El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

L’ex-president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i alguns altres alts càrrecs del govern del PP van declarar ahir en la comissió de les Corts Valencianes que investiga l’assassinat de 43 persones al metro de València, l’any 2006. Camps, Cotino i Campos hi van fer un exercici de cinisme estratosfèric que va indignar molta gent, especialment els familiars de les víctimes. Rosa Garrote, la portaveu de l’Associació AVM3J, es va mostrar particularment dolguda per la ‘manca d’humanitat’ de l’ex-president.

I no és estrany. Camps va tenir la indecència d’afirmar que ell sempre havia fet costat a les víctimes i fins i tot que en cap moment no havia donat la consigna a Canal 9 de censurar tot allò que tingués relació amb l’accident. I quan ho va dir a tots ens va venir al cap aquella famosa escena de Beatriz Garrote entrant d’amagat a Canal 9 el darrer dia d’emissió i protagonitzant el moment més emotiu d’aquelles hores. Els treballadors mateix, en directe, li van demanar perdó per la censura i ara Camps diu que no va ser ell.

Hi ha dies que, en veient l’actuació de determinats polítics, la indignació és d’un nivell tal que notes com la sang et puja per les venes. Ahir va ser un d’aquests dies. Per sort, Francisco Camps avui ja és un cadàver polític i el seu partit no està en condicions de tornar a sotmetre els valencians al règim mafiós que imposà amb tanta duresa durant dues dècades. Però, així i tot, veure’ls, veure’ls actuar i recordar com eren quan tenien el poder absolut, et regira l’estómac. Quanta indecència, quanta misèria humana, quant de cinisme immoral

 

 

[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Com sempre us recomane especialment de llegir els més crítics o que aporten dades interessants contra allò que jo he escrit. 

Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.