Un dels temes més estranys que m’han caigut mai a les mans és el de Sánchez Molina, probable nou cònsol d’Israel a Barcelona. Hi ha alguna cosa, en aquest cas, que a mi se’m escapa. No l’acabo d’entendre, la veritat. La qüestió és que un dia, no diré com, vaig rebre aquest avís: el més que probable nou cònsol de Barcelona a Israel, Sánchez Molina, va pegar l’any 1979 a militants del PSC de Blanes. El grup agressor eren de Fuerza Nueva.

Vaig haver-m’ho de fer repetir dues vegades, perquè la veritat és que no em lligava. Israel tria de cònsol a Barcelona un home amb passat falangista? D’ultradreta franquista? No em lligava. No perquè els israelians quedessin malament amb els catalans. Quedaven malament amb ells mateixos. No eren els falangistes que parlaven de contubernio juedo-masónico? No va ser un tal Francisco Franco el que no va reconèixer mai l’estat d’Israel?  En fi, a mi no em quadrava gens.

Però el cas és que efectivament, com vam publicar a VilaWeb divendres passat, el senyor Sánchez Molina sí que va participar en una agressió contra militants del PSC l’any 1979 per part d’un grup d’ultradreta. Dit per la víctima, per un dels agressors, i l’advocat del cas. Tots tres diuen que Sánchez Molina hi era. En canvi, no queda clar si Sánchez Molina era un dels que militava a Fuerza Nueva, només era un simpatitzant, o què. Que va ser un dels agressors, sí que ho diuen tots.

Quin cas, tu. Perquè aquí, una de dues: o Israel desconeixia el passat del possible cònsol, o el coneixia i ja li sembla bé.

La primera de les opcions, i potser peco per excés de pel·lícules d’espies, a mi sincerament em costa molt de creure. És a dir, si a mi em va arribar la informació sobre el passat de Sánchez Molina, no els va arribar a l’ambaixada israeliana? De què. Si jo he tardat dies a localitzar la víctima, un dels agressors, i l’advocat del cas, i he pogut comprovar quina part de la informació era certa, quina no, i altres detalls, ells no han estat capaços de fer-ho? De què. De què, moreno. A mi em costa molt de creure que l’incident de l’any 1979 a Blanes no fos conegut per Israel. Tot pot ser? Sí, és clar, tot pot ser. Però a mi em costa molt de creure, ja us ho diré.  Ara, si aquest fos el cas, la pregunta és obligada: què més del seu passat no saben, senyors de l’ambaixada?

L’altra opció és que sí que sabien aquest incident, i tot el seu passat, com espero passi amb la resta de cònsols i ambaixadors. Però que tot i així, diguem, ja els hi sembla bé que Sánchez Molina representi Israel igualment. En aquest, a mi, m’haurien de convèncer. Però molt. No perquè cregui que podria ofendre els catalans. És que crec que podria ofendre els israelians. És a ells que haurien d’explicar-los molt bé que el Sánchez Molina actual no té res a veure amb el de l’any 1979, que es va tractar d’un incident de joventut sense cap mena de continuïtat, i que la seva ideologia ara no té res a veure, però res, amb l’incident. I  els lligams, tampoc. I això podria ser perfectament així. No veig perquè no. Ni vint anys, tenia Sánchez Molina, i durant un temps va freqüentar gent de la ultradreta. I? Passaria res. Amb el cor a la mà ho dic. Altra cosa és com ho expliques, si vols ser el cònsol d’Israel, que has freqüentat segons quins ambients. I l’incident no el podran amagar. Per això dic que m’ho haurien de raonar molt bé. Jo podria comprar l’argument, sens dubte. No sé si tothom faria el mateix.

La tercera opció és la que em diu de fa temps un que n’està  al cas de fa temps: els israelians ja hi comptaven, que esclataria l’escàndol, i tindrien l’excusa perfecta per no obrir el consolat a Barcelona. Per a ells, millor. És el que busquen. Aquesta tercera opció tampoc la nego, però la veig rebuscada rebuscada.

Ho dic sincerament i amb el cor a la mà: què fa, Israel? És a ella que l’enganyen, o és ella que ens enganya? O com va, això?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb