28.04.2025 - 21:40
|
Actualització: 29.04.2025 - 08:38
La caiguda total del sistema elèctric a la península ibèrica ens va portar ahir, durant unes quantes hores, a viure una situació tan inesperada com angoixant. La dependència de la nostra societat de l’electricitat i les telecomunicacions és tan gran que sembla que no puguem viure si fallen; sobretot, si fallen totes alhora. Tot, o gairebé tot, es va aturar.
I és en aquest context de gravíssima disrupció de la vida ciutadana que cal demanar-se –que tenim l’obligació de demanar-nos en veu alta, com ja fa tota la premsa internacional– com és possible que hi haja una apagada com aquesta. Com pot passar una tal cosa, d’aquestes dimensions, i que dure tantes hores?
Simplement, és intolerable. Siga quina en siga la causa. Els governs i les empreses elèctriques han intentat, a partir del primer moment, de tractar això que va passar ahir com un fenomen completament extraordinari, imprevisible, que ningú no es podia esperar i que la gent hauria d’aguantar estoicament. Però aquesta és una manera massa evident d’espolsar-se responsabilitats concretes. Responsabilitats concretes sobre allò que ha passat i no hauria d’haver passat mai. I, també, sobre el silenci clamorós i irritant que va presidir ahir la comunicació institucional: comparèixer quatre hores després per dir que no se’n sap res és una vergonya, sense pal·liatius –en un contrast clar, a més, amb l’eficaç comunicació activada en el primer minut pel govern portuguès.
Calen explicacions. Explicacions exhaustives, que tranquil·litzen els ciutadans. I que siguen contrastables. Perquè, si no és així, hauríem d’assumir –siga quina siga la causa de l’apagada– que això que ahir es va presentar com un fet extraordinari és, en realitat, una feblesa estructural molt greu, amb causes per a estirar i que es pot repetir en qualsevol moment.
Una de les peces clau del funcionament d’una democràcia –segurament, la principal– és que la societat funcione. Que la gent puga viure amb una tranquil·litat raonable. Tan simple com això. Que la gent puga fer la seua vida sense témer que el cel li caiga damunt, de sobte i en qüestió de minuts. I els estats, i els governs, tenen l’obligació d’assegurar que això siga així. Inexcusablement.
No ens serveix, doncs, aquest recurs a l’excepcionalitat –aquesta mena d’excepcionalitat fatídica que ens han volgut vendre i que es veu que nosaltres hem d’acceptar dòcilment. Perquè no és acceptable que, en una societat moderna i avançada que depèn de l’energia i la tecnologia fallen de manera tan clamorosa i afecten tan greument la vida ciutadana. No és acceptable la ineficàcia demostrada pel sistema. La incapacitat d’assegurar el confort dels ciutadans no té cap disculpa possible. I, per tant, calen explicacions molt a fons i, en tot cas, plans seriosos per a assegurar que no torne a passar un incident com aquest.
Qualsevol altra cosa tan sols la podrem considerar una presa de pèl.
PS1. Com va passar a gairebé tot el país, ahir, els periodistes de VilaWeb van haver de fer mans i mànigues per mantenir viu el diari en tot moment. El fet que a les Illes hi hagués corrent i internet va fer possible a partir del primer minut que continuàssem informant gràcies als nostres companys que treballen de Menorca i Mallorca estant. La resta, de seguida, es van organitzar i, refugiant-se en hotels i en altres llocs que tenien la connectivitat assegurada, van poder oferir un retrat acurat de tot allò que anava passant, complementat per les cròniques a peu de carrer. A tots, avui, els vull donar les gràcies en públic per aquest esforç.
