21.04.2025 - 14:18
|
Actualització: 21.04.2025 - 14:57
La mort del papa Francesc engega una transició acuradament orquestrada destinada a garantir l’estabilitat i la continuïtat de l’Església Catòlica Romana, amb els gairebé 1.400 milions de seguidors a tot el món. El procés està carregat d’història i es regeix per la formalitat. Us expliquem a continuació com funcionarà tot plegat.
L’anunci
La mort del papa està certificada pel director de Salut i Higiene del Vaticà, sota la supervisió del cardenal Kevin Farrell, que exerceix el paper de camarlenc i facilita la transició papal. Segons la tradició, Farrell dirigirà el tancament dels apartaments del papa amb un llaç vermell, cera i un segell del Vaticà. També li correspon d’organitzar la destrucció del segell papal de plom i l’anell papal, que són únics per a cada papa. Aquesta destrucció evita falsificacions i indica simbòlicament que l’Església ha entrat en un període de “seu vacant”, quan el tron de Sant Pere està buit.
El repic de les campanes de la basílica de sant Pere acompanya el reconeixement públic de la mort del papa.
Qui és Kevin Farrell, el cardenal que s’ocupa de la seu vacant
La visualització del pontífex
El cos del papa Francesc, vestit de vermell, romandrà a la seva capella privada fins a la visita pública a la basílica. Els papes anteriors es van col·locar en un caixó elevat durant el període de visualització, però Francesc va eliminar aquestes directrius i el seu cos romandrà directament en un taüt folrat de zinc.
El funeral
El funeral d’un pontífex normalment té lloc de quatre dies a sis després de la mort, i marca l’inici de nou dies de dol. La missa pel papa Joan Pau II el 2005 va durar tres hores. Però la missa que va dirigir Francesc per al papa Benet XVI el 2023 va ser de 90 minuts. Es creu que Francesc hauria sol·licitat un servei igualment reduït per a ell.
L’enterrament
Les noves directrius estipulen l’ús d’un únic taüt en lloc dels tres taürs-nius en què han estat enterrats els papes anteriors. Tot i que la basílica de Sant Pere és l’opció més habitual per als enterraments papals, amb més de la meitat dels papes enterrats allà, Francesc va dir que volia ser enterrat a la basílica de Santa Maria la Major de Roma. Aquesta església tenia un significat especial per a ell, i allà va resar davant de la icona de la Mare de Déu després de tornar dels seus viatges a l’estranger.
El conclave
Entre quinze dies i vint després de la mort del papa, els membres del Col·legi de Cardenals amb capa vermella es reuniran a la Capella Sixtina, sota el sostre pintat per Miquel Àngel, per triar el següent pontífex. La nova disposició estableix que, si tots els cardenals són a roma, es pot avançar el començament del conclave abans d’aquests quinze dies. És un exercici secret, que fa poc ha esdevingut més conegut gràcies al film Conclave, en què s’observa tota la cerimònia d’elecció d’un nou papa.
Com funciona? El degà dels cardenals presideix la votació. Només tenen dret de vot els cardenals de menys de vuitanta anys, d’arreu del món, per tant, 110 han estat cridats a la Capella Sixtina. Una vegada lliurin els seus vots secrets en un paperet doblegat que s’introdueix dins d’un gran calze, els papers es cremaran. Cal una majoria de dos terços, si no s’aconsegueix, el fum negre avisarà a la plaça de Sant Pere que caldrà repetir el procés. Es poden fer fins a quatre vots el dia. En cas que sí que s’aconsegueixi aquesta majoria de dos terços, hi ha el fum blanc, que indica que ja hi ha nou papa.
El terme conclave prové de la frase llatina cum clave, “amb una clau”, ja que els cardenals estan tancats al Vaticà i tenen prohibit de comunicar-se amb el món exterior fins que no tinguiun un resultat. Tant Francesc com Benet van ser seleccionats el segon dia de votació. Però més cardenals són elegibles per a participar en aquest conclave —136 en comparació amb 115— i no hi ha cap favorit, de manera que podria trigar més temps.
Tot i que no hi ha cap requisit que el papa sigui seleccionat del Col·legi de Cardenals (el cànon catòlic només requereix que els candidats siguin homes i catòlics), el grup no ha seleccionat ningú fora dels seus membres d’ençà del 1378.
El nou papa
Una volta els cardenals escullen un nou papa, el degà del Col·legi de Cardenals —actualment el cardenal Giovanni Battista Re d’Itàlia— li pregunta si acceptarà la responsabilitat i, si és així, quin serà el seu nom papal. Els cardenals prometen obediència al nou papa, que porta una sotana blanca i una gorra abans de ser presentat al món.
L’anunci públic es presenta en forma de fum blanc, produït per un conjunt diferent de productes químics. El protodiaca, o diaca major del Col·legi de Cardenals —actualment el cardenal Dominique Mamberti de França— surt després al balcó de Sant Pere per declarar “Habemus papam”, tenim un papa.
