24 persones, 24 raons per a anar a la manifestació de la Diada

Parlem amb personalitats destacades de diversos àmbits del país que assistiran a la manifestació

VilaWeb
Redacció
09.09.2022 - 21:40
Actualització: 10.09.2022 - 08:15

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Com cada Onze de Setembre, l’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat, amb el suport d’Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, la manifestació de la Diada. Però enguany ha estat molt marcada per la tensió política. El president Pere Aragonès i tots els consellers d’ERC han anunciat que no hi anirien per discrepàncies amb el contingut del manifest, crític amb els partits independentistes.

VilaWeb ha parlat amb personalitats destacades de diversos àmbits que expliquen les seves raons per a anar a la manifestació i mantenir una mobilització forta als carrers. Són: Guillem Agulló, Dolors Bassa, Germà Bel, Tatxo Benet, Núria Cadenes, Enric Casasses, Ona Curto, Jordi Domingo, Òscar Escuder, Natza Farré, Dolors Feliu, Jordi Gaseni, Zahia Guidoum, Joel Joan, Jordi Matas, Anna Oliver, Elisenda Paluzie, Ada Parellada, Francesc Ribera, Mònica Roca, Màrius Serra, Mònica Terribas, Quim Torra i Marcel Vivet.

Per què anireu a la manifestació?

Guillem Agulló: “És important anar a la Diada enguany perquè ens neguen la participació en el carrer”

Hi aniré, primer, perquè m’hi han convidat i tenen en compte la família de Guillem Agulló, perquè és víctima de la repressió espanyola. I mentre es recorden de nosaltres, nosaltres serem fidels al nostre país i al nostre poble. Per tant, hi anirem perquè hem de ser-hi, i que vegen que la germana i el pare de Guillem hi som.

Al marge d’eixa apreciació personal, és important anar a la Diada enguany perquè ens neguen la participació en el carrer. I ara més que mai hem de demostrar que som imprescindibles per a avançar cap a la independència.

Jo sóc gran, vaig viure la transició i recorde quan guanyàrem les llibertats i la democràcia que ens deien que ja no calia eixir al carrer, que els polítics ja farien totes les reivindicacions. I això és mentida, no aprofita per a res. Si no tens involucrada la societat civil en projectes d’alliberament nacional, no és possible avançar en res, perquè sempre hi ha algú que de sotamà negocia la traïció o allò que no interessa. Per això alguns es posen nerviosos i ataquen virulentament la cap d’una organització com l’Assemblea Nacional Catalana, que no té culpa de res, que només representa un gruix de gent que té l’ambició i l’esperança d’arribar a la independència. Ataquen el cap a veure si escapcen el moviment.

Dolors Bassa: “Em mobilitzaré totes les diades nacionals, com he fet sempre que no m’ho han impedit”

Vaig a la manifestació, primer„ perquè crec que la suma de la nostra mobilització com a societat civil i les estratègies i accions dels partits independentistes i les institucions com a representació democràtica (sense excloure ningú) és el que ens farà avançar més cap a la independència.

Segon, hi vaig perquè mentre no tinguem tots els drets socials i nacionals aconseguits em mobilitzaré totes les diades nacionals, com he fet sempre que no m’ho han impedit (m’ho van impedir amb els quatre anys de presó).

Germà Bel: “No és que la mobilització siga l’única cosa necessària per a tirar endavant, però sense això encara anem més enrere”

L’any passat també vaig tenir dubtes i hi vaig acabar anant. Enguany encara tenia més dubtes, perquè estic una mica cansat de performances. Passa que m’ha preocupat molt que, des de les màximes instàncies del govern i des del principal partit de la coalició de govern, s’hagi fet una campanya coordinada i activa fent servir mitjans institucionals i audiovisuals públics contra una manifestació de l’entitat que ha estat mobilitzant l’independentisme els darrers anys. No tan sols contra la mobilització, sinó contra l’entitat que mobilitza. Això em sembla molt preocupant, una dinàmica que no m’agrada, amb independència del meu acord més gran o més petit amb l’ANC, que ja no en sóc membre.

D’altra banda, més en positiu, el que no pot fer l’independentisme és desmobilitzar-se. No és que això siga l’única cosa necessària per a tirar endavant, però sense mobilització encara anem més enrere. Desmobilitzar l’independentisme encara seria un pas enrere més.

Tatxo Benet: “Hi aniré perquè sempre he anat a les manifestacions de la Diada”

Hi aniré perquè sempre he anat a les manifestacions de la Diada, que sempre ha estat una jornada reivindicativa i enguany, com no podia ser d’una altra manera, també. No veig per quina raó enguany no hi hauria d’anar. No hi ha raó per a no anar-hi, hem d’anar-hi per la mateixa raó que hi hem anat els darrers quaranta anys, trenta o vint. La forma més normal que la ciutadania té de reivindicar és manifestant-se i això farà.

Núria Cadenes: “Cap batalleta partidista no ha de difuminar el sentit de la Diada”Núria Cadenes

Hi aniré com cada any que he pogut anar-hi (enguany, diumenge: per venir-hi des del País Valencià, perfecte!), perquè cap batalleta partidista no ha de difuminar el sentit de la Diada. No ens hem de distreure de l’objectiu, hem de continuar el camí que tant ens ha fet créixer. Hi aniré perquè la manifestació ha de tornar a fer visible, clarament, coloristament, la majoria social que ja som, aquesta voluntat d’independència que es manté i que ha de créixer més encara. Perquè és el poble qui ha de marcar el pas, desbordar, mostrar que la voluntat, la necessitat, la determinació, hi continuen essent. Sempre ha estat el poble. I ara, és clar, també.

Enric Casasses : “Fins que no siguem independents jo hi continuaré anant”

Hi vaig perquè vull la Catalunya independent. No sé si la manifestació és una eina útil o inútil, però jo hi vaig. Hi vaig com hi vaig anar l’any passat i l’altre i fins que no siguem independents jo hi continuaré anant. El moviment no sé on és ni sé res, però simplement jo hi vaig. Com vull la independència de Catalunya, vaig a la manifestació.

Ona Curto: “Hem de demostrar que hi ha aquesta voluntat i aquest anhel, que l’independentisme encara és a l’ordre del dia”

Hi aniré perquè sóc independentista i és una manifestació que apel·la als independentistes. Penso que no fer-ho seria pejoratiu, i és una crida a ser-hi i sumar-hi. No tinc la sensació que sigui una crida que vagi en contra de ningú, al revés. És una manifestació que interpel·la i demana, un cop més, una independència que ja hauríem d’haver assumit.

No tinc cap motiu per a no anar-hi. Ans al contrari, és molt més important ser-hi i ser-hi com més millor. De fet, aquestes manifestacions no han tingut precedents en altres espais d’Europa i són una demostració de força brutal i que hem de mantenir tant sí com no.

Hem de demostrar que hi ha aquesta voluntat i aquest anhel, que l’independentisme encara és a l’ordre del dia i no s’ha resolt allò que vam votar el Primer d’Octubre. Siguem 10.000 o 100.000, el fet de sortir, la unitat popular, la gent, és la garantia de fer avançar el país cap a la independència i és el que farà girar la truita, farà veure que la societat organitzada té un mandat molt clar i que el país té aquest deure de fer la independència.

Jordi Domingo : “El qui no ensenya la pròpia musculatura no hi té res a fer, en un procés negociador”Retrat Jordi Domingo

Per descomptat que aniré a la manifestació. Crec que és un deure que tenim tots els qui creiem en una Catalunya independent. Les picabaralles entre la classe política no ens haurien d’afectar en absolut a l’hora de decidir-nos.

Som el que som i volem el que volem, i des de fora han de constatar, una vegada més, que, malgrat tot, continuem persistents en la nostra voluntat d’independència.

Durant la transició, la classe política ens va forçar a la desmobilització i al posterior desencís. Ara pretenen aplicar la mateixa recepta i les picabaralles són també part de la medecina que porten a un escenari idèntic. Hem de mantenir-nos mobilitzats, costi el que costi.

Fins i tot els qui creuen, de bona fe, en la taula de diàleg, haurien de pensar que tota negociació (si vol ser efectiva) exhibeix la força real de les parts. El qui no ensenya la pròpia musculatura no hi té res a fer en un procés negociador, llevat el de lliurar-se emmanillat a les exigències de l’altra part.

L’Onze de Setembre és el dia ideal per a demostrar a tot arreu aquesta força. Mentre no assolim els nostres objectius hem de palesar sempre la nostra ferma voluntat de ser. Altrament, la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat seran aniquilades.

Òscar Escuder : “Queda clar que no fer res sí que no és útil”

Hi aniré pels mateixos motius pels quals hi vaig des de fa més de quaranta anys. Perquè vull un país normal, democràtic, on els drets lingüístics estiguin garantits i la situació del català sigui equivalent a la situació d’altres llengües mitjanes d’Europa en països democràtics. La manifestació és per la independència, i a la Plataforma per la Llengua l’organització política no és el nostre tema, però ha quedat a bastament demostrat que ni l’estat espanyol ni el francès no estan per garantir-nos els drets lingüístics, i per això anem a la manifestació.

Hem fet manifestacions espectaculars i podríem dir que, més o menys, som on érem. Però queda clar que no fer res sí que no és útil. Per tant, per nosaltres que no sigui. És evident que la manifestació sola no serveix de res, hem de fer més coses, però sí que pot ser part de tot allò que s’hauria de fer.

I també és evident que un estat independent per si mateix tampoc no ens garanteix els drets lingüístics ni la millora de la situació de la llengua. El cas d’Irlanda ho demostra. Però en un hipotètic estat independent les regles del joc haurien de canviar, per tant, sí que entenem que la situació milloraria i no deixaríem que ens passés el mateix que ha passat als irlandesos. Per altra banda, malgrat que Catalunya pogués ser independent, uns quants milions de catalanoparlants quedarien a l’estat espanyol, més el mig milió de nord-catalans a l’estat francès, més els algueresos. Podríem dir que l’ANC s’autodissoldria l’endemà de la independència, però a nosaltres ens quedaria encara feina per a fer.

Natza Farré: “També hi aniré per exigir als polítics i al govern que estiguin a l’altura de les circumstàncies”Natza Farré contes

Aniré a la manifestació perquè qui la convoca són les meves conviccions de defensar el dret d’autodeterminació que ens ha de portar cap a la independència de Catalunya, perquè cal continuar recordant i protestant en contra de la repressió de l’estat espanyol, que afecta milers de persones al nostre país, i també perquè voldria contribuir com a ciutadana a posar fi a aquest període de frustració que sentim tants catalans des de fa massa temps.

També hi aniré per exigir als polítics i al govern que estiguin a l’altura de les circumstàncies. No cal atacar ningú, ni cal que ningú se senti atacat. Es tracta de defensar la llibertat col·lectiva. I per aconseguir-la hi ha de ser tothom. Encara que tothom té el dret, naturalment, de fer el que li sembli.

Dolors Feliu: ” La gent ha d’empènyer i fer la independència, perquè ningú no ens la farà per nosaltres”

Aniré a la manifestació perquè és del tot necessari per a fer la independència. Perquè la meva veu se senti ben alt i ben fort, junt amb totes les altres veus, per demanar la independència al món, i a les institucions catalanes, que es moguin per a fer-la efectiva. També per ensenyar la nostra força real per a fer-ho, la de tota la gent junta amb un mateix clam.

Hi ha un autonomisme que sembla que es vol perpetuar. Hem de trencar aquestes dinàmiques i tornar a posar la independència al punt de mira de la política del país. A això es van comprometre els partits amb un programa independentista i, per tant, entenem que és el que s’ha de portar a terme sense deixar que sigui una fita inabastable, una quimera.

La força de la gent sempre ha mogut perquè es facin passes, i això és el que farem. Si no ho fan els partits, es passarà per davant dels partits. La gent ha d’empènyer i fer la independència, perquè ningú no ens la farà per nosaltres. Jo hi aniré per ser allà, per ser força per a empènyer.

Jordi Gaseni : “Ens importa moltíssim que el missatge sigui de fortalesa, que volem acabar la faena”

Com a AMI, hi anem, primer, perquè en som convocants. Després, perquè pensem que ara fa cinc anys del 2017, que vam arribar tan lluny, però no vam acabar la faena. Però ara allò important és el missatge que surti de la manifestació. Ens importa moltíssim que el missatge sigui de fortalesa, que han passat cinc anys, però que som conscients que volem acabar la faena. Volem donar un missatge positiu, potent i de força, i no al revés, que és el que ens faria més mal.

I el municipalisme és clau. Tindrà un gran protagonisme, com el va tenir el Primer d’Octubre, com solucionem tot aquest projecte de llibertat que porta il·lusions i dificultats. El 2017, quan les entitats, la societat civil i el municipalisme anàvem junts, va ser quan vam fer les coses més grans, per això no desaprofitarem mai una oportunitat com la Diada per a poder explicar-nos i engrescar el màxim de gent possible amb el projecte de la independència.

Zahia Guidoum: “Els despatxos no avançaran mai si el carrer no pressiona”

Nosaltres som una entitat pel dret de decidir del País Valencià confederada amb l’ANC. Pensem que és de cabdal importància que el torcebraç per la independència continue als carrers del Principat de Catalunya, i que sols mitjançant la pressió als carrers podrem avançar, no sols amb el dret de decidir i la independència, sinó en qualsevol aspecte on la societat haja d’avançar. Els despatxos no no avançaran mai si el carrer no pressiona.

En certa mesura, el fet que s’haja desmobilitzat el carrer és motiu perquè després en una taula de diàleg no tingues força ni poder per a demanar que s’aconseguisquen coses que demana el teu poble. Sense entrar en les decisions que prenguen els partits polítics, consideren que, com tots els anys des que la Diada és multitudinària al Principat, l’independentisme ha d’organitzar-se i eixir als carrers i demanar que hi haja canvis pel que vol la majoria social a Catalunya, que al cap i a la fi és la independència.

Des del País Valencià aportem germanor i solidaritat perquè pensem que l’alliberament de la República Catalana pot ser molt beneficiós per a la resta dels nostres territoris.

Joel Joan: “Totes les lluites s’han lluitat i guanyat des del carrer. El nostre cas no serà una excepció”

Totes les lluites pels drets de les persones, siguin els drets de les dones a la igualtat o al sufragi universal, el dret dels negres de ser tractats com els blancs o els drets dels homosexuals i lesbianes s’han lluitat i guanyat des del carrer. El nostre cas no serà una excepció.

Jordi Matas: “Tot allò que ha passat els darrers cinc anys encara em dóna més motius per a anar a la manifestació”Jordi Matas Dalmases

Hi aniré perquè sempre hi he anat i perquè no tinc cap motiu per a deixar d’anar-hi. Tot allò que ha passat els darrers cinc anys encara em dóna més motius per a anar a la manifestació. No veig cap raó per a no anar-hi. Cap ni una. Al contrari, penso que de raons i motius per a reivindicar i defensar en una manifestació com la de l’Onze de Setembre, en tenim molts. Per tant, ni m’ho he plantejat.

Hauríem de fer una mica de reflexió sobre què ha passat aquests darrers cinc anys i l’extraordinària i insòlita repressió que sofrim a Catalunya. De vegades alguns s’obliden que hi ha gent que encara està represaliada i perseguida. Aquests milers i milers de persones que encara estem pendents de judici –i aquí m’incloc– crec que els hem de defensar. De manera que hauríem de reflexionar sobre què ha passat, aquesta repressió duríssima que patim, sobre aquests dèficits alarmants de valors democràtics en què estem immersos… I també penso que és una expressió de reivindicació. És absurd intentar trobar arguments per a dir que no hi aniràs.

Anna Oliver: “Si els Països Catalans continuen existint és perquè la gent continua mobilitzada”

No s’entén que un Onze de Setembre no isques al carrer a reivindicar quin és el teu país, la teua llengua, la teua cultura… I a demostrar que continues reclamant la plenitud de drets. Acció Cultural ho ha fet sempre. A més, conformem, junt a Òmnium i l’Obra Cultural Balear la Federació Llull i sempre hem participat en les diades dels respectius territoris.

Sempre val la pena mobilitzar-se. Si els Països Catalans continuen existint és perquè la gent continua mobilitzada i continuem demostrant qui som i què volem. No és un exercici de mirar al passat, sinó al futur.

Elisenda Paluzie: “El plus d’aquesta manifestació és el fet d’exigir un gir rupturista”

L’Onze de Setembre és el dia que vam perdre l’estat català que teníem: les Corts, la Generalitat, les constitucions catalanes…. Fins que no el recuperem, serà un dia per a reivindicar-lo al carrer. Això sempre ha estat així. Tothom que és independentista ha sortit al carrer i s’ha manifestat l’Onze de Setembre, i jo mateixa ja ho feia quan eren manifestacions de pocs milers de persones a la plaça d’Urquinaona, i també quan han estat multitudinàries. Per tant, és una pregunta que no em faig, és com una norma autoimposada.

Però enguany, a això que faria cada any i que demanaria que qualsevol que vulgui la independència fes, s’hi afegeix que som en un context de retirada estratègica. Després de gairebé cinc anys d’haver fet el referèndum hi ha una normalització i un retorn a l’autonomisme. Crec que sortir al carrer per a reivindicar la independència és fins i tot més important ara que en alguns dels anys en què semblava que tot anava de cara, que hi havia unitat i les manifestacions acompanyaven un projecte que en aquell moment hi era.

Per tant, crec que el plus d’aquesta manifestació és el fet d’exigir un gir rupturista a la majoria democràtica independentista que continua havent-hi al Parlament de Catalunya.

Ada Parellada: “Si algun any és important ser-hi, és precisament aquest”Ada Parellada

Aniré a la manifestació perquè precisament aquest any és un dels més importants. Per mostrar la meva adhesió total i absoluta al moviment, amb l’objectiu de l’independentisme. Per mostrar que estem units, que alcem la nostra veu i que som aquí. Crec que, si algun any és important ser-hi, és precisament aquest, que fa cinc anys que commemorem l’1 d’octubre, que va ser la mostra més ferma i posicionada de la voluntat del nostre poble.

Francesc Ribera, Titot : “Hi aniré perquè la militància no ofereix comoditats, sinó que requereix compromisos, sofriment i esforços”

Aniré a totes les manifestacions independentistes que enganxi. Primer, perquè sóc militant independentista, i la militància el que fa no és oferir comoditats, sinó requerir compromisos, sofriment i esforços. No es tracta de dir “no m’hi sento còmode”. No és un debat per a un militant, es fa i punt. Si es creu que és positiu mostrar la força conjuntament i que això pot ser positiu de cara enfora i de cara a nosaltres mateixos a l’hora de mirar-nos al mirall i veure’ns forts, val la pena.

Un altre motiu és que, precisament, el fet de ser militant em porta a anar a buscar la independència, no esperar que me la portin. No dir “bé, això ja ho vaig votar un diumenge fa cinc anys i per tant ara teniu l’obligació de portar-me la independència a casa”. És un procés llarg, dificultós i, per tant, cal anar-hi.

També perquè no trobo cap motiu per a no anar-hi. Sí que hi ha hagut un cert fangueig. Per atzar vaig saber esquivar el fangueig fa molt de temps. Intento no enfangar-me, anar sempre net i polit, sortejar els bassals i no emmerdar-me amb crítiques: “Aquest ens va enganyar”, “Aquest era un traïdor…” Perquè qui busca responsables de la derrota és que assumeix la derrota, i això és una cosa que no vull fer. Si assumís la derrota, automàticament em convertiria en part dels altres, desmobilitzat o que busca el consol de la derrota culpant no sé qui. És un procés que no m’interessa políticament i encara menys personalment. Una cosa són els sacrificis de militar i una altra aquest safareig de fang en què no tinc cap intenció d’entrar.

I l’última raó és més personal. Fa trenta-nou anys que hi vaig i no vull perdre l’antiguitat… En vull fer quaranta!

Mònica Roca : “Quan no ens queda res, ens queda manifestar-nos”

Hi aniré per dues raons. Una és que, quan no ens queda res, ens queda manifestar-nos. Manifestar-nos és un dret de la societat civil, que està per damunt dels governs. Els governs obeeixen la societat civil, no la societat civil els governs. Actuaran en funció d’allò que la societat els demanem.

I la segona raó és que no anar-hi és rendir-nos davant l’enemic. És llençar la tovallola, i és allà on ens volen. És rendir-nos a l’estat espanyol, per tant, mai. Ens hem de mobilitzar com sempre hem fet, i ho hem fet molt bé. És la manera com hem explicat que volem ser un poble lliure. Cada any hem de ser més.

Màrius Serra: “Hi aniré perquè s’ha acabat l’època de folkloritzar la protesta”

Aniré a la manifestació de la Diada per tres motius. Primer de tot, perquè continuem políticament sotmesos a un estat que considera aliena la cultura catalana i només admet les seves expressions si es poden presentar subordinades a una cultura superior que filtra la identitat nacional des d’un nacionalisme espanyol tan patètic que nega ser-ho.

En segon lloc, hi aniré perquè s’ha acabat l’època de folkloritzar la protesta. He participat en molts xous i saraus setembristes, en un ambient d’il·lusió que fregava l’il·lusionisme, però la situació no ha millorat i s’imposa la protesta també des de la desil·lusió. Finalment, hi aniré perquè aquest any s’hi estarà més ample.

Mònica Terribas: “L’únic que tem l’estat espanyol és la capacitat d’organització i mobilització massiva de la nostra societat civil”

Hi aniré perquè no ens podem quedar a casa. Si creus en els drets fonamentals, en els drets civils i polítics d’aquest país, en la seva sobirania i en la seva legitimitat per a esdevenir una República lliure, has de mobilitzar-te i posar-hi el cap, el cos i tota la resistència. L’únic que tem l’estat espanyol és la capacitat d’organització i mobilització massiva de la nostra societat civil. És això el que ens dóna la força per a continuar la lluita en tots els fronts internacionals i espanyols, especialment en el judicial, on tenim encara milers de persones represaliades.

Hem de fer valdre aquesta força, i omplir els carrers de tot el país, actuant des de tots els fronts per la defensa de la llengua, per un país més just, en contra de la repressió i per l’autodeterminació de Catalunya. Perquè la ciutadania mobilitzada i la societat organitzada són la millor garantia que s’avanci en la conquesta de drets socials, civils i polítics.

Quim Torra: “El món no està atent a les nostres batalles partidistes de vol baix. Allò que es veurà és si ens hem manifestat en massa o no”

Mentre no tinguem la independència, cal que la mobilització social sigui constant i no afluixi. El món no està atent a les nostres batalles partidistes de vol baix. Allò que es veurà és si ens hem manifestat en massa o no. I el missatge que cal ara és que no renunciem al projecte de la República Catalana independent. Precisament perquè hi ha indicis prou clars de renúncies en una part de l’independentisme, més que mai, és necessari que la mobilització al carrer sigui multitudinària. La independència només l’aconseguirem si tenim un programa i un calendari per a fer-la i si la ciutadania torna al cicle de mobilització estroncat per la repressió i la pandèmia i torna a situar els partits en la necessitat d’actualitzar la seva proposta política per fer efectiu el mandat del referèndum del Primer d’Octubre.

Dijous vam fer un homenatge a l’escriptora i periodista Patrícia Gabancho en el cinquè aniversari de la seva mort, just després de l’octubre del 2017. Vam recordar una frase seva molt encertada: “Catalunya tendeix a esborrar-se per no fer nosa.” I aquest problema que ens ha portat a inhibir-nos tantes vegades ha de ser superat de manera dràstica per l’independentista. Si fem nosa a algú –i crec que és evident que sí–, mala sort. Volem ser lliures i ho serem. Per tot això ens hem de manifestar aquest Onze de Setembre i sempre que calgui.

Marcel Vivet : “No ens podem permetre de deixar la força del moviment en mans dels partits”

Aniré a la manifestació justament perquè crec que no ens podem permetre de deixar la força del moviment en mans dels partits. És veritat que tenen una gran part de suport social malgrat les dures crítiques que se senten arreu, i es veu en les eleccions. Gran part del suport social d’aquests partits forma part d’aquestes manifestacions i trobo que no es pot deixar que les batusses entre partits i les crítiques que últimament es fan a la mobilització –sobretot des d’Esquerra Republicana– facin anar enrere un moviment que ha de ser popular. No podem frenar perquè al president Aragonès li faci mal que la manifestació reclami la independència. Si li fa mal, potser és per alguna raó. Qualsevol que li sembli malament que aquesta manifestació reclami la independència i la no-rendició del nostre moviment, que s’ho faci mirar, que es miri al mirall. No penso que aquesta manifestació s’hagi convocat contra cap partit, ni hauria de ser així. No hi participo amb aquest ànim i ningú que conec que hi participi ho fa amb aquest ànim. I ningú del meu partit, de Poble Lliure. No hi ha ànim d’atacar ningú, sinó de mantenir la resistència al carrer.

El període en què ens trobem actualment requereix que mantinguem encesa la flama, tot i que també requerirà un bon temps de rebolcar-nos una mica en aquest moment tan baix per aprendre cap a on hem de créixer i com. Hem d’aprendre a créixer malgrat aquests partits que de tant en tant poden no donar-nos el suport que ens han donat en altres moments.

Individualment, no sóc prou important per a menystenir entitats tan grans com l’ANC, Òmnium o els partits. Sí que puc criticar-ne les accions o les accions d’individus que les conformen, però ni jo sóc més important que un col·lectiu organitzat i gran ni els partits ni entitats són prou importants per a menystenir la força i la raó de tot un poble i un moviment. Jo hi participo perquè formo part del moviment i així ho he fet des de fa anys. Hi vaig perquè és una manifestació per la independència del meu país, no per donar suport a cap entitat ni partit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes