Què tenim i què necessitem?

«Però, sobretot, sabeu què necessitem? Necessitem ganes de guanyar i d’obrir-nos pas. En teniu?»

Vicent Partal
Vicent Partal
02.11.2017 - 06:36
Actualització: 02.11.2017 - 07:36
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Tenim quatre coses. Un país i un govern que no s’han agenollat i planten cara. Una ciutadania avui més partidària de la independència que mai. Una trama espessa i molt eficaç d’organitzacions, associacions, comitès i grups informals que arriba a cada racó del país i pot organitzar qualsevol cosa. I una oportunitat política fixada el 21 de desembre.

No haver-se agenollat davant Rajoy és la base de tot. El govern va triar un camí, no doblegar-se a la pressió per no proclamar la República i salvar l’administració d’un enfrontament violent que pensava que no podia guanyar. Podem discrepar si va ser la decisió més encertada o no. Però ningú no pot dir que el govern o el parlament s’hagen agenollat i s’hagen doblegat a l’agressió espanyola. El president i els consellers ara donen la cara per nosaltres, arricant-se a penes de presó o exili, i amb això, amb aquest simple gest, desmunten la ‘normalitat’ que Mariano Rajoy pretenia de presentar davant el nostre propi país, Europa i el món. Ells planten cara de la mateixa manera que els ciutadans, ara fa just un mes, vam plantar cara als colps de porra. Per això a Madrid estan tan nerviosos, per això hi ha insults i virulència al carrer i als seus mitjans. Hi ha una república proclamada que no s’ha fet enrere. No és la que molts voldríem, però és.

Però la cosa més important que tenim és la gent. I, en aquest sentit, el CEO ens ha dibuixat un panorama excepcional: arribem a aquest moment tan complicat amb la xifra més alta de partidaris de la independència que s’haja registrat mai. Just després de la repressió del primer d’octubre. Sigueu-ne conscients. Hi ha gent, això és evident, que avui se sent desconcertada o trista, que creu que ha estat derrotada. Que siga conscient, però, que és sobre eixa tristor que creix la virulència espanyolista. Volen fer-nos creure que estem acorralats perquè ens veuen dubitatius. Per això, aquests dies, veiem escenes terribles com les que han sofert el conseller Forn a Barcelona o els diputats Nuet i Simó a Madrid. Volen deixar-nos sense capacitat de resistència, i ho aconseguiran si tots ens quedem en casa llepant-nos les ferides.

Per això és fonamental aquesta trama enorme, que no té ningú més, d’organitzacions perfectament assentades arreu del país. L’ANC, Òmnium, l’AMI, Súmate, els Comitès de Defensa, el PDECat, ERC, la CUP, Demòcrates, MES i els milers de grups locals i comarcals que han fet tanta feina durant aquests darrers anys. Fa tan sols un mes l’excel·lència d’aquesta trama es va posar en relleu com mai, amb l’epopeia del transport clandestí de les urnes i la defensa dels centres electorals. Per això la volen escapçar mantenint empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Ho fan perquè ara saben de què som capaços i ens temen. Si el primer d’octubre el país va fer allò, pot fer qualsevol cosa.

Finalment tenim, i n’hauríem de ser ben conscients, una gran oportunitat. A Rajoy l’han obligat a anar a un punt on no volia anar, el de les eleccions del desembre. Tenim a l’abast guanyar-les, de manera evident. De fet, tenim a l’abast guanyar-les superant les xifres del 27-S. I si les guanyem, Mariano Rajoy haurà de donar moltes explicacions. I es trobarà en un carreró sense eixida: tornarà a dissoldre el parlament català com si no hagués passat res? Si ara no l’han deixat governar durant sis mesos com ell volia, què us fa pensar que el deixaran repetir elecció rere elecció, si això és inútil per a resoldre un greu problema que ja és europeu?

I si tenim tot això, què necessitem? Coses tan simples com complicades de fer, però que hem de fer ràpidament. Que el govern i el president fixen posicions públiques, comuniquen i facen política; que s’acabe aquest buit de directrius que vivim des de divendres al vespre. Que la gent es torne a activar com aquests darrers anys i recupere els carrers. Ahir hi va haver un primer brot de reacció a l’estació de Sants, avui ens convoquen davant els centres de treball. Avui o demà hauríem de rebre els membres del govern multitudinàriament, si tornen de Madrid, o protestar, si se’ls queden. Cal, per això, que l’espessa trama d’organitzacions es coordine molt millor i torne a ser tan sòlida i torne a actuar amb tanta eficàcia com ara fa un mes. I cal, sobretot, guanyar les eleccions per demostrar a Espanya i a Europa que no hi ha cap solució possible si no es té compte el pes polític i social de l’independentisme i la justícia de la nostra reivindicació.

Però, sobretot, sabeu què necessitem? Necessitem ganes de guanyar i d’obrir-nos pas. En teniu?

(Amb els qui vulgueu, ens trobarem aquest vespre a Badalona i demà a Balsareny.)

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Francesc R. LL.
Francesc R. LL.
01.11.2017  ·  22:31

Ostres: “Que el govern i el president fixen posicions públiques, comuniquen i facen política; que s’acabe aquest buit de directrius que vivim des de divendres al vespre.”

Em sòna d’alguna cosa … 🙂

I m’agrada que “el jefe” ho hagi escrit !

Joan Vidal
Joan Vidal
01.11.2017  ·  22:33

Vicent, que vas a Balsareny demà? A quina hora?

Antoni Oller
Antoni Oller
01.11.2017  ·  22:40

A quina hora i quin lloc de Balsareny?

Antoni Oller
Antoni Oller
01.11.2017  ·  22:42

No sé si això es pot dir però, crec que les eleccions tan imminents compliquen o impossibiliten la manipulació del cens per part de l’estat, perquè crec que ja deu estar tancat, m’equivoco?

Adrià Arboix
Adrià Arboix
01.11.2017  ·  22:54

En aquests moments els editorials d’en Partal son “la musa” de la democràcia. Moltes gràcies!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
01.11.2017  ·  23:03

Tenim: uns polítics que s’estan guanyant el sou ( que per cert ja no cobren) com no haviem tingut des d’abans de la transició. Dubtar d’ells és ofensiu i vergonyós.
Necessitem: posar-nos en el seu lloc i ser conscients de què seriem capaços d’arriscar nosaltres. També, de com podriem fer nosaltres moltes de les coses que no podrà fer el govern ( o l’administració) per que està intervingut. Per exemple el cens, el recompte, la propaganda. I sobretot, donar-los suport. A ells i als que ja están a la presó!

josep SELVA
josep SELVA
01.11.2017  ·  23:05

Per clavar un clau cal un martell. Ho podem fer amb un tornavis o una clau anglesa però s’aixafarà o anirà tort.
Les màquines simples son eficaçes i netes: el tascó, la palanca, el plà inclinat. A mesura que ho compliquem amb engranatges i transmissions la força es disipa en processos interns en lloc de actuar en el procés extern
Veig coses que no m’graden gens, n’intueixo d’altres que encara m’agraden menys

Maria Villarroya
Maria Villarroya
01.11.2017  ·  23:08

Gràcies moltes gràcies Sr. Partal.
Un petit consell que a mi m’ha anat molt bé. Res de mirar/escoltar/llegir on se’ns menysprea o insulta, sobretot si és de nit, a la nit tot es veu molt més negre. A llegir Vilaweb i escoltar la música que més ens agrada. i pensar en el que el poble català ha sigut capaç de fer i resistir durant tants anys.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
01.11.2017  ·  23:13

Penso que ganes de guanyar n’hi ha i moltes. Quant la gent demana al govern de la república que governi està dient que tenim ganes d’arremangar-nos, que estem desitjant que ens aclareixin l’estrategia del govern per pencar tan com calgui i estirar del carro.

Les enquestes mostren una pujada important del independentisme però el que resulta sorprenent és que no arribi al 100%.

Com pot ser que hi hagi encara un sol català que no sigui independentista? Quants espanyols o francesos hi ha que estiguin en contra de la independència d’Espanya o de França? Perquè cap francès dels que viuen a Espanya no està en contra de que Espanya sigui un estat independènt però alguns espanyols dels que viuen a Catalunya sí que estan en contra de que Catalunya ho sigui?

Quants disbarats més ha de fer el govern espanyol contra Catalunya i contra els catalans per tal que s’acabi de convencer tothom? No n’hi ha prou amb l’expoli fiscal, la xarxa centralitzada de tot, la concentració a Madrid del poder econòmic, la piconadora del TC contra totes les lleis socials, el gonocidi cultural…?

Només trobo una resposta a totes aquestes preguntes: La propaganda funciona. De vegades penso que la revolució catalana consisteix en la caiguda del quart poder. Hem aconseguit immunitzar a una gran part de la població de l’adoctrinament dels mitjans oficials de comunicació. Penso que quan ens acusen d’adoctrinar és perquè els traeix el subconscient, perquè és el que ells fan i no es poden imaginar que es convençi la gent sense adoctrinar-la.

Si la independència s’haguès fet efectiva, si ara el govern de la república controlés el territori, a tots els adoctrinats els cauria la bena dels ulls. Veurien que estaven a Matrix, que la independència no només no és cap desàstre sinó que és una oportunitat. Però no és el cas. Haurem de patir aquestes pseudo-eleccions sota el bombardeig dels mijans de comunicació de masses.

Penso que seria genial si trobessim la fórmula per acabar d’immunitzar de l’adoctrinament la resta de la població catalana. Però si no la trobem potser que nosaltres també hauriem de recorrer a la propaganda en el sentit més pejoratiu de la paraula per fer canviar de bàndol un percentatge significatiu dels dependentistes.

Ferran Cubells
Ferran Cubells
01.11.2017  ·  23:23

Endavant! La força de tots és el que ens farà sortir d’aquest atzucac. Mai ens han fet por les urnes.
Volien eleccions? Aquí les tenen.

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
01.11.2017  ·  23:26

Les ganes de continuar fent avançar el procés estan intactes, potser algú passa per uns moments de confusió, per aquestos esdeveniments poc previstos, però del tot positius i dignes, segur que som molts, moltíssims els que estem amb ganes i disposats a tirar endavant, ens cal una guia i sobre tot algun lideratge que ens conduexi. Portem molt de temps en aquest camí i hem d’assimilar que serà una cursa de fons i per això dosificar les forces en conseqüència. Jo mai havia participat d’una lluita tant engrescadora i amb un premi final tant agradable, com es la Llibertat de Catalunya. SOM-HI!!!!!

Josep Usó
Josep Usó
01.11.2017  ·  23:42

D’això es tracta. De reprendre l’activitat. De tornar a trobar al mòbil les iniciatives que trenquen qualsevol iniciativa de l’enemic. I tindre clar que no hem estat derrotats. Que, al meu modest paper, l’únic que s’ha fet de moment és estalviar al Poble el patiment d’una gran violència de l’estat veí. Però la xiqueta està bé. Demà mateix complirà la primera setmana. I no deixa de ser graciós que Rajoy es veja obligat a organitzar ell mateix el referèndum que no vol fer de cap manera. Només caldrà evitar que es facen trampes; però amb la de persones disposades que hi haurà per a fer d’apoderats, no ho podran fer de cap manera. És per això, que estan rabiosos. Perquè veuen que no han pogut esclafar res. I que van de cap a trobar-se la pitjor realitat possible. La negociació final del divorci.

Josep M. Bla
Josep M. Bla
01.11.2017  ·  23:55

Us n’explicarè una anècdota: Fa anys, dins de una de les executives locals d’erc de la que llavors era membre, vaig proposar de fer el programa i la propaganda electoral també en espanyol, com a mínim. Em van mirar d’una forma com si estigués boig. El resultat lògic era que la gent que no es comunicava en català ni s’ens acostava, i s’en anaven a PSC o ICV.

Encara avui hi ha milers de ciutadans que mai veuen tv3, ni escolten catradio ni llegeixen vilaweb. Tota la seva informació la reben de les ones que venen de Castanya. Per tant, és molt difícil gairebé impossible que se’n adonin d’una altra realitat i facin el tomb. Si des de fa molts anys hagués existit una mena de Súmate ara les coses serien diferents.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
02.11.2017  ·  00:17

Ens han repetit que Colòmbia era un perillós país de narcos i Espanya un estat democràtic de l’Europa del segle XXI. Només cal comparar els mètodes del president Santos i el seu govern amb els del president, govern, partits unionistes, fiscalia i part de la judicatura espanyols, per comprovar qualitats democràtiques reals. I llegir la premsa per valorar els resultats en cada cas. Entesa, pau i el líder de les FARC, candidat a la presidència rere dècades de lluita armada. Puigdemont, govern i mesa del parlament amb càrrecs delirants que el mateix López Garrido denuncia i amb peticions de penes absolutament desproporcionades.
Si això és política, justícia i democràcia que baixi Europa del brau raptor i que ho vegi.
Salut i república i llibertat als presos polítics.

Marta Sanchis
Marta Sanchis
02.11.2017  ·  00:22

Moltes gràcies, Vicent.

Joan Pujolar
Joan Pujolar
02.11.2017  ·  00:38

Al comentar “la rebuda del conseller Forn” voldria fer avinent que per moltes persones aquelles imatges han estat un gran xoc emocional i voldria demanar disculpes al conseller Forns i altres per no haver estat al Aeroport.

Jordi Gorrio
Jordi Gorrio
02.11.2017  ·  00:38

És molt important que no ens acostumem a l’existència de PRESOS POLÍTICS en les presons espanyoles amb el silenci còmplice i covard de la Unió Europea, que no ho assumiguem com un fet fatalment inevitable, que no ‘normalitzem’ en el nostre subconscient aquesta repressió feixista, que no hi ‘agafem el llis’, com diem a Mallorca.
Per això trob inadmissible que ens limitem a parlar d’els Jordis’ i que parlem tan poc de PRESOS POLÍTICS, terme absolutament definitori de la situació a què el neofranquisme té intenció de dur els principals dirigents polítics i cívics del moviment independentista.
És que ens incomoda incomodar el feixisme espanyol i la seva còmplice Unió Europea, quan a ells no els incomoda gens destruir a la presó les vides humanes de compatriotes demòcrates i pacífics i les vides de llurs famílies?
Trob que a hores d’ara és absolutament necessari passar a una nova fase d’acció i d’unitat independentista i demòcrata exigint al carrer la llibertat dels PRESOS POLÍTICS.
Un exemple d’iniciativa activatora i aglutinadora del poble entorn d’ells seria la presència permanent i diària d’un punt muntable i desmuntable de suport als PRESOS POLÍTICS a la plaça més cèntrica del major nombre possible de pobles i ciutats del nostre país i, sobretot, davant el Parlament Europeu, a Brussel·les.
Que Europa i el món sàpiguen que Espanya té PRESOS POLÍTICS amb el silenci còmplice de la Unió Europea, degenerada avui a no gaire cosa més que un golafre Mercat Comú, com s’autoanomenava el seu precedent plutocràtic. A tal fi, caldria elaborar com més aviat millor un cens de voluntaris per establir un repartiment de dates i torns de presència permanent de defensors amb les fotos dels PRESOS POLÍTICS i una pancarta de suport a ells en cada punt.
D’aquesta manera, farem costat humà als nostres PRESOS POLÍTICS, els revestirem d’una àurea i d’una mística altament conscienciadora i rellançadora de l’esperit de combat pacífic del nostre poble per la causa del nostre ressorgiment nacional i alhora i sobretot, denunciarem aquest inconcebible i escandalós atac als Drets Fonamentals en l’Europa autoconsiderada democràtica del segle XXI.

Jordi Rubiralta
Jordi Rubiralta
02.11.2017  ·  00:39

Ja sé que encara hi ha tristesa i cansament per totes les agressions que Catalunya està patint pels botxins del govern espanyol, però si volem mantenir la nostra dignitat el que cal és sortir del pou i tornar a treballar assistint al carrer a tots els actes convocats i sabent que només la nostra mobilització permanent però pacífica durant un mes i mig com a mínim, possibilitarà que a les eleccions del dia 21 guanyi l’independentisme. Suposant per un moment, què passaria a Catalunya si guanyessin els unionistes, ja hauria de motivar a actuar tothom qui estimés el país. Des del poder de la Generalitat i amb el suport total del govern espanyol, podrien legalment o il·legalment, fer una destrossa del nostre país en tots els àmbits. Aquesta és l’alternativa real que ens espera si no ens tornem a mobilitzar de pressa. De moment un mes i mig de molta feina i després ja podrem agafar-nos-ho d’una altra manera quan tornem a tenir la majoria sobiranista al Parlament i al govern. I si pot ser més àmplia que l’anterior, sobrepassant el 51%.
Penseu, a més, que ens avalen les enquestes i que si treballem durament, ho tenim guanyat.
Com sempre, hem de seguir lluitant la llibertat dels nostres presos polítics i en contra d’unes decisions judicials vergonyoses que només es poden entendre, com ha dit el nostre president, com una venjança per haver arribat a defensar la nostra llibertat sense poder impedir-ho.

Maria Codina
Maria Codina
02.11.2017  ·  00:40

Vull agrair al s politics el seu comportament, compromès amb el poble,s’hi estan jugant molt, i no defelleixen, i continuen….també els jordis, gracies a tots ells, estic segura conseguirem algo millor per catalunya…per els nostres fills i nets.
Gracies a ells he tornat a confiar en la clase politica, a creure que hi poden haver hi bons politics, no es imposible.
Si bé la majoria a la que estabam acostumats no donan la talla, i només buscan la cadire i treure tot el profit que poguin…
El esdevenimen que estem vivin a catalunya estic segura que contribuirà a millorar moltes coses a nivell inernacional, que faran bé a las societats i als drets humans…gracies

Josep M. Armengou
Josep M. Armengou
02.11.2017  ·  00:41

D’acord, director, en el plantejament.
Fonamental anar a eleccions i des ďara mateix preparar-les a fons.
Llistes diferents amb punts bàsics de coincidència. Les llistes unitàries desgasten, ara mateix, i reduirien la perspectiva.
Programes socials concrets i abastables pet la nova societat: llengua, cultura, societat, treball, clima, habitatge, fiscalitat, infraestructures,…
Clau també que tothom jugui a una comunicació centralitzada i endreçada pet fer front a mobilitzacions clares i potents.
Aquests dies ha estat un desastre.

Ramon Perera
Ramon Perera
02.11.2017  ·  00:41

D’acord amb l’editorial (com de costum). Voldria destacar que cal que s’acabi el buit de directrius, que a més ajudaria a que la gent s’activi de nou. I també que ANC i Òmnium haurien de substituir, amb la fòrmula que sigui, els respectius presidents per altres persones de vàlua, que segur que les tenen.

Dolors Riera
Dolors Riera
02.11.2017  ·  00:42

Sempre al costat del nostre govern i del Pais

Jordi Puig
Jordi Puig
02.11.2017  ·  00:42

De cara a les eleccions autonòmiques del 21 de desembre em sembla que caldria considerar algunes qüestions.
En primer lloc, les eleccions les guanya qui obté més diputats, no qui supera el 50 per cent dels vots. No ens posem fites innecessàries. Si volen majories de vots que convoquin un referèndum.
En segon lloc, no descartaria una tupinada. Cal que hi hagi apoderats i interventots a totes les meses, que controlin que no es perd cap vot i que el recompte es fa honradament. També haurien de recollir els resultats, mesa per mesa, i enviarlos a un centre de recompte que no sigui controlat per Indra. Si els resultats que es publiquin no coincideixen substancialment amb aquest recompte es podria denunciar la tupinada.
L’elecció dels presidents de mesa és un procés poc transparent. Però en els pobles petits, on tothom es coneix, es pot saber si els presidents de mesa són desconeguts o si majoritàriament són fidels al règim monàrquic. En cas que passés això es podria denunciar.
Finalment, no faria cap mal que hi hagués observadors internacionals. El Govern legítim de Catalunya ho hauria de demanar perquè aquesta convocatòria és força sospitosa.

I si un cop presentades les candidatures invaliden aquelles que duguin al programa fer efectiva la proclamació de la independència, no ens hauríem de quedar satisfets amb l’escàndol internacional que suposaria. Cal que estiguem preparats per a aquesta eventualitat i pensar com hauríem de reaccionar.

Carme Vilella
Carme Vilella
02.11.2017  ·  00:43

Anem molt lents necessitem una llista per presentar-nos a les eleccions que faci tremolar als que ens esperen rendits, sols axis podem guanyar.

Eli Vergés
Eli Vergés
02.11.2017  ·  00:44

Les tenim. Ja hem canviat els vols de Nadal que ens impedien votar.
Convoquen davant els centres de treball ? A mi no m’han dir res.
A Badalona, on ?

Albert TS
Albert TS
02.11.2017  ·  00:44

Molt d’acord amb anar a guanyar les eleccions per molt que siguin imposades!
Dues coses molt importants per motivar a tothom, agafar força i prevenir situacions funestes.
Una, crec fermament que caldria anar amb una llista unitària de país i sense polítics aprofitats, amb la fórmula que es vulgui.
Dues, tenir molt present que, sabent com actua el gobierno i els que li donen suport, segur que intentaran manipular els resultats, amb el vot per correu, recompte informàtic, etc…, i pot ser una gran tupinada, amb el beneplàcit de ka UE i demés, que després no podrem desmontar de cap manera.

Ramon Peiron
Ramon Peiron
02.11.2017  ·  00:44

El Josep Usó fa un toc d’alerta sobre les trampes que em sembla encertadiísim i primordial. El que va passar el 27S amb el vot exterior i per correu s’ha de prevenir costi el que costi: no sé com s’ha de fer ni qui ho ha de fer, però és imprescindible aconseguir l’arbitri d’alguna autoritat independent que eviti aquests abusos i altres de semblants.
En la mateixa línia, em sembla d’una importància cabdal que els votants sapiguem quin reconeixement tindràn els resultats de les votacions, aquí i a Europa. Fins al punt que crec que s’hauria de posar aquest extrem com a condició indispensable per participar-hi. No es el mateix que l’Arrimadas ens pugui tornar a perforar els timpans amb el disc ratllat de l’expulsió d’Europa o que se sàpiga que la UE acceptarà i farà acceptar el que surti de les urnes.
I entre tots ens hauríem de conjurar per contrarestar, cadascú des del seu àmbit (xarxes socials, mitjans, etc), l’allau de mentides i falsedats que ens tiraran al damunt amb la demagògia més descarada. Cal fer obrir els ulls a la gent en el sentit que dels mals que ens auguren no n’hi ha cap s’expliqui per la propia independència sinó que tots responen a les amences de venjança pura i dura que l’estat espanyol es mostra dispost a proclamar i a dur a terme sense la més mínima ombra de vergonya.

Muma Soler
Muma Soler
02.11.2017  ·  00:44

Un músic quan és a mitja simfonia no pot tornar enrera o sortir de l’escenari,
encara que s’équivoqui d’una nota ha de continuar.
Un escalador que està al mig d’un sisè grau, ha de deixar els dubtes a l’armari
i fer confiança al company de cordada, de qui depend la seva vida, en cas de relliscada.
Així nosaltres avui, amb els nostres dubtes i les nostres pors.
Però hem albirat el cim, hem tingut a la boca el gust de la llibertat.
Renunciarem?

Antoni López
Antoni López
02.11.2017  ·  01:33

Per lo que diu sembla que anar a eleccions el 21-D no és idea d’en rajoy, que l’han obligat i atesa la pressa en fer-les pot confirmar-ho. Però acceptant que, per raons lògiques, l’independentisme ha augmentat, el rajoy ha de suposar que te moltes possibilitats de perdre-les, inclús en el cas de que es mobilitzi tot l’unionisme o que hi hagi tupinada i que coli.
Alguns integrants del mariachi del rajoy han declarat que el 155 s’aplicarà independentment del resultat de les eleccions, ergo o jo faig curt o aquí hi han 8s i 9s i cartes que no lliguen, o en el PP hi ha més tontets dels que li toquen tenir per la llei de distribució biològica.

Susana Rodríguez
Susana Rodríguez
02.11.2017  ·  01:59

Crec que apostar-ho tot a les eleccions del 21-D és una terrible irresponsabilitat. Tothom sembla donar per descomptat que darrere aquestes eleccions està Europa, que ha obligat Espanya a fer-les i que s’ocuparà d’assegurar-se que tot es faci sense trampes. No obstant, per atractiva que pugui resultar aquesta idea per les esperances que dóna, no hi ha absolutament CAP prova d’aquesta suposada intervenció de la UE. Cap ni una. Cap declaración al respecte. Si fos cert, per què no ho haurien anunciat? I, sobretot, si de veritat volen saber quants som realment els independentistes per decidir-se finalment a recolzar la República catalana, com pregonen les boniques teories que circulen per tot arreu, per què no han obligat Espanya a fer un referèndum, que és l’única manera vàlida de comptar-nos? Per què accepten unes eleccions convocades il·legalment, els resultats de les quals poden generar les mateixes lectures contradictòries que van generar les del 27-S? I, si de veritat hi ha una intermediació europea com tants volen creure, com és que permeten que segueixin els monstruosos judicis per rebel·lió i sedició a tots els membres del Govern i de la mesa del Parlament? Quina classe de mediació és aquesta?
Ja ens vam equivocar tots (i no sols el Govern) en confiar que la UE reaccionaria quan veiés la barbàrie espanyola. I va quedar ben palès que no era així, que la sort de set milions de ciutadans europeus els importa un rave si hi ha interessos econòmics pel mig. I molt em temo que ara ens estem tornant a equivocar en creure en la seva intermediació. Perquè si, com tot apunta fins ara, només fermen els ulls i han donat carta blanca a Espanya, ningú controlarà les eleccions i Espanya podrá fer totes les trampes que vulgui amb el cens, amb el recompte, amb el vot per correu i amb el que sigui. I nosaltres hi caurem de quatre potes.
Penso que hauríem de colpejar Espanya i la UE on més els dol: econòmicament. Fent una vaga permanent que els obligui a reaccionar i escoltar-nos. Eleccions tramposes no: vaga permanent. Aquesta hauria de ser la nostra resposta.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
02.11.2017  ·  01:59

També necessitem una cosa: que el govern català governi. És cert que des de Brusel·les es fa difícil controlar què passa al Principat, i que per tant es farà el que es podrà. Però cal tenir una mostra que Madrid no ho pot tot i que la república existeix a la pràctica. I molta gent hi col·laborarem encantats. Especialment perquè la confusió dels darrers dies no vol dir que el sentiment independentista afluixi. Però cal mantenir viva la flama de l’esperança. I aprofitar al màxim el 21D si Rajoy no juga amb cartes marcades, que a aquest senyor ja el veig capaç de qualsevol bestiesa. Per cert, recordem-nos dels Jordis, llanguint a Soto del Real.

Josep Sindreu
Josep Sindreu
02.11.2017  ·  03:28

Ho tenim a tocar. Reprenem el joc des de la darrera pantalla que és el mandat del Parlament del 27-O: Que el nostre Govern governi i nosaltres seguim amb les piles recarregades.

Florenci Maymó
Florenci Maymó
02.11.2017  ·  06:42

En aquestes ganes de guanyar, Vicent, hi trobo a faltar una fita més alta.

Aquests dies les xarxes parlen de que hem d’aixecar el 50% vers un 60%.

NO!!!

Europa no vol veure miges tintes, sino un poble sencer, decidit per un mateix objectiu.
Hem d’assolir, i podem, un 90%.

En la relació de sigles que fas hi trobo a faltar com a mínim CSQP i, per què no? El PSC.

És cert que les seves direccions tenen interessos inconfesables, però  em resisteixo a creure que sigui el sentiment de tants veïns que han viscut l’agressió gratuïta d’aquests dies.

Hem de plantejar un repte incontestable, que tots siguem capaços de defensar i que deixin en pilotes els que van d’un altre pal (mai més ben dit, mal que m’estigui el dir-ho).

Llevat de l’Espanya rància, tothom és a favor del dret a decidir.

El secret està en consensuar un programa idèntic de totes les formacions que es presentin.

Que som capaços de fer una candidatura unitària perfecte. Però els que hi tinguin recança s’han d’avenir a pactar el mateix programa: “Convocar referèndum pactat”.

Quan la consigna parla de vots i no d’escons, vol dir que són sumables.

El mateix president ho va dir: el camí és llarg.
Fem una passa darrera l’altre sense cremar etapes.

Amb un 90%, visible als ulls del mòn, en favor de la democràcia, podem fer un referèndum en que es manifestin diferents sensibilitats, òbviament amb un percentage més baix cadascuna.

Som al mateix costat, només estem discutint l’estratègia que ens ha de facilitar la victòria.

El camí és llarg però guanyarem segur si seguim pressionant com fins ara sense temptacions de draceres perdedores.

Salut

Antoni Oller
Antoni Oller
02.11.2017  ·  06:48

A Susana Rodríguez: tens raó que no hi ha cap indici, cap gest, cap ni un, de que el 21D sigui el resultat d’una pressió exterior, i que el cinisme d’Europa fins ara, no ens augura res de bo; jo ahir vaig demanar des d’aquests comentaris un petit punt de llum en la desoladora foscor, i res. Però confio que a l’ombra, això és així; molts opinadors als quals els hi va la credibilitat, opinen igual públicament, com el nostre estimat Vicent. Ahir vaig tenir un petit alleujament en el meu arrelat sentiment de derrota, quan en el comunicat que la ANC envia “urbi et orbi” per correu, i que normalment se’n fan ressò els principals mitjans de comunicació, incloïa l’enigmàtica retòrica pregunta: “Qui deu haver decidit aquesta data?”, després d’aventurar-se a proclamar que no hi ha intervenció dels mitjans públics de comunicació (veient TV3, això ja ho poso més en dubte encara). El meu wishful thinking em porta a pensar que la condició que ha posat l’entorn de Rajoy per a convocar aquestes eleccions en aquest termini tan curt, que no els permet intervenir a temps tota la administració catalana, els impedeix manipular el cens, etc. etc., la condició irrenunciable que han posat és el silenci absolut, altrament els hi va la seva pròpia integritat atès el tipus d’electorat que han anat covant amb els anys. Però repeteixo que reconec que això no ho sap ningú, és només el mecanisme del nostre cervell que ens permet sobreviure anímicament i respondre positivament a l’ultima pregunta de l’editorial.

Antoni Oller
Antoni Oller
02.11.2017  ·  07:00

I una petita aportació més a la recerca d’un bri d’optimisme per a respirar: no pot ser, no pot ser de cap manera, que sigui exactament el mateix tenir una República ja proclamada (si bé no encara implementada), que no pas no tenir-la, no pot ser el mateix. El “risc” d’un primer reconeixement internacional de pes, motivat per les fosques raons que siguin, no deu ser totalment menyspreable, i a tot l’establishment econòmic de la UE li interessa MOLT MÉS una pragmàtica negociació de repartiment del deute, que no pas viure amb el risc d’un reconeixement que podria abocar Espanya a menjar-se tot el seu deute amb patates (contret majoritàriament amb bancs alemanys). No em digueu babau, ja sé que això és només wishful thinking, però a mi em va bé per sobreviure anímicament, i per tant em ve de gust de compartir-ho. Gràcies.

Oriol Roig
Oriol Roig
02.11.2017  ·  07:03

Les eleccions del 21D les ha carregades el diable i les maneguen els seus sicaris. Estic completament d’acord amb els comentaris anteriors al respecte. No ens creiem les enquestes. Us recordeu de les del Brexit o de les que donaven bons resultats a Podemos? Les enquestes serveixen per activar i desactivar el vot. La possibilitat que guanyi l’independentisme esperonarà el votant unionista. Cal fer un recompte paral.lel amb observadors a tots els col.legis. Us imagineu que hi ha tongo i podem apuntar exactament quines meses s’han manipulat? Cal estar preparat per il.legalitzacions a darrera hora… si no hi ha CUP, ERC, PdCat… votem Pirata? Si no es pot votar el teu color, no es pot votar en blanc, cal votar en negre. Cal acompanyar l’àvia que gairebé no surt de casa a que voti.
I cal fer més. Sortir al carrer. Fer vaga… general, de zel, de braços caiguts i de braços alçats. Cal desconcertar l’adversari i demostrar, a cada pas, que el “solar” és nostre.

JORDI SEGURA
JORDI SEGURA
02.11.2017  ·  07:40

De cara al 21D caldria garantir que el vot exterior sigui exercit amb normalitat; que no passi com el 27S de 2015.
Hi ha algun ornanisme neutral que ho pugui vetllar?

Antoni Gordó
Antoni Gordó
02.11.2017  ·  07:48

La cançó d’en Lluis Llach “Lluny, hem d’anar més lluny” és molt encertada per aquest moment.

Sigui com sigui, amb llista unitària o sense, ( a mi m’agradaria una llista unitària civil) hem de guanyar aquestes eleccions i per ampla majoria.
Ho podem fer.

Ens hem demostrat que podem fer coses més difícils que aquesta.

Ara ja sabem que l’Estat espanyol, on és evident que no hi ha separació de poders, ens vol sotmesos i de genolls i per això, ara, anirà humiliant, ridiculitzant i empresonant els nostres dirigents.

És cert que no hem de perdre el somriure, i hem de continuar fent les coses pacíficament però ara ja sabem que si volem guanyar-nos la llibertat del nostre poble, haurem de fer tots i totes, un pas endavant amb decisió.

El nostre Govern va decidir el divendres passat per la nit, desprès de proclamar la independència, no fer front a les mesures salvatges repressives que tenia preparades l’Estat, per evitar mals majors, segons ens ha explicat el nostre President de la República Catalana.

Van pensar que era el millor i així ho hem d’assumir, doncs ells tenien tota la informació i nosaltres no, però aquest gest cautelós es pot fer una vegada a la vida, fer-ho més vegades ens portaria a l’eterna submissió i això no seria acceptable.

Per tant ara que ja sabem el pa que s’hi dona, tenint l’estat espanyol repressor davant, hem de passar de la Revolució Dels Somriures a la REVOLUCIO DELS SOMRIURES DECIDITS, i quan guanyem les properes eleccions estar disposats, sempre pacífica i democràticament, a fer front a qualsevol amenaça que vingui de l’estat espanyol, que ens barri el pas a la nostra llibertat com a poble, plantant-nos davant de qui s’hi oposi.

jaume vall
jaume vall
02.11.2017  ·  08:00

Completament d’acord amb l’editorial sobre el que tenim. Tenim molts actius bons en forma de ciutadans lliures mobilitzats , mobilitzables, que estan liderats per responsables.
Què ens falta? Sobretot ens faltarà votar massivament el 21 desembre, i estar molt a l’aguait en el recompte, per si els espanyols volen fer trampes.

Amina Maduell
Amina Maduell
02.11.2017  ·  08:29

Gràcies.

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
02.11.2017  ·  08:33

Bon dia.

https://justpaste.it/1czyg

LLIBERTAT PELS JORDIS!!!!

montserrat ximenis
montserrat ximenis
02.11.2017  ·  08:39

Sr. Partal és vostè un bàlsam per el meu estat emocional , moltes gràcies.

Pep Agulló
Pep Agulló
02.11.2017  ·  08:47

De la prudència del divendres passat hem passat a deixar la iniciativa repressiva a Rajoy sense cap resposta. Le compareixença d’en Puigdemont hauria de ser la represa d’iniciatives polítiques contra el 155, per la llibertat dels presos, que avui en seran molts més, i la mobilització al carrer per impedir-ho. I també per exigir fora les forces d’ocupació. Totes. Policials, administratives, judicials… que torni la república.

N’hem de treure una lliçó d’aquest dies de desconcert: l’enfrontament amb la violència de l’Estat, el podem ajornar, però tard o d’hora li haurem de fer front. El fals pacifisme, el pacifisme de sotmetiment, que pot semblar útil, de moment, resultarà letal a la llarga. Ho perdrem tot. Hem de recuperar el pacifisme de resistència, com el 1 i 3 d’octubre i per això ens cal acció planificada, coordinada, contundent. La ciutadania està preparada.

Govern, partits republicans, organitzacions cíviques, en la seva majoria… han decidit aprofitar les eleccions del 21-D, saben els riscos que suposen les regles del joc d’aquest estat neofranquista i que aquí n’hem fet prou debat. No perdem temps en discutir la seva conveniència o no.

Afrontem les eleccions, la campanya serà la nostra lluita. Seran vots tacats d’unes eleccions il·legals, pel cop d’Estat del 155, per l’ignominia del presos polítics, però els hi fotrem a la cara del feixisme. El 21-D omplir de república les urnes.

Pep Agulló
Pep Agulló
02.11.2017  ·  08:48

Sempre hem descuido
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!!

Jaume Planas
Jaume Planas
02.11.2017  ·  08:53

El 21D en lloc de complicar-nos en programes electorals i candidats, presentar una llista única amb els actors del Polonia, i poder veure al parlament en Franco imitat dient a Albiol lo tebi que és…

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
02.11.2017  ·  09:03

Tenim la gent i el govern.

Però no tenim cap garantia que INDRA, encarregada per les cloaques i amiga del PP, serà imparcial.

Comencem a demanar observadors internacionals i a denunciar aquesta empresa corrupta i esquitxada de irregularitats.

Albert Miret
Albert Miret
02.11.2017  ·  09:10

Completament d’acord amb tu Vicent, en què la trama d’organitzacions és fonamental per a la consecució dels nostres objectius. Tinc la sensació però, que la trama pateix una mica d’hipotensió els darrers dies. Jo, que intento assolir cada dia un nivell d’informació acceptable, haig de confessar que amb la marxa dels parlamentaris cap a Madrid em vaig fer un cert garbuix amb la informació que vaig rebre. Primer una crida per anar a acomiadar-los, poc després una contra-ordre dient que semblava que els membres de la Mesa no volien que hi anéssim. Si es produeixen tebieses o equívocs amb la informació mentre la “piolinada” que ara es fan dir “unionistes” disposa d’un servei d’informació i espionatge professional anem amb desavantatge, i el més probable és que només hi vagin uns quants i prou. Ah! Vull felicitar als que així i tot van decidir d’anar-hi i acorralar-los (mai més ben emprada l’expressió) fins que la policia els va fotre al carrer.

Miquel Àngel Tarín
Miquel Àngel Tarín
02.11.2017  ·  09:17

Tinc molta però que molta por que l’empresa encarregada del recompte dels vots el 21 D sigui “INDRA”, mol sospitosa de frau i molt denunciada en àmbits nacionals i internacionals. I tinc por perquè aquest PP – és qui decideix la contractació de l’empresa a travès del gobierno – és el el partit polític més corrupte i barroer de la histeria de la democracia m’atrevería a dir mundial. Tantes trampes han fet i en tant diferents àmbits, que no veig quelcom impossible que les facin amb el recompte de vots. Especialment considerant que per a ellas és molt important guanyar aquestes eleccions. Què en penseu? …

Teresa Puig
Teresa Puig
02.11.2017  ·  09:18

Sí, si ens divideixen ja han guanyat!
Endavant!

Miquel Àngel Tarín
Miquel Àngel Tarín
02.11.2017  ·  09:19

Llibertat Jordi Cuixart i Jordi Sànchez!!

Gemma R.
Gemma R.
02.11.2017  ·  09:19

Penso el mateix, tenim moltissimes coses que no podem perdre i que hem de defensar amb les ungles si cal. I a la pregunta última, i tant que si, no ho dubtis Vicent. Seguim!

Rosa Masot
Rosa Masot
02.11.2017  ·  09:34

Bon dia!
Estic amb Susanna Rodríguez. Ens vam equivocar, i molt! de confiar en la UE i ara no tenim cap garantia de que estigui darrere de les eleccions del 155. Mentrestant dos ciutadans innocents estan a la presó i part del Govern i la Mesa del Parlament molt probablement hi ingressin.
Per això, a més de mobilitzar- nos i aturar el país ja que només entenen raonaments econòmics, crec que s’han de evitar sobreentesos. Si no teim suports, els ciutadans ho hem de saber, si no hi ha mediadors, també, encara que sigui dur! i això ha de ajudar- nos a prendre la decisió de fins on volem arribar.
Perquè de ganes de guanyar en tenim, n’hem donat proves de sobres.
Estàn molt bé els somriures però potser que fossin somriures contundents.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
02.11.2017  ·  10:00

Tenim quelcom que no s’ha vist mai a Europa ni al món, però necessitem una mica de paciència, estem en mig d’un proces històric real, això no és una pel·licula que es resol en dues o quatre hores, ni segurament en 2 o 4 o 6 anys com ja ens ha avisat el president. I sobretrot també necessitem respectar molt a totes les parts, totes, catalans, espanyols, la EU i la comunitat internacional.

Tenim una República lligada a port, i encara hauran de passar moltes coses, moltes, abans que poguem anar a descobrir món. Paciència i perseverància i mai mai mai defallir, ni que haguessim de tornar a començar de zero.

Tenim un govern viu però derrocat per la força que esta fent una feina magnifica, recordem que el millor atac es una bona defensa, potser per això tenim la sensació que no fan res, però estan al millor on podien estar, tant els uns com els altres, i treballant en la defensa de la nostra justa causa. La llei i justicia universal, no la manipulada, ens donaran la raó, estem veient coses que no haviem imaginat mai. Ara ja no hi ha marxa enrera.

Crec que ens tocarà viure una mica en realitats governamentals paral·leles per una temporada, deu ser com quan en una guerra t’han envait, que de fet és el que va passar si mirem enrera, has de lluitar desde la resistència, amb molt de compte no esser enxampat, i acabar firmant la pau amb el teu enemic prenent-te el temps que sigui necesssari. Honestedat Justicia i Fraterniat son valors que cal respectar molt.

TEO VIDAL i SOL Vidal
TEO VIDAL i SOL Vidal
02.11.2017  ·  10:41

Ben escrit i d’acord amb en Vicent… però
1) total acord també amb Josep Mria i Miquel àngel
‘Tenim la gent i el govern.
Però no tenim cap garantia que INDRA, encarregada per les cloaques i amiga del PP, serà imparcial.’

‘Tinc molta però que molta por que l’empresa encarregada del recompte dels vots el 21 D sigui “INDRA”, mol sospitosa de frau i molt denunciada en àmbits nacionals i internacionals.’
i
2) que no hi hagi les TOTALS garanties d’Europa (o sigui poc present, amb insuficents garanties)

Compta!!!

3)
* Crec que llavors i hauria de ser, I reaccionant MOLT ràpidament:
SEGUINT EL FULL DE RUTA de l’ANC que ho preveu (impediment del Parlament nostre o-i els nostres elegits):

ASSEMBLEA CONSTITUENT DE LA REPUBLICA CATALANA (ACRC?) (a l’ANC està previst i publicat, i s’anomena ‘Assemblea de càrrecs electes’)
que haurien de ser (al meu entendre) TOTS els elegits (diputats, senador) i ministres (ex consellers) catalans que vulguin poguin participar-hi + Batlles (perdó és així a CN; que anomeneu alcaldes) (mateixa condició) = 400/600 elegits presents (?)

adoptant l’atitud que toca i votant (i publicant al imeditment creat ‘BORC’, no m’acaba agradar l’acrònim, però és el Butlletí Oficial de la Républica Catalana) els textos ja preparats

Ramon Sans
Ramon Sans
02.11.2017  ·  10:41

Creo que nos falta una ala AGRESIVA DIALECTICAMENTE con el UNIONISMO , que no vaya a sacar votos , pero que erosione las posturas muy agresivas de los unionistas , me refiero al servicio que hacen aquellos que dicen ESPAÑA NOS ROBA , porque es cierto pero que politicamente es incorrecto, ESPAÑA NOS ROBA LIBERTADES , LOS JUECES PARECEN MILITANTES DEL PP DISFRAZADOS CON TOGA …

ESO NO DA VOTOS , PERO IMPIDE QUE AGREDAN IMPUNEMENTE A LOS INDEPENDENTISTAS MODERADOS.

Creo tambien que falta REVISAR EL DERECHO INTERNACIONAL que obliga a españa a PROTEGER EL DERECHO DE AUTODETERMINCIÓN … LO QUE FIRMO ESPAÑA DESPUÉS DE LA MUERTE DE FRANCO PARA QUE SE RECONOCIESE EL NUEVO REGIMEN EN LA ONU …Y UTILIZRLO A NUESTRO FABOR , MIRAR MÁS HACIA NUEVA YORK , NO SOLO A BRUSELAS.

ESE BOE DE 1977 SERÍA UNA ARMA LETAL CONTRA LOS UNIONISTAS … porque además el art 96 de la constitucion del 98 lo reconoce como derecho INTERNACIONAL QUE SE CONVIERTE EN CORPUS DE LEYES CONSTITUCIONALES
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1977-10734

Humildemente creo que eso nos falta

Nacís Sabaté
Nacís Sabaté
02.11.2017  ·  10:51

Desenganyat Vicent, la consigna ara és no fer res que no sigui testimonial fins passages les eleccions perquè no diguin que no es poden fer per culpa del caos que hem creat

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
02.11.2017  ·  11:03

Sort Vicenç que estàs tu per a transmetre missatges d’esperança.

Els humils ciutadans, que només som això, no som polítics, no dirigim organitzacions, no tenim visibilitat per a mobilitzar, però estàvem el 1-O al lloc, a peu de canó esperant la barbàrie desbocada, demanem directrius.

Soc del parer que el govern hauria d’haver gobernat des del minut 1, no ho ha fet.
No importa si davant la abusiva maquinària d’un nacionalisme espanyol que empra els nostres impostos contra nosaltres, aquestes ordres haguessin tingut dificultat d’execució. Estarien donades i el mon veuria que ens volem governar, no com ara que amb la inacció els hem convidat a continuar asseguts a la “poltrona” sense pronunciar-se.

Si, la UE ha decebut i molt, especialment el Macron, el més vehement en contra, però ja sabem d’on bé, del poder econòmic que tremola davant d’una espanya en fallida si s’en va Catalunya.

No podem fer mobilitzacions continuades, perjudicariem les nostres empreses, NOSTRES, les altres les que han marxat sense mes raó que ajudar a ficar por, no m’importarien tant si no fos pels seus treballadors. A mes el desgast de la gent seria altissim, pero si una massiva en dissabte o diumenge setmanalment. El mon ha de veure que el desig de llibertat segueix, a més de la indignació per uns judicis que recorden als de Vichy a la França “lliure” de la época nazi. No tenien res de justos.

Pel que fa al 21D, salvant els grans dubtes sobre qui hi ha darrera, si, hem d’anar, perquè tornin a comptar qui vol ser lliure, malgrat els dilettants de CSQP, mes aviat la seva cúpula que està còmoda vivint dels ciutadans i l’importa molt poc l’atac a la cultura i les finances catalanes. Per cert, no se si és cert però veient el seu comportament en tota la legislatura, no sabria dir, em refereixo a que diuen que Coscubiela ens un infiltrat de fa anys del CNI per modular el pseudoesquerranisme en que han derivats els hereus del PSUC, els de ICV. Com dic no sé si només és una llegenda urbana, però els fets i els posicionaments d’ell diuen moltes coses, i els altres es deixen manipular. Hi ha una diferència abismal amb el comportament de Nuet, per exemple.
El recompte serviria per tapar de nou la boca als mentiders i cínics com Rivera, Arrimadas, Albiol, Iceta,….. que només fan que parlar “de la majoria” dels catalans, majoria que no tenen, i que només ha tingut el PSC quan era realment el PSC.
Seria millor un referèndum, més clarificador dels percentatges, doncs unes eleccions fan que alguns votants del Si votin per una cúpula que defensarà el No o el “No se”.

Pel fa a la corrupció de INDRA, amiga del PP, no poden les entitats AMI, ANC, OMNIUM, AJUNTAMENTS, etz. denunciar a UE i que aquesta nomeni altra empresa en teoria mes neta?

Carmen Boix
Carmen Boix
02.11.2017  ·  11:05

Val una reflexio que us vull compartir perquè l’amplieu i la analitzeu i la podeu utilitzar sense dir que prové de mi:

Tarradelles va deixar de ser un president a l’exili, per passar a ser un president de l’autonomia Catalana del Govern d’Espanya.

Puigdemont ha deixat de ser el president d’una autonomia d’Espanya, per passar a ser President a l’exili de la República Catalana.

Si Tarradelles va mantenir la presidència 30 anys a l’exili (potser encara no hem valorat prou aquest gest). Segur que el President Puigdemont és capaç de mantenir la Presidència de la República el temps suficients perquè sigui reconeguda!!!!

Ho tenim tot a favor! Catalunya s’ha mostrat tossudament en peu per recuperarse com a País al llarg d’aquest tres últims segles!!!!

Això crea molta esperança.

Antoni Malet
Antoni Malet
02.11.2017  ·  11:05

Totalment d’acord amb vos sr director.

Veig companys desanimats, alguns decebuts o fins i tot enfadats, però ara no podem parar, no ho podem deixar estar; no és que tinguem la possibilitat de guanyar, sinó que ho hem de fer. L’alternativa és terrible: presó per moltes de les persones que han liderat el moviment independentista i ruïna per a les seves famílies, desmantellament de l’autonomia, fi de la immersió lingüística a l’escola, canvis profunds a TV3 i Catalunya ràdio …. Volem Arrimadas- Ciudadanos / Garcia Albiol-PP (o el PSC actual) governant a la generalitat?

Podem estar d’acord o no amb el que s’ha fet i algú fins i tot pot estar enfadat però no ens queda més remei que seguir. Ara el que hi ha en joc no és només aconseguir la independència sinó a llarg termini la nostra supervivència com a poble i la de la nostra cultura.

El camí serà llarg i costerut, però estic segur que ens en sortirem si ens mantenim units com fins ara i tothom hi posa el seu gra de sorra.

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
02.11.2017  ·  12:10

Tenim la gent, no tenim Europa i Rajoy no està nerviós (em sembla a mi). A Rajoy li han dit que no utilitzés la violència, però avalen la Constitución. Per Europa som un malson i als mitjans no ens tracten gaire bé.

Només si es posa en perill l’economia Europea pot passar alguna cosa.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
02.11.2017  ·  12:40

Necessitem una campanya electoral molt ben planificada en el missatge, la independnecia continua, una causa justa honesta i pacifica no pot ser derrocada per la forca a aquestes alcades a la EU, seria un mal precednet. Cal pero apendre dels errors, potser ser mes integradors i pacients.

Necessitem identificar rapidament escenaris de futur per decidir quina es la millor distribucio de forces del 21D. No sabem que pasara depres del 21D, pero crec hi han dues opcions una “magica” i una altre potser una mica mes “real”. No tenim voles de vidre per saber-ho, no cal, millor anar-ho construint tot poc a poc, i acceptar el que ens vagi arrivant.

La “magica” vull dir que al 21D demostrem la majoria social i ens cau del cel l’independencia, la “real” que demostrem la majoria social per encara ens ho haurem de treballar bastant. Pero si som majoria social ja hem gunyat “de facto”, i poc a poc guanyarem mes majoria perque la gent generalment dona soport a les causes majoritaries.

Si la distribucio de forces es unitaria es oberta a moltes interpretacions pero demostra molta forca i evita espectacles mediatics i conflictes innecessaris, tots hauriem d’acord amb els minims per sobreviure a l’illa deserta, no sabem quan arrivara el rescue team. Es obviament la millor opcio per a la sortida “magica”. A l’opcio “real” anar en bloc ens donara poca flexibilitat (que no necessitem) pero molta contundencia, a Catalunya i a Madrid. Nomes tindrem un aliat “facil”, els comuns, o potser dos, amb el socialistes, i amb algunes coses ens haurem de posar tots d’acord (maleuradament com quan hi ha una desgracia).

Si anem per separat, es contaran vots igualment, pero sugereix l’ideia que volem jugar a un taulell que en realitat no es el que ens agradaria, i sugereix ser facilment assenyalats com a debils i complidors. Si anem per separat perdrem energia unificant els elements, energia que es podria dedicar a altres accions en benefici del benestar i tot el conjunt de la societat. Tambe perdrem escons anat per separat donada la matematica vots-escons. Anar per separat no encaixa a l’ocio “magica” i a l’opcio “real” tampoc dona cap benefici a la nostra ideia principal que es portar Catalunya a la llibertat, recuperar el que es nostre.

Necessitem fer net, no retrets, no acusacions infundades i malintencionades, sempre constructivisme positivisme i claredat. Sera la manera d’integrar mes gent a la nostra causa. Volem la independencia, tota, aixi de sencill, justament i netament. No volem carmelets.
Necessitem imaginar que pot passar en unes eleccions en dijous, la gent no marxara de cap de setmana, la gent no treballa al costat de casa, potser s’hauria d’eixamplar l’horari de votacio, tothom ha de tenir la documentacio a punt, hem de ser rapids i efectius, agils, hi hauran moltes cues com el 27S, identificar hores punta, mati, migdia, nit, potser hauriem d’organitzar a nivell local especialment a les zones mes denses un sistema de cues programades i sincronitzades. els hem de portar el dinar als de les messes, no els podem deixar parar ni un minut 🙂

Necessitem i necessitarem defensar la nostra causa en public i pacificament com hem fet sempre, dedicar el nostre temps lliure a defensar la nostra causa, no podem ser acusats de malversacio del temps en cap escenari. Grans manifestacions unitaries a frequencia raonable i adaptable crec son mes efectives mediaticament que petites accions simboliques.

Necessitem mostrar al mon que no volem enfonsar cap vaixell, ni el nostre ni el de ningu, som creadors constructors i solidaris. Necessitem que ningu tingui una idea equivocada del que es un movoment independentista historico-identitari europeu. Perservarancia.

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
02.11.2017  ·  12:50

Tenim la gent, tenim les ganes i el que necessitem és creuren’s-ho.

Convicció més enllà de dri-ho, que això no hi ha qui ho pari.

Lideratge segur de veritat d’aconseguir-ho.

Il-lusió mantinguda de la gent.

Llista unitària sense fisures.

Ull a la transparència del cens i de l’escrutini, tal com molt bé diuen Teo i Sol Vidal. Cal vigilar-ho.

Un cop vistos els resultats, exigir l’acompliment del que s’ha signat a nivell internacional, molt bén reflectit per en Ramon Sans en el seu comentari i del que em permeto copiar el link corresponent a la publicació al BOE:

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1977-10734

Ningú més que Catalunya té la força de l’ilusió col-lectiva en acomplir el somni. Endevant!

