Qui té interès en els Jocs Olímpics d’Hivern 2030 al Pirineu?

Del 2019 ençà, els principals agents econòmics de Catalunya, i especialment Barcelona, promocionen la candidatura de l'esdeveniment

VilaWeb
Els assistents en l'acte celebrat a l'Auditori 1899 del FC Barcelona, el 2019
Josep Rexach Fumanya
28.01.2022 - 08:55
Actualització: 28.01.2022 - 09:55

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

No va ser fins el mes de juliol que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va adreçar-se formalment al Comitè Internacional Olímpic (COI) per presentar la candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030. Així es començava a fer realitat un projecte que fins llavors només era una aspiració; un desig verbalitzat per uns sectors econòmics que batallen d’ençà del 2019 per portar aquest gran esdeveniment a Catalunya.

Per saber qui ha promogut aquesta candidatura que el govern català ha avalat sense fissures, cal anar a buscar una fotografia. El 19 de setembre de 2019, l’Auditori 1899 del FC Barcelona va acollir un acte que tenia com a lema “Hi serem” i que va conduir la periodista Agnès Marquès. Havia de servir per a donar un impuls mediàtic a una precandidatura que vagava en l’oblit i que la majoria de ciutadans aleshores ni sabien, o no recordaven, que existia. L’havia presentada el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, després del fracàs de les candidatures dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2022 i 2026, descartades primer per Xavier Trias i més tard per Ada Colau.

L’acte estava organitzat per Sport Cultura Barcelona, un lobby presidit per Albert Agustí que integra les principals marques econòmiques i esportives del país, entre les quals, el Reial Club Nàutic de Barcelona, el RACC, el Reial Club de Polo de Barcelona, el Círculo Ecuestre, el Barça i l’Espanyol. Si observem qui ocupava les primeres files en la fotografia d’aquell dia, hi trobarem la plana major dels actors econòmics catalans i, especialment, barcelonins: Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball; Javier Faus, president del Cercle d’Economia; Jordi Mestre, aleshores president del Gremi d’Hotels de Barcelona; Josep Mateu, president del RACC; Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya; Josep Maria Bartomeu, aleshores president del FC Barcelona; i també l’ex-president del Barça Sandro Rosell. Tot secundat per Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol, i Juan Antonio Samaranch, vice-president del Comitè Olímpic Internacional.

Samaranch va lloar la candidatura, assenyalant que Catalunya “ho té tot” per a acollir els Jocs Olímpics del 2030, però va deixar caure la principal mancança del projecte i que tots els agents econòmics reunits sabien: “Falta unitat i voluntat política”, va dir. De fet, a l’auditori no hi havia cap representant polític.

El suport polític que faltava

Però entre economia i política a vegades els llaços són ben estrets, i un dels assistents era Joan Canadell, que aleshores encara no formava part de Junts i va assistir a l’acte com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona. D’ençà que va començar l’actual legislatura, ell ha estat el polític que, des de la tribuna parlamentària, més ha publicitat els Jocs i que n’ha lloat els avantatges. El seu relat ha estat assumit per Junts, que s’ha erigit en la clau de volta política per a fer realitat els Jocs. “Junts garantirà que el govern de Catalunya impulsi la candidatura de Barcelona-Pirineus”, va dir el secretari general del partit, Jordi Sànchez.

A mitjans de juliol, Junts va portar el seu posicionament al ple del parlament, per sorpresa dels seus socis de govern, i va incloure una esmena en una moció que instava la Generalitat a presentar formalment la candidatura de Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics del 2030. Va tirar endavant gràcies als vots de Junts, PSC, Ciutadans i el PP. ERC i els comuns es van abstenir. En un principi, els republicans optaven per assumir un perfil baix en aquest debat, que ja s’havia instal·lat de ple en la societat.

Finalment, el govern va decidir de fer el pas que li demanava el COI i el COE i va formalitzar la candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona. “Amb aquesta carta vull expressar l’interès del govern a iniciar converses amb el Comitè Olímpic Internacional en relació amb la possible presentació de la candidatura Pirineus-Barcelona”, va escriure Aragonès en la carta enviada al COI. Així es completava la demanda feta per Samaranch i anhelada pel front econòmic, la implicació del govern català.

L’executiu va nomenar com a responsable de la comissió interdepartamental que elaborarà el projecte la vice-presidenta, Laura Vilagrà, i el president Aragonès ha acabat posicionant-se obertament a favors dels Jocs. A l’octubre, va defensar el projecte en la Trobada Empresarial al Pirineu a la Seu d’Urgell, tot remarcant, això sí, que no es podia basar en operacions urbanístiques i en la construcció de grans equipaments. Membres de la plataforma Stop Jocs Olímpics –contraris a la candidatura olímpica Barcelona-Pirineus 2030– van irrompre enmig del discurs d’Aragonès. “Pere Aragonès, tu que et fas dir ecologista, ens vols ficar uns Jocs d’Hivern en un moment d’emergència climàtica. Els teus informes de la Generalitat diuen que d’aquí a quinze o vint anys no hi haurà neu, no serà viable.”

Si posem el focus en el territori, el suport polític no és clar. De fet, els principals batlles de les comarques de l’Alt Pirineu –Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alta Ribagorça– i l’Aran han reclamat concreció en el projecte, el qual encara no s’ha fet públic. La situació de desconcert que hi ha al Pirineu queda resumida en el capítol viscut al novembre, quan el president del Comitè Olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, va visitar Viella en un acte que havia de servir per a demostrar múscul i suport territorial a la candidatura olímpica, tal com havia previst el Consell General de l’Aran. La intenció de la síndica era d’aprofitar l’acte per lliurar a Blanco una declaració de suport als jocs. El problema és que diversos ajuntaments i consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran no s’hi van voler adherir.

Segons que va confirmar VilaWeb, capitals com ara la Seu d’Urgell, Sort i Tremp, i també els consells comarcals de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, van refusar de donar suport a la declaració. Com a argument principal, deien que no havien pogut saber els detalls de la candidatura. En el cas de Tremp, per exemple, la batllessa, Maria Pilar Cases, va assegurar que no signaria el text fins que no es fessin públics tots els detalls dels jocs. Alhora, lamentava que el govern vinculés la millora de les infrastructures “terrestres i digitals” del Pirineu a l’esdeveniment esportiu.

Aquestes són les peces que hi ha damunt del tauler i que donen suport als jocs. La seva força i el seu poder de convenciment es posaran a prova en la consulta que el govern farà a final de la primavera entre els ciutadans de l’Alt Pirineu i Aran per a dir si volen uns Jocs Olímpics d’Hivern l’any 2030. El govern s’ha compromès que sigui vinculant. Qui no podrà votar-hi seran els ciutadans del Ripollès i el Berguedà, dues comarques que participen del turisme d’hivern i on s’havien articulat grups de protesta contra els jocs.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies