El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vice-president, Oriol Junqueras, han comparegut en una conferència de premsa després de fer-se públic que el Tribunal de Comptes espanyol havia citat els encausats pel 9-N. Concretament, han estat citats Artur Mas, Irene Rigau, Francesc Homs, Joana Ortega i set ex-alts càrrecs de la Generalitat, el dia 25 de setembre, per a reclamar-los una fiança per les despeses de la consulta. En cas de no pagar-la, el tribunal els embargarà.

Puigdemont ha dit que el govern s’havia reunit d’urgència amb l’ex-president Mas i els presidents de les entitats sobiranistes per analitzar ‘el salt qualitatiu en l’estratègia desesperada de l’estat espanyol per evitar el referèndum de l’1-O’. El president ha donat suport ple als afectats i ha dit: ‘Si els toquen a ells, ens toquen a tots.’


Puigdemont ha assegurat que el tribunal havia fet una interpretació esbiaixada de la llei i havia eixamplat la represàlia econòmica pel 9-N a set alts càrrecs de la Generalitat, que la justícia no havia volgut processar durant el judici de la consulta. Els afectats són: Lluís Bertrán i Saura, Josefina Valls i Villa, Carolina Pardo Miguel, Jaume Domingo i Planas, lgnasi Genovés i Avellana, Jordi Serra i Catalán i Jordi Vilajoana i Rovira.

El president ha dit que el Tribunal de Comptes espanyol era un altre òrgan polititzat i ha dit que la decisió que ha pres era un ‘acte de confiscació de patrimoni’ que el deixa fora de l’estat de dret. A més, ha denunciat que en el procés hi havia hagut irregularitats i que s’havia executat en un temps rècord. ‘Ni tan sols s’han atès els expedients sol·licitats al govern’, ha dit.

‘La resposta als excessos de l’estat espanyol ha de ser una resposta democràtica i cívica’, ha acabat dient, fent referència al referèndum del primer d’octubre.

El vice-president Junqueras ha dit: ‘El govern del PP vulnera totes les normes bàsiques de la democràcia per impedir que els ciutadans votin.’ I ha acusat la Moncloa d’abusar de les institucions espanyoles forçant-les a una interpretació esbiaixada de la llei.

Junqueras ha dit que fer un referèndum no és cap delicte, perquè les lleis internacionals ho emparen. A més, ha afegit que el congrés espanyol ho va admetre el 2005. ‘Fer un referèndum no és cap delicte’, ha reiterat. A més,  el vice-president s’ha preguntat: ‘El conjunt dels demòcrates espanyols, quina garantia tenen que aquest abús del govern espanyol no serà aplicat contra tots ells?’

En una entrevista al programa ‘Més 3/24’, l’ex-president de la Generalitat Artur Mas també s’ha pronunciat sobre la citació dels onze encausats pel Tribunal de Comptes. Ha dit que les institucions de l’estat espanyol apliquen l’estratègia de la por, però que, davant aquesta estratègia, n’hi ha una altra, que és la de ‘no fer-ne cas’.

‘En aquest moment –ha indicat–, hi ha una pugna entre una gran part del poble de Catalunya, per sentit democràtic i de defensa de drets fonamentals, i algunes institucions de l’estat que intenten impedir que la gent voti.’ I ha afegit que l’estat cometia un abús de poder que està condemnat al fracàs.

Pel que fa al delicte de malversació de fons públics pel qual inicialment havien estat encausats ell mateix, Rigau, Ortega i Homs, ha recordat que la justícia ja en va arxivar la causa penal. ‘Ara surt una boleta aquí al mig, una altra institució, que ens persegueix per delictes comptables.’ Segons Mas, a l’estat espanyol no hi ha precedents de malversació comptable.

Pel que fa al pagament de la fiança de 5,12 milions d’euros, imposada pel Tribunal de Comptes als encausats, ha dit que ell no podia pagar-la. De totes maneres, ha explicat que el pagament seria ‘solidari’ entre tots onze, i que si un dels encausats ‘pot una mica més’, hi aportarà més diners.

Mas també ha parlat d’una ‘caixa de solidaritat’ promoguda per entitats cíviques, com l’ANC i Òmnium, que han fet una crida als ciutadans perquè facin donacions per ajudar els encausats a pagar la fiança. I ha assenyalat que ja hi havia hagut aportacions.

Sobre el referèndum, ha assenyalat que tenia confiança absoluta que els catalans podrien votar l’1 d’octubre i ha recordat que l’executiu que ell encapçalava també va rebre amenaces abans del del 9-N, el 2014, però que, el dia assenyalat, més de dos milions de ciutadans havien anat a votar.

Mas també s’ha preguntat si, a part d’amenaçar funcionaris i perseguir-los judicialment, l’estat espanyol aniria més lluny. ‘L’estat pot amenaçar molt, perseguir i inocular el virus de la por, però hi ha una cosa que no pot fer: aturar uns quants milions de persones que lliurement vagin a votar.’ I encara ha afegit: ‘La força real es troba en cadascun de nosaltres i, segons si som capaços d’utilitzar aquesta força real, ens en podem sortir o no.’

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.