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
02.11.2017  ·  12:55

Perdó … s’ha de ser realista. A les eleccions del 21D no s’hi podrà anar amb el lema ‘la independencia continua’.
Per guanyar s’ha de tenir imaginació, iniciativa i una gran dosi de realisme i planificació. No s’ha de caure en els mateixos errors.

CARLES ADELL
CARLES ADELL
02.11.2017  ·  14:00

Cal fer un front comú dels demòcrates d’àmplia base (llista única i transversal) i treballar tots plegats en la campanya electoral, per tal d’assegurar la victòria el 21 D per més del 50% dels vots. Si ho aconseguim, haurem guanyat als ulls del món, i ningú ens ho podrà discutir. ENDAVANT!

CARLES ADELL
CARLES ADELL
02.11.2017  ·  14:04

Aquesta llista única i transversal es podria titular: “Junts per la República” i com a subtítol: “Democràcia i llibertat als presos polítics!” , per exemple…

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
02.11.2017  ·  14:43

Totalment d’acord amb la Mercè Pàmies…tenim de ser realistes, jo crec que els problema es que ells s’ho miren des de el seu punt de vista sense voler veure-ho des de el nostre, i nosaltres fem quelcom semblant, pensant que tot serà com pensem nosaltres, perquè es clar, nosaltres tenim tota la raò, i llavors no llegim be el missatge del contrari, ni ens posem a la seva pell. I el missatge tant d’Espanya com d’Europa es, convocar unas eleccions sota el més estricta acatament i compliment de la Constitució tal i com ho interpreta el PP i el TC, aixo vol dir que no serà admès, cap coalició o partit politic, que en el seu programa parli de República o independència, només aquells que s’ajustin a dret (dret espanyol, reconegut per Europa), hi podran concòrrer, i no s’hi valdrà fer la trampa de dir una cosa i desprès fer un altre. No voler veure infantilment, que per anar a aquestes eleccións imposades, hi han unes normes bàsiques a complir, es enganyar a la gent, pensar que podrem dir i fer lo que volguèm, també, ni Espanya, ni Europa no ho acceptarà, per molta majoria que siguem -que ho dubto- tant per la gent farta d’enganys, com per la manca de confiança i de garanties, per el seu currículum, que ens pot donar INDRA, com també perquè ja sabem cap on mira Europa de qui no podem esperar res de bo…..Es bo prendre la “pastilla” diaria del ansiolitic Partal, i trobar-se millor fins la pròxima garrotada que et fa despertar, i et fa tocar de peus a terra,….no es que Espanya sigui molt gran, es que estem agonellats, i ja es hora de aixecar-nos, que siguem una Nació petita no vol dir que no podem tenir si volem un exercit tant poderòs com el seu o molt més, només cal voluntat i imaginació, el mon es molt gran, i potser si ens aixequem perdrem la por i els complexes, i veurem que podem fer com els portuguesos o els cubans en la seva independència, o com els anglesos a Trafalgàr, però per això cal pit i collons…els tenim? Em sento molt decebut de que haguem arribat a proclamar una independencia i no podem controlar el territori tal com varen fer tots els nous Estats en el seu moment, això em fa sentir molt malament, em sento humiliat, tenia fe en que tant bon punt es proclamés la República, entraria en vigor un pacte d’ajuda d’altre Estat del mon, i no hi ha res, ni hi ha ningú, a sigut un salt al buit?….no m’entre al cap, no puc entendre aquesta manca de previsió, deixeu-me que digui lo que sento i perdoneu, la impotència es molt gran, la mala llet molt més, las ganes de tornar tot el mal que ens fan i ens han fet, ni us ho imagineu, no hi està còmode un lleó tancat en una gabia, a qui van puntxant amb burla contìnuament, en fi, sort que trec la mala llet pedalant amb la bici per las nostres estimades muntanyes….Ho sento, no em volia extendre, però es que ni hi ha Deu, ni hi ha justìcia….on son?

Vicenç Raga
Vicenç Raga
02.11.2017  ·  15:59

Què tenim? Una pila de gent.
Què necessitem? Una pila de gent.
Sí, ja ho sé… que no n’hi ha prou, que si el reconeixement, que si les estructures, que si la (des)unió europea, que si patatim que si patatam… I en Santi Vila, i el recoi de fiscal Maza i la jutgessa i tota la patuleia. Doncs què voleu que us digui, dempeus i via fora! Si som majoria serà, si som minoria no serà. Això era la democràcia, no? I, en front d’això, que qui vulgui digui el que li sembli.
El que segur que no cola, ni aquí ni enlloc, és la “sagrada unidad de la patria española”, així tan ranci com sona, ni per descomptat quaranta brètols amb creus gamades. Contra això últim és contra el que lluitem. No és una lluita justa? Que vingui Gandhi hi ho vegi.
Votem doncs, no?

Sergi Guitart
Sergi Guitart
02.11.2017  ·  16:10

L’única manera de controlar el territori i l’espai aeri (que controla Eurocontrol) es després de guanyar un referèndum ja que tothom haurà d’acceptar el resultat. Necessitem un referèndum avalat per la EU i Spain.

Independència via Referèndum

Si aquest fos el lema deixaria fora als no independentistes, podriem establir aliances amb forces pro referèndum, i posariem de relleu les forces que no volen usar eines de decisió democràtica.

No pararem fins a tindre’l, aquest es l’objectiu dels independentistes. Ja ho vam intentar, no podem canviar l’estratègia. Es l’eina que ja es va usar a Escòcia (EU).

És l’única manera. A partir d’ara el que no pots fer es fer el que t’han dit que no facis, o coses de les que se’t pugui acusar, has de buscar altres camins, no podem repetir els mateixos errors.

Hem de trobar la manera, després del 21D quan haurem recuparem el control de les institucions.
Hem de far funcionar el país en funció de la resposta a les nostres demandes, fer-lo funcionar, mai enfonsar-lo ni enfrentar-lo.

Jo a un lema no posaria ni república ni presos. La base de tot és sencillament l’independència.
Només una part de l’independentisme es declaradament republicà i cristià. L’independentisme es molt transversal.

Deixem que la justícia espanyola fagi la seva feina, després ja demarem una auditoria a la justícia europea i unviversal. No seria la primera vegada que difereixen.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
02.11.2017  ·  17:28

Una candidatura unitaria “Independència via Referèndum” (o com es digui) hauria de rebre tants vots com el SI de l’1 d’Octubre, 2 milions? Aixo es majoria absoluta al Parlament, i si no els aconsegueix es que probablement hi ha hagut clara manipulacio dels resultats. Aixi podriem verificar els resultats l’ 1 Oct.

La candidatura dels comuns no se quin resultat fara, pero quedara clar que ells no son independentistes, pero ens ajudaran a aconseguir el referendum.

Ara els toca mobilitzar-se als anti-independencia, els pro-independencia estem molt mobilitzats i amb moltes ganes d’arribar, tant de bo a 2,5 milions.

Ara be, no podem fer el ximple perque ens caigui una pluja de milions a la loteria (o de vots), hem de saber invertir-los en valors molt segurs. Hem de seguir integrant i buscant complicitats fins arrivar a tenir un referendum avalat per la EU i Spain, els hem de convencer que es la millor sortida, hem de sentar precedent, s’han d’arreglar els problmes politics amb einies politiques.

Hem de ser pacifics, inteligents, sincers, honestos, justos, igualitaris, agils, habils, rapids, pacients, flexibles, legals, i moltes coses mes, sempre positives, i “tart o dora” asolirem el nostre objectiu, quan i com l’implementarem es decidira despres.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
02.11.2017  ·  17:37

A Espanya diran “mas de lo mismo”, i es correcte, volem l’independencia, ja ho sabeu, i volem un referendum, us donarem la tabarra fins aconseguir-ho, si no es que ens acabeu despatxant de lo pesats que serem.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies