Per al govern espanyol, la conferència de Pere Aragonès a Madrid no canvia res. L’avís del president de la Generalitat que “no hi haurà una segona oportunitat” per a negociar la resolució del conflicte català amb un referèndum acordat no ha fet moure la Moncloa. Segons Aragonès, Pedro Sánchez té temps fins al final de la legislatura espanyola per a arribar a una entesa, però el marge temporal amb què compta el president de la Generalitat és, en realitat, més curt, perquè com més a prop siguin les eleccions espanyoles, menys riscs prendrà Sánchez. El PSOE voldrà impedir que el PP, Vox i Cs utilitzin qualsevol acostament amb Catalunya per a erosionar-lo davant l’electorat antiindependentista espanyol. De manera que el futur de la taula de diàleg és en joc, decisivament, enguany. I aquests mesos tampoc no seran plàcids per al PSOE. Les eleccions anticipades a Castella i Lleó i la previsió de les andaluses tampoc no faciliten que els socialistes espanyols cedeixin en res.

A més, a banda els advertiments que pugui fer Aragonès, per a la Moncloa allò que compta és que els governs català i espanyol hagin recuperat la “normalitat institucional”. Ho va dir ahir a Telecinco la ministra portaveu Isabel Rodríguez, que el dia abans havia assistit a la conferència d’Aragonès amb el ministre d’Universitats, Joan Subirats. Per a Rodríguez, les reclamacions d’Aragonès responen a “estratègies partidistes”. Mentrestant, la taula de diàleg resta pendent d’una data per a reunir-se però, sobretot, d’allò que té més pes per al govern català: les negociacions discretes no han permès prou avenços per a escenificar passos endavant que en reforcin políticament la necessitat. Una paràlisi que alimenta els vaticinis de fracàs que n’han fet tant JxCat com la CUP.

El president de la Generalitat va demanar al PSOE que portés propostes concretes a la taula de diàleg. Però, més enllà de les declaracions de Rodríguez, l’encarregat de respondre solemnement a Aragonès no va ser Sánchez, sinó Salvador Illa. El primer secretari del PSC va fer ahir una altra conferència a Madrid. Com a president a l’ombra que intenta ser, Illa va replicar a Aragonès que no hi haurà referèndum ni amnistia, en un discurs absolutament arrenglerat amb el dels socialistes espanyols en què també va parlar de reformar l’estatut. Era un altre intent de rebaixar el conflicte català a una qüestió interna, que només importa Catalunya i, sobretot, que és allunyada de les prioritats de l’actual govern espanyol, centrat en la pandèmia i en l’intent de recuperació econòmica i social. Aquest és l’autèntic maldecap de Sánchez, un cop reconduïdes les relacions institucionals amb la Generalitat, i la carta amb què vol presentar-se a les eleccions espanyoles. És significatiu que, després de la conferència, Aragonès sopés amb la vice-presidenta Yolanda Díaz, oficialment per a abordar la reforma laboral, en un moment en què l’executiu espanyol cerca suport per a aprovar-la al congrés.

Tots els presidents de la Generalitat han entonat el seu “Escolta, Espanya” davant Madrid. Però és clau la diferència de contexts. Poc tenen a veure la situació actual de transició política, que s’allarga d’ençà de l’intent fracassat d’aconseguir la independència de l’octubre del 2017, amb la del maig d’aquell any. Carles Puigdemont va fer una conferència que va ser interpretada com la darrera crida feta des de Madrid per a acordar un referèndum amb Mariano Rajoy. Dimecres, cap representant de JxCat no va assistir a la conferència d’Aragonès. La primavera del 2017, Puigdemont va comparèixer flanquejat per Oriol Junqueras i Raül Romeva, i la determinació del “referèndum o referèndum” es mantenia. Faltaven pocs dies perquè anunciessin la data de l’1-O. El govern de Puigdemont tenia, en l’horitzó polític, l’amenaça de l’alternativa: si el govern espanyol no negociava, el català consultaria igualment el poble català en un referèndum. En canvi, Aragonès no té els mateixos elements de pressió. Encara que ERC hagi estat clau per a garantir l’estabilitat de Sánchez, el PSOE ha superat el tràngol pressupostari, podria recórrer a una pròrroga per a acabar la legislatura i cercar socis alternatius per a aprovar la reforma laboral o, en tot cas, circumscriure les negociacions en aquest àmbit. La palanca del congrés s’exhaureix, encara que servís per a constituir la taula de diàleg.

Tampoc no hi ha cap pla B, i aquesta és la gran feblesa per a pressionar Madrid. El president de la Generalitat no va parlar d’alternatives en la conferència ni hi ha cap proposta acordada entre els partits independentistes arran del fracàs del darrer intent de negociació amb Madrid, encara que Aragonès s’obrís a explorar-les en el discurs de Sant Esteve. Malgrat això, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va fer pinya amb Aragonès. En una entrevista a Catalunya Ràdio, va prioritzar un missatge d’entesa amb el president i va dir que la posició de Junts era “absolutament coincident” amb la tesi que el diàleg és positiu si culmina en un referèndum. La definició de l’alternativa requerirà una entesa entre les forces independentistes que ha estat impossible d’ençà del 2017, amb l’afegit del desmarcatge de la CUP respecte de la gestió del govern.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.