Raimundo Viejo: ‘ETA va fer servir la unilateralitat de la manera més radical i no va servir de res’

  • Candidat a les primàries de Podem Catalunya que es faran entre el 22 i el 24 de juliol

VilaWeb
Meritxell Verdaguer
14.07.2016 - 02:00
Actualització: 19.07.2016 - 13:34

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Raimundo Viejo (Vigo, Galícia, 1969) és diputat per En Comú Podem al congrés espanyol. Encapçala la candidatura Impulsant el Canvi, que es presenta a les primàries de Podem Catalunya. Si la candidatura és la més votada, el 26 de juliol Viejo esdevindrà el secretari general d’aquest partit. S’hi presenta per defensar que Podem sigui un partit amb personalitat jurídica pròpia, independent de Madrid i lluny de les coalicions amb les altres organitzacions. És gallec però fa més de deu anys que viu a Catalunya. Voldria que Catalunya formés part d’un estat plurinacional europeu i, malgrat haver participat en la creació d’Esquerra Unida als anys vuitanta, ara es declara més partidari de Pablo Iglesias que no d’Alberto Garzón. Doctor en ciència política, va ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona per Barcelona En Comú abans de ser diputat.

Fa uns quants mesos vàreu comentar que només us presentaríeu per a ser secretari general de Podem si no s’aconseguia una llista de consens. Què ha passat?
—A començament d’any un grup de militants vam presentar un manifest en què proposàvem de constituir Podem com a subjecte polític. Que tingués personalitat jurídica pròpia, que ara no en té. Preteníem que fos un manifest amb un suport unànime, però en aquell moment, sense que s’haguessin convocat encara les primàries dins el partit, Albano-Dante Fachin i Jèssica Albiach van començar a promoure’s com a candidats sense seguir el debat que proposava al manifest. A partir d’aquí, es va obrir la possibilitat de fer unes primàries. I quan finalment es van convocar, vam decidir presentar-nos-hi amb el mateix objectiu del manifest: aconseguir personalitat jurídica pròpia.

Per la vostra candidatura, què ha de canviar a Podem Catalunya?
—Ha de canviar el sucursalisme. Hem de deixar de ser una delegació, per absència d’una direcció, del poder de Madrid. Ara ens cal organitzar-nos i articular-nos des d’aquí. L’origen de Podem és condicionat per les eleccions europees i això té un límit. Ara ja hem superat el cicle electoral amb el qual vam començar. Ja ha passat aquesta excepcionalitat constant dels processos electorals i ara entrem en un cicle més institucional. No podem mantenir aquesta estructura.

Per entendre-ho millor, com és la relació entre Podem Catalunya i Podem a l’estat espanyol?
—És una relació d’excepcionalitat, és de contingència, d’absència d’una direcció política a Catalunya. No és ni de dependència. Ara mateix no existeix cap Podem català. Som l’extensió del subjecte polític estatal al territori català.

Gemma Ubasart va deixar la secretaria general a l’octubre. Arriben tard aquestes primàries?
—Hem hagut d’esperar per culpa de l’agenda política. Hem viscut una legislatura fracassada a l’estat, on la qüestió catalana ha estat sempre al centre de la negociació. O almenys ho ha estat en la negociació entre PSOE i Podem. La negociació s’ha basat en si En Comú Podem defensava inequívocament el referèndum o no. Tot això ha fet que obrir el procés de primàries fos particularment complicat i encara més després d’haver-hi afegit la nostra proposta, que siguem un subjecte polític català. Aquest context afegia tensió a l’organització i no permetia un debat serè. Ara les primàries no es veuen afectades pel debat sobre Catalunya, ara ja podem parlar tranquil·lament.

Després del resultat a les eleccions del 26-J, Podem es queda sense la possibilitat de poder impulsar el referèndum promès.
—Fins ara Podem ha estat en una situació de guerra ràpida, tenia uns ritmes molt accelerats enmig d’una èpica electoral. Però aquest cicle s’ha tancat i en comença un de nou. Estem en condicions de reestructurar el projecte per tal de poder decidir des de Catalunya amb les millors condicions possibles. A partir d’aquí, som un actor més en un debat extraordinàriament complicat. Nosaltres hi volem intervenir amb veu pròpia i amb una perspectiva que sigui catalana, que participi en la recomposició del mapa polític català.

Íñigo Errejón deia l’altre dia que el canvi arribaria el 2020. Hem d’esperar?
—Podem ha alterat de manera significativa els equilibris en favor del dret de decidir a l’estat espanyol. Això fins ara no s’havia vist. Aquest èxit ha accelerat la possibilitat d’entesa més enllà de Catalunya. Hem de ser capaços d’avançar cap aquí, cap a aquesta entesa amb l’estat, i com més ens hi entenguem més ràpidament ens respondrà. Si una cosa s’ha demostrat és que la via unilateral no treu cap a res. ETA ho va fer, de la manera més radical, i no va servir de res.


Aquest futur Podem català tampoc no podria donar suport a un referèndum unilateral?
—Un referèndum ha de reunir les condicions polítiques que el facin efectiu. La unilateralitat no serveix perquè la decisió sigui efectiva, això ja ho vam veure el 9-N. Nosaltres podem fer tants tombs com vulguem, però el fet és que no reuneix les condicions per a ser efectiu. Jo crec que per a fer-ho possible hi ha d’haver processos simultanis: fins ara els ritmes a Madrid i Catalunya han estat diferents, es tracta de compassar-los i trobar aquestes aliances polítiques. Hem d’entendre això perquè unilateralment no anem enlloc. No fa gaire que vaig llegir la ponència de Joan Tardà al congrés espanyol parlant de Kossove, deia que la unilateralitat era del tercer món. Sí, busca-la. Aconseguir el que desitgem els catalans es fa modificant les condicions polítiques, no només les espanyoles sinó fins i tot les europees! Ho veiem amb el Brexit i la posició d’Escòcia, veiem com contextos molt complexos de dimensions europees poden afectar les oportunitats de canvi polític tant a Escòcia com a Catalunya.

També sou crític amb les coalicions com En Comú Podem o Catalunya Sí que es Pot. Per què?
—Les confluències són desitjables, però si són factibles ja és una altra història. En Comú Podem ha guanyat les eleccions fent una llista electoral, no ha fet res més. No té un codi ètic propi, ni uns estatuts comuns, ni una estructura organitzativa. No té òrgans de direcció més enllà d’una coordinadora, de la qual jo formo part, per cert. És fàcil de posar-nos d’acord per aglutinar l’empenta social que hi hagut. Això és una cosa, però que això després sigui capaç de donar lloc a un subjecte polític per reactivar la política catalana en el qual tots ens sentim còmodes, això és més complicat. És un procés més complex.

Sou diputat a Madrid. La pregunta és obligada, hi haurà investidura o s’hauran de fer unes terceres eleccions?
—No crec que hi hagi terceres eleccions. Ara, jo era dels que deia que no hi hauria segones eleccions.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes