Un dels majors perills que afrontaran els astronautes que viatgen a Mart serà la radiació. La Terra és bombardejada contínuament per radiacions nocives, com els raigs còsmics o les tempestes solars, de les quals no ens adonem gràcies a la protecció que ens proporcionen el nostre camp magnètic i la nostra atmosfera. L’Estació Espacial Internacional, fora de l’atmosfera, encara es troba protegida pel camp magnètic terrestre; així i tot, la radiació diària que reben els astronautes ja és cinquanta vegades superior a la que rebem en terra ferma. Però quan eixim de la protecció dels cinturons de Van Allen i ens allunyem de la Terra, la cosa es complica: la radiació diària a què estaríem exposats en un viatge a Mart és quasi 250 vegades la que rebem en la Terra; tant com fer-se una radiografia cada dia. A Mart, la cosa millora un poc perquè la seua tènue atmosfera proporciona una mica de protecció; però només una mica: la radiació superficial a Mart és encara unes cent vegades la terrestre.

Els raigs còsmics a més són molt penetrants: una planxa d’alumini de 30 cm de grossor amb prou feines aconsegueix aturar-los. La solució òbvia seria usar material més dens i de major espessor, com les gruixudes planxes de plom amb què es blinden els isòtops en els laboratoris nuclears, però això implica més massa i més despesa de combustible. Per un altre costat un blindatge com aquest podria ser fins i tot més perillós que exposar-se a la radiació nua, perquè en frenar un raig còsmic d’alta energia, té més oportunitats de col·lidir amb altres partícules i crear una radiació secundària perillosa, com ara neutrons energètics.

Un enfocament prometedor consisteix a replicar el camp magnètic de la Terra. Com que aquest és tan eficient per a desviar les partícules carregades cap als pols, un camp magnètic relativament petit i localitzat i prou fort podria crear una bombolla protectora al voltant de la zona habitada. Però la quantitat d’energia i materials que es necessita és prohibitiva, per la qual cosa es tractaria d’una solució a llarg termini.

A mitjà termini la resposta no sembla que siga buscar materials densos, sinó ben bé el contrari.

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Fernando Ballesteros.

Què és Mètode?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb