TEMA DEL DIA
Eliminar rivals.
Quan des de Catalunya es parla de l’existència de clavegueres de l’estat espanyol, molts arrufen el nas, no pas per la fortor que se sent, sinó perquè en neguen l’existència. Alguns dels que arrufen el nas no tan sols saben que hi són, sinó que les han excavades ells mateixos, omplint-les de merda fins al capdamunt. Tant a Barcelona com a Madrid. Un dels objectius de les clavegueres de l’estat és eliminar rivals polítics o desprestigiar persones. Però les clavegueres no actuen només contra rivals, sinó també contra companys de files que per un motiu o altre molesten els qui obren i tanquen l’aixeta del clavegueram.

La clau de l’afer Cifuentes és saber qui tenia un vídeo d’una cadena de supermercats enregistrat fa set anys i per què ha decidit de difondre’l avui. Al vídeo, enregistrat el 4 de maig de 2011, s’hi veu Cifuentes, aleshores vice-presidenta de la Comunitat de Madrid, mentre li fan buidar la bossa de mà després d’haver robat unes cremes antiarrugues. La llei vigent aleshores obligava a destruir la cinta de seguretat al cap de trenta dies, però algú va decidir que no, que aquell material humiliant seria útil algun dia. I l’ha fet servir avui, publicant-la en un mitjà de la caverna, una de les finestres de la claveguera, dirigit per Eduardo Inda, el periodista que des de les pàgines d’El Mundo va provar d’ensorrar la carrera política de Xavier Trias difonent falsedats.

Cristina Cifuentes era coneguda a Madrid com a ‘Miss Proper’ per l’obsessió a desvincular-se de la corrupció del PP. Fins i tot va impulsar la investigació sobre el Canal Isabel II per blindar la seva imatge de política honesta, encara que fos al preu d’irritar els seus antecessors Ignacio González i la perillosa Esperanza Aguirre. Semblava que ho havia aconseguit fins fa poques setmanes, quan va esclatar el cas del màster fals, un treball honest de recerca periodística d’El Diario.es, res a veure amb el digital que publica avui el vídeo.

Fins aleshores ningú no dubtava que era la candidata del PP a les eleccions autonòmiques de Madrid del 2019. Però la gestió del cas del fals màster per part de Cifuentes, negant la veritat, va ser nefasta. En plena crisi, la instrucció que va donar Rajoy va ser que havia de resistir tant com fos possible perquè la dimissió de Cifuentes seria una nova victòria d’Albert Rivera, que ja truca a la porta de la Moncloa. Però algú ha decidit que calia rematar Cifuentes i el mateix Rajoy que demanava un aplaudiment per a ella a la convenció del PP de Sevilla del 8 d’abril, avui l’ha deixada caure. No ha tingut més remei, perquè no l’ha liquidada Rajoy, sinó qui controla les clavegueres de l’estat, encara que la Moncloa hagi filtrat de pressa i corrents a migdia que havia estat ell qui havia donat l’ordre que dimitís avui, abans del debat del pressupost al congrés.

La dimissió forçada de Cifuentes deixa encara més dèbil Mariano Rajoy, que per primera vegada comença a sentir la fortor de les clavegueres que va muntar Jorge Fernández Díaz quan era ministre. Rajoy és esquitxat per la corrupció, amb la sentència del cas Gürtel a punt de sortir, i atrapat pel conflicte de Catalunya, amb l’enfrontament entre Montoro i Llarena com a símbol màxim de la crisi d’estat. Les empreses de l’Íbex 35 ja li han trobat un successor de fa temps, més jove, més net, més obedient i amb una ambició sense límits. En el cas Cifuentes, Rivera ha tornat a guanyar sense esquitxar-se i podrà continuar donant suport a un PP de Madrid debilitat fins que el pugui devorar. El dia que Rajoy ja no serveixi, o sigui un entrebanc, també serà liquidat pels mateixos que han decidit d’eliminar Cifuentes. Perquè l’estat està per sobre de les persones; i la unitat d’Espanya, per sobre de la veritat.

Tot això a Catalunya ho sabem molt bé. Ho vivim cada dia. Hi ha hagut i hi continua havent una operació per a desprestigiar polítics independentistes usant les clavegueres de l’estat quan ha calgut. Les reunions entre Jorge Fernández Díaz i el cap de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, van servir per a posar les bases d’un intent de liquidar l’independentisme. Les campanyes contra Trias i Artur Mas en són clars exemples, o, més recentment, la filtració dels enregistraments de converses privades del dirigent d’ERC Lluís Salvadó, que, per molt reprovables que siguin en el contingut, són privades i no tenen res a veure amb la causa judicial que es pretén instruir. L’únic objectiu és el desprestigi personal i l’erosió de l’opció política que representen. Hi haurà més episodis de guerra bruta, perquè, malgrat la repressió, no se’n surten.

MÉS QÜESTIONS
Commemoració institucional del 25 d’Abril reivindicant més finançament. La reclamació d’un millora en el sistema de finançament i el començament de les emissions en proves d’À Punt, la nova televisió, han marcat els actes institucionals de la diada del 25 d’Abril al País Valencià, en què es commemora la batalla d’Almansa del 1707, que va significar la pèrdua dels Furs de València. Tant en el discurs institucional del president de les Corts Valencianes, Enric Morera, com en les declaracions als mitjans que ha fet el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, aquestes dues qüestions han estat molt presents. Morera ha donat valor a la unanimitat i al consens actual a les Corts Valencianes en favor ‘d’un finançament just i per unes inversions de l’estat equitatives’. I ha afegit: ‘És l’amenaça principal al nostre autogovern, perquè sense suficiència financera no hi ha autonomia política’.  Puig hi ha coincidit a assenyalar que el problema més important de l’autogovern és el finançament i ha remarcat: ‘El 25 d’abril és bon dia per a reivindicar que volem allò que ens pertoca, un finançament i unes inversions justes i equitatives.’ Segons Puig, l’autonomia valenciana ha fet avenços i respon a una nacionalitat històrica ‘amb tota la potència’ però ‘limitada per la manca d’un finançament just’.

Agramunt desmenteix l’acusació que el subornessin amb prostitutes. Pedro Agramunt, ‘ex-president de l’Assemblea del Consell d’Europa i actual senador del PP valencià, ha negat totes les acusacions que ha formulat sobre ell una comissió independent de la institució europea que investiga una possible trama de corrupció. Se n’ha defensat d’una manera ben peculiar i ha assegurat que l’informe són ‘219 pàgines de mentides’, com ara els suborns amb prostitutes que presumptament va rebre.  ‘Això és fals. Jo tinc una edat, em sembla que això és una fantasia. Un podria dir: tant de bo jo pogués fer aquestes coses, però un ja no està per a això. És una acusació ridícula i sense proves’, ha dit a la cadena SER. El senador valencià, que diu que està ‘molt enfadat i molt trist’, atribueix l’informe al fet que les seves posicions a l’Assemblea ‘no seguien el que era políticament correcte’ i s’ha guanyat enemics. Entre aquests, ha citat particularment un diputat ucraïnès que va arribar a fer-li xantatge dient que tenia fotos seves amb dones. ‘Li vaig dir: envia-me-les i  les ensenyaré als meus amics’, ha afegit.

La diputada nord-catalana Laurent Gayte demana a França una mediació. La diputada nord-catalana Laurent Gayte ha escrit una carta al ministre d’Afers Estrangers francès, Jean-Yves LeDrian, explicant que els ciutadans del seu departament són ‘sensibles’ amb la situació de Catalunya, amb l’empresonament o l’exili dels dirigents independentistes per haver fet un referèndum ‘no autoritzat, però sense violència i basat en el dret d’autodeterminació’. La diputada –del mateix partit que Emanuel Macron– critica ‘el silenci escruixidor’ del govern francès davant aquests fets i proposa que França faci de mediadora entre Catalunya i Espanya. Textualment, diu: ‘França, un país que defensa els drets humans i la llibertat d’expressió, que desitja prendre el lideratge d’una Europa basada en el respecte de les llibertats fonamentals, hauria de proposar-se com a mediadora, sola o en nom de la Unió Europea, per encoratjar la represa del diàleg entre les dues parts a Espanya.’

Més per Mallorca presenta una esmena al pressupost de l’estat espanyol a través de Compromís. Més per Mallorca ha presentat, a través del grup de Compromís al congrés espanyol, una esmena al pressupost per reclamar al govern del PP un augment de 25 milions per a projectes ferroviaris a Mallorca durant el 2018. Aquesta partida s’inclouria en un conveni de quatre anys per un import total de 400 milions d’euros. Ho ha anunciat el portaveu de Més al Consell, Pere Fuster, que ha insistit que volen que ‘el tren de Llevant sigui una realitat, perquè és un transport ràpid, útil i sostenible’.

LA XIFRA
Un 1,6%
d’augment de les pensions –per a equiparar-les amb l’IPC– és el que ha pactat el PNB amb el PP per donar suport al govern espanyol al primer tràmit del pressupost, el rebuig de les esmenes a la totalitat. Falta encara l’aprovació definitiva: el PNB va dir que no la hi donaria si no s’aixecava l’article 155 a Catalunya.

TAL DIA COM AVUI
El 25 d’abril de 1938
George Orwell publicava Homenatge a Catalunya, un relat de la guerra del 1936-1939 des d’un punt de vista personal i obrer. Orwell va anar a Barcelona el desembre del 1936, en plena guerra, per escriure articles periodístics sobre el conflicte, i després tornà al Regne Unit.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb