Què activarà el rellotge electoral: Illa, Puigdemont o el mecanisme de l’acte equivalent?

  • Junts desafia Illa a provar-ho primer i l’insta a deixar-ho estar si fracassa, mentre Puigdemont manté els plans de tornar

Odei A.-Etxearte
12.06.2024 - 01:50
Actualització: 12.06.2024 - 13:23
VilaWeb

“El senyor Illa veig que ho té molt clar, que vagi a la investidura primer. I si no surt, que ho deixi estar.” El secretari general de Junts, Jordi Turull, ahir en una entrevista a TV3, va reptar el dirigent del PSC a sotmetre’s primer a un debat d’investidura. L’ordre i el context en què es faran els intents per a esdevenir president de la Generalitat poden ser decisius. El president del parlament, Josep Rull, començarà dimarts de la setmana vinent la ronda de contactes amb els grups amb l’objectiu de proposar un candidat. La previsió és que el primer debat d’investidura comenci el 25 de juny i es voti l’endemà. Però és molt difícil que Illa pugui arribar a aquesta data amb un pacte lligat amb els Comuns i amb ERC que, en el cas dels republicans, hauria d’avalar la militància. També és inviable que Junts hi arribi amb un acord amb ERC i la CUP i pugui forçar el PSC a abstenir-se. “No m’abstindré”, sentenciava Illa en una altra entrevista a RTVE. Turull apuntava així la preferència de Junts perquè sigui el candidat del PSC qui ho intenti primer, fracassi i llenci la tovallola.

Illa es declarava “esperançat”, malgrat que el PSC hagi perdut la primera part del joc dels començaments de la legislatura. La seva prioritat és la investidura, no la mesa. Però Rull controlarà el calendari les setmanes i mesos que vindran. La veritable data límit per a la investidura és el 26 d’agost i fins llavors passaran coses determinants per al futur de la legislatura. Però l’ordenament mana, i per començar hi ha d’haver un debat i una primera votació d’un president que inauguri el compte enrere de dos mesos per a la repetició electoral. Junts no vol que Puigdemont rebi un primer revés del ple. “No volem fer un Feijóo”, sentenciava Turull, recordant la investidura fallida del líder del PP. A Junts li convé, per tant, fer un Sánchez, salvant les distàncies. És a dir, intentar d’aconseguir les condicions més favorables per a Puigdemont, amb la confiança que acabi obtenint més suport que Illa, i assenyalar aleshores el culpable de la repetició electoral. “Si sumem 59 o 55 vots i el senyor Illa en té 42 –o 48, si hi ha els Comuns–, ell ha de decidir si bloca o no. Perquè sembla que només bloquem nosaltres. No, no. És tan blocador ell com nosaltres”, advertia Turull.

El PSC també defineix Junts, ERC i la CUP com una “minoria de blocatge”. Una minoria capaç d’obtenir la presidència i la majoria de la mesa del parlament, però que no arriba a la majoria absoluta al ple i que necessita l’abstenció del PSC per a tenir més vots a favor que en contra en segona volta. En canvi, Illa defensa una “majoria operativa” tripartida, amb els vots del PSC, ERC i els Comuns, encara que no necessàriament formessin un govern de coalició. Però Illa tindrà aquesta majoria el ple del 25 de juny? Li convindrà, a ell, perdre la votació?

Els plans de Junts van més enllà. Perquè Puigdemont manté el compromís d’assistir al primer debat d’investidura. De manera que si Illa se sotmet primer al ple, el president a l’exili acapararà bona part de l’atenció mediàtica amb el seu retorn i una possible detenció si els jutges no li han aplicat l’amnistia. Això farà molt més difícil que ERC pugui donar suport a una investidura d’Illa si no n’obté un guany clar per al país, com el finançament singular (concert econòmic) que ja han posat com a condició. I encara serà políticament més difícil si Puigdemont és detingut. La repressió és encara el fil roig que uneix l’independentisme al marge de les diferències i les eternes rivalitats.

“L’acte equivalent”

Hi ha encara una altra possibilitat, i és que tant el PSC com Junts comuniquin a Rull que no tenen prou suport per a sotmetre el seu candidat a una primera investidura i que el president del parlament decideixi posar en pràctica l’anomenat “acte equivalent”. És a dir, que comenci a fer córrer el rellotge de dos mesos fins a la convocatòria automàtica d’eleccions sense que el ple hagi votat cap candidat. És un mecanisme que ja va apuntar el 2018 el secretari general del parlament, Xavier Muro, en un informe jurídic encarregat per la mesa després de la investidura fallida de Puigdemont del 30 de gener. Muro s’agafava a un criteri adoptat abans pel Consell d’Estat espanyol. Es tractava que el president fes una comunicació al ple de la falta d’un candidat, “amb l’efecte equivalent a la primera votació d’investidura fallida, i sens perjudici, en cap cas, de la seva capacitat d’iniciar noves rondes de consultes per formular noves propostes”. Roger Torrent havia ajornat aleshores el ple del 30 de gener, després de la prohibició del Tribunal Constitucional d’investir Puigdemont a distància. Finalment, però, qui va activar el compte enrere per a la repetició electoral va ser Turull. L’endemà, era empresonat.

No va ser fins dos anys després que Torrent va recórrer a l’acte equivalent. El 28 de setembre de 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar la interlocutòria d’execució de la sentència d’inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. La condemna era ferma i els lletrats del parlament van fer un altre informe en què apuntaven a la via de l’acte equivalent. No hi havia cap candidat amb suport per a ser investit i els serveis jurídics l’instaven a materialitzar aquest acte “sense demora” per evitar d’entrar en un període d’incertesa i blocatge institucional, i per no allargar la permanència d’un “govern limitat en les seves funcions i del parlament en la seva capacitat de control”. Els lletrats assenyalaven llavors que es podia fer d’unes quantes maneres. Per exemple, amb una declaració raonada del president del parlament, que s’hauria de publicar al butlletí oficial de la cambra (BOPC), en què es constatés la manca d’un candidat viable. Això ja activaria el compte enrere. Torrent va llegir una resolució al ple del parlament i es va publicar al BOPC. El president constatava que no li havia estat possible de proposar al ple un candidat per a ser investit president de la Generalitat i començava el còmput per al termini de dos mesos que desencadenarien la convocatòria electoral.

“Preferim anar a la investidura quan vegem que tenim possibilitats de poder-nos-en sortir”, diu Turull, i allunya Puigdemont d’un primer intent d’investidura per la urgència d’Illa perquè es formi un govern tan aviat com sigui possible. La mesa del parlament es reunirà avui per primera vegada, coincidint amb la mudança dels grups que canvien de despatx –amb caixes, cadires i algun sofà amunt i avall– i del compte enrere per a la constitució dels grups parlamentaris. Rull obrirà la ronda amb els partits i, després, anunciarà si hi ha un candidat disposat a intentar-ho i a engegar el rellotge.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor