Els quatre punts humiliants de l’ordre del TSJC que imposa el 25% de castellà

Analitzem els punts més polèmics de la interlocutòria del TSJC, que dóna quinze dies al conseller d’Educació perquè dicti les instruccions pertinents als centres educatius de Catalunya

VilaWeb
Redacció
09.05.2022 - 19:16
Actualització: 10.05.2022 - 19:58

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Mentre avui els partits continuaven fent-se retrets sobre la reforma de la llei de política lingüística que, suposadament, havia de servir per a protegir la immersió en català a l’ensenyament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) torpedinava qualsevol estratègia. La nova ordre dictada pel tribunal dóna quinze dies al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, perquè dicti les instruccions pertinents als centres educatius de Catalunya amb l’objectiu que s’apliqui la sentència del 25%. Per assegurar-se del seu compliment, no recorre als inspectors de la Generalitat, sinó que ho demana a l’anomenada “alta inspecció educativa”, que depèn del Ministeri d’Educació espanyol.

El mes de març el Departament d’Educació va respondre al TSJC sobre l’obligació de complir la sentència. Aquesta resposta fou anunciar una modificació de la llei de política lingüística que acceptava la vehicularitat del castellà i reconeixia que podia ser usat com a llengua d’ensenyament més enllà de l’assignatura de castellà. Però no n’hi ha hagut prou i el TSJC ha enviat una ordre que s’explica en quatre punts:

 1. Legitima l’Asamblea por una Escuela Bilingüe

L’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) va demanar l’execució forçosa de la sentència tot i no ser part en el procés judicial. El tribunal, conjuntament amb l’advocacia de l’estat, l’ha considerada part legitimada adduint que els seus estatuts fan referència a finalitats vinculades amb el motiu de la sentència i que, per tant, té un interès legítim en la causa.

El TSJC no ha tingut en compte el tarannà unionista i polititzat de l’AEB. Un dels seus fundadors és José Domingo Domingo, ex-diputat de Ciutadans al Parlament de Catalunya, i el tresorer, com va publicar TV3, és Javier Martín Hermosín, regidor del PP a l’Hospitalet de Llobregat.

2. Inadmissió de les mesures proposades pel govern

L’acord entre ERC, Junts, el PSC i els comuns per a modificar la llei de política lingüística en l’article sobre la llengua a l’ensenyament volia amainar la tempesta judicial. Tanmateix, el TSJC el considera insuficient. Ho diu així: “Les iniciatives desplegades per la Generalitat no tenen un resultat concret que es projecti ara per ara en l’activitat dels centres escolars. Això és, que garanteixi allò que disposa la sentència: que els alumnes rebin de manera efectiva i immediata l’ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials.”

En la resposta al TSJC els partits defugien de parlar de percentatges, a diferència de la sentència, que exigia un mínim d’un 25% de l’ensenyament en castellà. Segons els partits, els percentatges es definirien segons el projecte lingüístic de cada centre, que s’adaptaria a la realitat sociolingüística particular.

Però el TSJC no l’accepta, aquest argument. La interlocutòria diu que la sentència s’ha de complir i en els termes estipulats. Sobre els projectes lingüístics, diu que no fan al cas perquè la sentència no en feia esment i que són mecanismes interns de cada escola que no tenen validesa jurídica a l’hora de determinar el règim lingüístic dels centres.

Per tal d’assegurar el 25% de l’ensenyament en castellà, els jutges signants van més enllà i donen instruccions sobre com cal procedir. Exigeixen que, a banda de la matèria de castellà, s’imparteixi també amb aquesta llengua una altra matèria troncal.

3. Una ordre que cal executar abans de quinze dies

Els magistrats diuen que la part important de la sentència no és pas el mitjà, sinó el resultat, i que la Generalitat de Catalunya té la “llibertat” de triar els mitjans que consideri oportuns per fer efectiu l’ús vehicular de les llengües oficials. Però aquesta afirmació contrasta amb la part resolutiva, perquè el text especifica amb pèls i senyals com ha de procedir la Generalitat.

Més enllà de demanar que s’imparteixi en castellà almenys una assignatura troncal, demana directament al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que en un termini màxim de quinze dies doni les instruccions pertinents a les escoles i instituts perquè compleixin la sentència; i que ho ha de fer saber al TSJC en el mateix moment que s’acabi el nou termini.

4. Menysteniment dels inspectors del Departament d’Educació

L’organisme encarregat de vetllar pel compliment de la sentència serà un agent extern al Departament d’Educació, fet que evidencia la desconfiança de les autoritats judicials sobre la conselleria d’Educació. Encarrega aquesta tasca a l’anomenada l’Alta Inspecció espanyola, que depèn del Ministeri d’Educació. La seva tasca, diu la interlocutòria, serà verificar el compliment de la sentència en el conjunt del sistema educatiu de Catalunya i informar al tribunal de l’activitat desplegada i de la situació constatada.

Així doncs, els inspectors del departament resten al marge d’aquesta tasca. Arran de l’onada de sentències que afectaven nominalment algunes escoles catalanes i que es van trobar obligades a aplicar la sentència del 25%, el govern va ordenar un augment de les inspeccions als centres eductius. La mesura pretenia blindar el model educatiu en un context d’ofensiva judicial i alhora calmar les aigües per un creixent malestar social, originat per l’arraconament progressiu del català a les aules.

Llegiu ací la sentència:

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies