El politòleg madrileny Ramón Cotarelo ha publicat a Facebook un resum d’una conversa recent amb l’ex-diputat de la CUP David Fernàndez en un bar del barri de Gràcia de Barcelona. Després d’aquest diàleg, arriba a la conclusió que hi haurà govern, amb candidat de consens, i que no hi haurà eleccions avançades.

Us oferim la traducció al català del text de Cotarelo:

«Ens vam citar amb David Fernández en una terrassa de Gràcia. Dic ‘ens’ perquè venien també els meus fills, que estimen molt aquest català-zamorà independentista, àcrata i sentimental. Em va atendre al ritme trepidant que viu la vida, redoblat pel fet de sortir de viatge immediatament a Perpinyà, a participar en un recital de l’obra d’Ovidi Montllor. Però vam intercanviar opinions i debatre llargament i, fins i tot, vam tenir temps que ens interrompés algun ciclista que va amonestar en David, expressant el desig urgent que les coses es desencallessin; que el bloc independentista ‘no falli’ a la gent.

Jo pretenia obtenir alguna informació que em permetés de fer-me una idea del futur pròxim pel que fa a la candent qüestió del compàs d’espera de la investidura de Mas i el curs subsegüent del procés independentista. Encara que vaig treure i activar una enregistradora, com si fos un bon professional, aviat vaig comprendre que no faria ús del contingut de la conversa per dues raons: 1) tota la conversa va girar entorn d’un mateix tema configurat com una disjuntiva: investidura o noves eleccions anticipades; 2) la vehemència, l’entusiasme, la rapidesa amb què Fernàndez s’expressa m’obligarien a passar hores transcrivint el contingut o a pagar algú perquè ho fes i totes dues opcions eren descartades d’entrada. De manera que això que segueix és un resum que en faig després d’escoltar novament la conversa, mirant de sintetitzar-ne els aspectes més importants que puguin ser d’interès general.

La qüestió d’arrencada era que, en cas que el parlament aprovi la declaració d’independència, caldrà esperar la ràpida resposta suspensiva de l’estat en una decisió del Tribunal Constitucional que l’anul·larà, l’aplicació de la nova llei de reforma que obligarà a complir l’anul·lació i la reacció del parlament desobeint el tribunal, la jurisdicció del qual no és reconeguda a Catalunya. El compromís és desobediència institucional a les autoritats de l’estat i no-aplicació de determinades lleis, singularment la llei Wert i la ‘llei mordassa’, entre més. En cap moment no es va parlar de cap DUI. Si entenc bé la posició d’en David, la DUI queda ajornada fins que l’actual 47,8% del vot passi a ser, com a mínim, un 50%, i altament desitjable, un 55%. Aleshores, s’obrirà pas.

Arran d’una actitud de desobediència institucional, el més probable és que l’estat recorri a la seva panòplia de mesures prohibitives, coercitives i repressives. Les que siguin se sabrà quan els serveis jurídics de la presidència del govern espanyol, als quals Rajoy ha encomanat la tasca d’estudiar la qüestió i dictaminar-la, facin pública la seva recomanació. Una vegada se sàpiga, la qüestió és com hi respondrà el bloc independentista si no té un govern perquè la investidura no s’ha fet. Es dibuixa, doncs, una situació de desobediència civil institucional que la CUP, fent honor a l’origen de moviment municipalista, de ‘grassroots’, residència en el poder local català gairebé tot, pràcticament de manera unànime, en favor del 9-N, del dret de decidir i, per tant, de la independència. Naturalment, d’això no en dubtem, però, sigui com sigui la situació, cal un govern que pugui donar resposta a Madrid i entendre’s amb els dels altres països. És segur que aquest govern es formarà i que la investidura es farà.

El problema és com se salvarà l’escull que la investidura hagi de correspondre a Artur Mas, perquè CDC s’hi entesta i els seus aliats guarden silenci alhora que diuen públicament estar-hi d’acord, mentre la CUP continua tancada en banda. Fernández recorda que la decisió de no investir Mas és ferma, si bé la decisió final es ratificarà en les assemblees que són les que decideixen. Però, essent realistes, s’ha d’admetre que la cosa més probable serà que continuïn rebutjant la possibilitat per marges molt considerables. És clar que no té res a veure amb Mas personalment, cosa que m’agrada perquè jo, que no pertanyo a res, ni a la CUP, tinc en bon concepte aquest home i valoro la feina que ha fet. Això no es qüestiona, hi insisteix David. La cosa decisiva no és qui és, sinó què representa. Sens dubte, val molt i trobarà un lloc adequat per continuar provant-ho en un altre lloc que no sigui el de president. A CDC mateix hi ha gent molt valuosa que podria lluir molt bé de líder del procés (sospito que no n’està del tot convençut, però no ho manifesta), sobretot tenint en compte que parlem de divuit mesos. Ens trobem en una situació provisional. Un parell de vegades reitera que l’element decisiu per a anar junts JxSí i CUP és el com, el quan i només en tercer lloc el qui. És un enfocament trinitari, com el del programa màxim: procés constituent, full de ruta independentista i pla de xoc d’emergència social. Rotund.

Podria sonar una mica a les posicions extremes i ‘de catxa’ a què se sol recórrer en els jocs d’envit. Però confesso que així em sonen també algunes afirmacions dels convergents quan raonen que els deu diputats de la CUP no poden condicionar el procés i que, en darrer terme, si no hi ha manera d’avenir-se caldrà fer eleccions anticipades al gener i que cadascú assumeixi la seva responsabilitat. De fet, per uns quants convergents, sobretot els qui ja es consideren excedents de quota, la negativa tancada a la figura de Mas és inadmissible. M’abstinc de fer-ne un acudit, encara que podria explicar-lo perquè no hi ha res millor que l’humor per a relaxar l’ambient, assimilant el ‘Mas no’ al famós ‘Maura no’, negativitat que unia molt en aquella monarquia alfonsina, tan desllorigada com l’actual filipista.

Fernández és taxatiu: les eleccions anticipades no són cap opció. Llavors, si no són cap opció però no s’admet la investidura de Mas que Convergència no està disposada a retirar, com se surt de la incertesa? Amb un candidat de consens. No amb Mas? Un candidat de consens. Els que tenen una idea diguem-ne berkeleyana del coneixement i la informació s’estiraran els cabells perquè necessitaran un nom i un rostre per a aquest candidat. Palinuro, més endurit en les dificultats de la comunicació ordinària, no necessita la percepció física, material. En té prou amb la idea: si és de consens, necessàriament haurà de ser admès per totes dues parts, potser a contracor. Quan ensenyaran les dents? No ho sabem, però ho intuïm; potser fins a caure. Una cosa em va quedar clara: les eleccions anticipades no són cap opció i la nit del 8 al 9 de gener serà brutal. Fernàndez ho té encunyat, sens dubte en qualitat d’exposat: si l’independentisme no sap gestionar la seva primera victòria, això serà un error imperdonable.

I Junqueras? Junqueras podria ser un candidat? Així que el nom de Mas s’esfuma, tot es torna diàfan. Junqueras podria obtenir el consens necessari, sens dubte. També podria ser que el nou president o presidenta de consens nomenés conseller en cap l’esmentat Mas. Entraria en les seves atribucions. I, posats a fer, jo també imagino. No seria possible
que els vots que falten a Mas procedissin de CSQEP, també coneguda per QWERTY? Però això ja és jugar en un altre camp amb un altre equip. Pel que hem vist fins ara, QWERTY dóna per a això i per a molt més tenint en compte la incertesa en què habita, però, precisament per això, no val la pena d’incloure-la en els càlculs abans de la fatídica nit de gener.

Les dades: hi haurà govern; amb candidat de consens; no hi haurà eleccions anticipades.»

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.