De la visita d’Artur Mas al notari el 2006 ja se’n podia desprendre això mateix: la paraula dels polítics, per a molts ciutadans, no té valor, i encara menys si és durant la campanya electoral. Tan poca credibilitat pública tenia aleshores CiU, després dels pactes de Jordi Pujol amb el PP, que Mas va intentar d’aconseguir-ne comprometent-se a no fer cap acord permanent o estable amb el PP per a governar en la legislatura que vindria. No se’n va haver de provar l’eficàcia perquè es va formar el tripartit, però, a partir del 2010, després de ser investit gràcies al PSC, Mas sí que va dur endavant el pressupost amb el PP. Una política de pactes que els convergents anomenaven “geometria variable”. Ha plogut molt de llavors ençà, però entre el notari de Mas i el document promogut per Catalans per la Independència hi ha la mateixa necessitat d’alguns de solidificar un compromís del qual no es puguin desdir. I és que el tripartit, tot i ser una fórmula políticament inviable per a ERC i el PSC, ha planat igualment com un fantasma durant tota la campanya, encara que Pere Aragonès i Salvador Illa hagin insistit que no pactarien. La paraula d’un candidat, igual que fa quinze anys, cotitza a la baixa.

Lluny de preocupar-se’n, els candidats continuen aprofitant el descrèdit de la política per mirar d’esgarrapar vots i erigir-se, ells sí, en dirigents de fiar, amb una credibilitat autoconstruïda a cop de fets i declaracions, però sempre relativa als ulls de l’adversari. Perquè si tots es creguessin el document, uns quants s’haurien quedat sense campanya quatre dies abans de les eleccions. I sembla que de tot en pot sorgir una oportunitat, però les candidatures han hagut de resituar-se. JxCat, que té una bossa important de vot fronterer i indecís amb ERC, i que ha alertat de la possibilitat d’un acord entre Esquerra i el PSC, s’hauria quedat sense aquesta reserva per a marcar distàncies amb Aragonès. Així que ha sembrat dubtes sobre la fiabilitat de la signatura d’ERC. Laura Borràs ha qüestionat que hagi estat Sergi Sabrià i no el candidat qui ha signat el document. “La gent pot confiar en la meva paraula, s’ha mantingut sempre. Jo vaig subscriure el document, i la credibilitat de cadascú l’atresora, o no, en funció del que diu i fa”, ha dit en una conferència de premsa a EFE. També ha demanat d’estendre’l a Madrid, on Esquerra va facilitar l’aprovació del pressupost a Pedro Sánchez o la llei Celaá.

ERC, en canvi, ha pogut brandar una prova que acreditaria la certesa del que deia. “No arribarem a cap acord. No hi ha cap possibilitat”, s’ha refermat respecte del PSC. Amb la rúbrica, tanmateix, Aragonès ha acabat decantant-se per provar de disputar a JxCat i la CUP el vot dubtós. Per contra, el gest podria allunyar els indecisos que sospesaven si decantar-se per ERC o per les butlletes del PSC o els comuns. ERC és el partit que té fronteres obertes amb més candidatures, de manera que la signatura no era menor. També ha al·legat que Sabrià va signar el document perquè el candidat no hi era quan l’entitat va anar a la seu d’ERC a cercar la signatura. Quant a la CUP i el PDECat, en canvi, els efectes de la signatura per a les seves propostes són menors.

Qui clarament n’ha sortit beneficiat ha estat Illa. El PSC ho ha aprofitat per expulsar-se les acusacions de voler pactar amb ERC que li fan el PP i Cs, i per a acabar d’erigir-se (amb un argument més) en el vot útil antiindependentista. Perquè són els independentistes que l’assenyalen. El candidat del PSC ha vist en el document “la foto de Colón dels independentistes”, encara que no n’hagi sortit cap imatge conjunta més enllà de la fotografia del paper, amb els DI esborrats. Els socialistes també han provat sense èxit que aquest titular esmorteís el que ha originat la seva negativa de fer-se una prova d’antígens abans del debat de TV3 i del de La Sexta d’avui. Però el cas és que, malgrat servir-se’n per una banda, una part del seu electorat també pot haver percebut que ara tindrà menys possibilitats de ser investit encara que guanyi les eleccions. Només podrà pactar amb els anomenats constitucionalistes, i sotmetre’s a un debat d’investidura en què podrien ser decisius els vots de Vox, si l’independentisme no té majoria. Illa ja tenia pocs aliats, però el document esvaeix els dubtes de què també es beneficiava.

Els comuns han perdut la seva opció preferida per a governar i alhora un dels puntals del discurs de Jéssica Albiach. Però al mateix temps podran equiparar ara ERC i JxCat i reivindicar-se per l’esquerra. “La hipoteca d’ERC amb JxCat no acaba mai”, ha escrit la candidata a Twitter.

A Ciutadans i al PP, les signatures els han desmuntat un dels arguments estrella de la campanya. Per això Cs també ha qüestionat la fiabilitat del moviment. “El PSC en té ganes, Podem n’està boig i d’ERC no me’n crec la paraula més que del PSC”, ha dit Carlos Carrizosa, maldant per mantenir viva la possibilitat d’un tripartit. El PP ha fet això mateix. El president del partit, Pablo Casado, ha advertit que els socialistes i Esquerra tornaran a pactar igualment. Creu que, com que Sánchez necessita els vots d’ERC per mantenir-se a la Moncloa, hi pot haver una aliança a Catalunya. “Per molt que signin els independentistes, tornaran a pactar-hi com van fer Montilla i Maragall.”

De manera que el document ha agitat una campanya descolorida per la repetició dels mateixos missatges i que semblava destinada a esgotar-se per inanició informativa fins diumenge. Això, i Illa amb la prova d’antígens. Amb la credibilitat sempre qüestionada, els electors decidiran diumenge qui es creuen més.

La xifra

Més de 30.000 persones han presentat al·legacions per a no formar part de les meses electorals, segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ja són un 37% dels qui han estat convocats per sorteig.

La frase

La Junta Electoral espanyola ha evitat de pronunciar-se sobre l’incompliment de Vox del protocol de campanya del govern per a evitar riscs de contagi. En canvi, ha instat el conseller d’Interior a prendre “totes les mesures necessàries que permetin de fer els actes públics de campanya electoral de Vox i qualsevol altra formació política, tot evitant que es produeixin actuacions violentes o intimidatòries”.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.