felipe va substituir Juan Carlos, aprofiten qualsevol oportunitat institucional per a anar-nos ficant en petites dosis la monarquia. I ara és per a ficar-nos al cap que hi ha la possibilitat que aquesta nena pugui arribar a ser reina. No té gens d’importància que tingui més de divuit anys o menys.

—M’ha sorprès la quantitat d’absències que hi haurà demà, incloses ministres. No sé si és habitual a Europa.
—No ho crec. Però és que la relació de les monarquies europees amb el poder parlamentari és molt diferent, i fan un control molt més ferm que no pas Espanya. Per tant, poden tenir una bona relació, però amb unes altres condicions. No sé si va ser a Bèlgica o Holanda, que la monarquia va pretendre que el rei fes hereu el fill per davant la filla gran i el parlament li va dir que no. El rei va haver de rectificar i acceptar que l’hereva del tron seria la seva filla i no el seu fill. Que el parlament imposés res a la monarquia, a Espanya seria impossible. El que passarà avui al parlament és un insult a la legitimitat democràtica que hauríem de tenir.

—Què en sabeu, de Leonor? Quina informació en teniu?
—No en tinc cap informació especial, més enllà del que ens transmeten els mitjans de comunicació, que són molt vassalls. Sabem que l’eduquen com una nena de casa bona en un col·legi en l’estranger, que ara passa per una formació militar, més que res per fer bones relacions socials i tenir una bona relació amb l’exèrcit, perquè la formació militar que li donaran és molt escassa. Veiem com la canalitzen cap al paper que se suposa que ha de fer, que ja veurem si l’acabarà fent o no.

—Creieu que veurem Leonor de Borbó com a reina, o la monarquia espanyola caurà abans?
—No, jo crec que no veurem mai Leonor de reina. Espero que no. Però tampoc creia que hi veuríem Felipe. Quan Juan Carlos va abdicar, hi va haver condicions per a provocar la fi de la monarquia, per a proclamar una república o, com a mínim, fer un referèndum, i no es va aprofitar. Els va molt bé, l’estratègia de la casa reial, per a anar recuperant credibilitat. Ara introdueixen la nena perquè ens habituem a visualitzar-la com a hereva del tron, com a possibilitat real. Els va bé, però de manera moderada i inestable. Fan algunes passes, però que quan hi hagi un altre escàndol, tornaran enrere. Avancen, però no prou perquè estiguin segurs que es mantindran en el tron. De fet, crec que ja tenen un pla B en cas que hi hagués una república i haguessin de deixar la corona.

—Què voleu dir, amb això? El pla B seria triar un país per a anar-se’n a l’exili, la família reial espanyola?
—O negociar en quines condicions es quedarien, amb quins privilegis, que no fossin jutjats o no se’ls tocarien els béns, etc. Sempre hi ha opcions. Sempre hi ha un pla B. De fet, crec que tenen més feina avançada a la Zarzuela per la possible arribada d’una república, que no pas els partits d’esquerres de l’estat espanyol.

—Molt interessant. Fareu un llibre sobre això?
—Bé, jo paro l’orella, llegeixo i miro coses, però amb molta calma.

—He vist enquestes recents (una del 2020, i una altra del 2023) i la majoria a l’estat espanyola està a favor de la república. L’arribada de Leonor pot canviar això? És l’objectiu, canviar-ho?
—Algun interès deuen tenir alguns mitjans privats, molt poquets, a fer enquestes sobre aquesta matèria i difondre-les. I els surt que és majoritària l’opinió de defensar la república. Jo crec que amb una enquesta oficial ben feta i després d’un debat, que es debatés prou entre la població, amb debats públics, etc., l’opinió seria encara més majoritària. Això ho podríem comprovar únicament amb un referèndum, que és la millor manera de fer una enquesta. Fa molt de temps que fan enquestes oficials sobre la monarquia i les guarden en un calaix, perquè és impossible que no les facin. Sostinc que es fan oficialment, però no se’n difon el resultat perquè seria atiar més foc contra la monarquia a favor de la república. Tots aquests actes amb Leonor sí que poden fer que recuperin un mica de popularitat. L’arribada de Felipe ja va significar un cert augment del suport popular. I ara, amb la princesa, suposo que també milloraran una miqueta. Però d’aquí a fer un canvi real en l’opinió pública sobre què és la monarquia, i en contra de la república, ho tenen massa difícil.

—Per què la gent és més republicana ara que mai?
—Més ara que mai, o tant ara com sempre? Qui diu que Espanya va deixar de ser republicana amb el cop d’estat del 36 i el franquisme? No es va donar mai l’opció de saber-ho. Caldria recuperar la República on es va deixar el 36. Jo no crec que ara hi hagi molta més gent republicana, sinó que sempre va haver-hi molta més gent a favor de la república que no pas a favor de la monarquia a Espanya, si més no, d’ençà de l’any 1931.

—En algunes enquestes, la monarquia guanya a l’Espanya castellana. És al País Basc, Catalunya i Galícia on s’enfonsa. Castella sempre serà monàrquica?
—No, jo crec que això pot canviar. I sense gaire esforç. Quan va abdicar Juan Carlos, les manifestacions espontànies que va haver-hi a tot l’estat espanyol van ser molt importants. Crec que va ser un moment que no es va saber aprofitar, que cap partit polític no es va posar al capdavant d’aquesta mobilització popular tan forta a tot l’estat espanyol. Caldria triar bé l’oportunitat, i estar preparats per al pròxim escàndol de la monarquia, i aquí fer l’enquesta i ja es veuria si hi ha republicans a Castella o no.

—Per què el PSOE, amb les bases republicanes que té, té l’elit dirigent tan monàrquica?
—Això caldria demanar-ho a ells, però jo crec que és perquè, en l’època de Felipe González, s’amagaven mútuament els draps bruts: si queia la monarquia pels draps bruts i delictes de Juan Carlos, darrere cauria aquesta elit, ara d’una altra època, del PSOE. Però amb el PSOE d’ara, el de Pedro Sánchez, tampoc no ha canviat gaire la cosa. De fet, quan van nomenar Pedro Sánchez per substituir Rubalcaba, es deia que era el candidat al qual la Zarzuela havia donat el vist-i-plau. Perquè ja el coneixien, i estava compromès a defensar la monarquia políticament el temps que calgués

—Abans parlàveu de la diferència de control parlamentari a Europa i Espanya. Una de les diferències és l’estat dels comptes?
—Sí, això també. I ara, amb les noves lleis de transparència, informen d’alguna cosa, però molt poca i de manera confusa, sense posar tot allò que és de la casa reial en el mateix pressupost. Hi ha molta cosa en altres ministeris. Jo crec que controlar la monarquia ja seria avançar cap a la república, perquè s’aniria veient com funciona i que la monarquia espanyola es manté gràcies a un munt de tripijocs. Si eliminéssim aquests tripijocs, seria pràcticament impossible que la institució monàrquica continués.

—Voleu afegir res?
—Que aquests dies tinc Gaza al cap. I com que res humà no ens és aliè, Palestina vencerà.