Puigdemont

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

TEMA DEL DIA
Tensió.
La refundació de Junts per Catalunya es complica com més va més i s’allunya la possibilitat d’una solució pactada que satisfaci tothom. El refús de la direcció del PDECat de la proposta dels consellers empresonats Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn i del conseller exiliat Lluís Puig ha desfermat la batalla final. La iniciativa dels consellers oferia una sortida al PDECat amb la constitució de Junts per Catalunya com a organització política sense quotes internes i un termini de sis mesos al partit per a decidir de dissoldre’s. Era un intent de mediació dels Lledoners, avalat pel president Carles Puigdemont. Però l’executiva el va dinamitar en una votació que el partit que encapçala David Bonvehí va voler fer per deixar clara la negativa. Nou dels vint membres de l’executiva no van votar, com ara Míriam Nogueras, Lourdes Ciuró, Francina Vila i Carles Agustí. La votació es va fer a instància del secretari d’organització, Ferran Bel, segons fonts del partit.

Aquesta negativa ha precipitat la difusió aquest cap de setmana del manifest ‘#Junts’, avançat per VilaWeb, en què càrrecs institucionals, batlles i quadres de Junts per Catalunya demanen d’accelerar la constitució d’una nova organització política. El manifest és una desautorització de l’executiva del PDECat i, tot i que es va fer públic dissabte, ja té 2.270 adherits, dels quals 1.013 s’identifiquen com a membres del PDECat, segons fonts dels promotors. També hi ha 32 consellers nacionals del partit i 34 són batlles. A més, el manifest #Junts compta amb el suport de la majoria de consellers de Junts per Catalunya al govern de la Generalitat.

El manifest significa la implicació directa del president Puigdemont en les negociacions per a reorganitzar Junts per Catalunya, que fins ara havia delegat en Jordi Sànchez, com a dirigent de la Crida. El president sempre ha defensat de crear una nova força política transversal que aplegui tantes sensibilitats independentistes com sigui possible i ha decidit d’implicar-s’hi personalment. L’anàlisi que es fa tant a Waterloo com als Lledoners és que, després de la negativa de l’executiva del PDECat, no es pot esperar més per constituir la nova força política i la intenció és de fer-ho abans de final de juliol. Sense tancar la porta a la integració de membres del partit de David Bonvehí individualment, es considera que el refús de l’executiva marca un punt i part de difícil retorn. A més, ni Puigdemont ni els sectors que li donen suport no tenen pas la intenció de lluitar pel control del PDECat ni d’assistir al consell nacional que el partit té previst de convocar a mitjan juliol. Puigdemont ja treballa amb Jordi Sànchez i coordinadament amb els presos dels Lledoners per crear la nova força política, que farà els primers passos ben aviat i es constituirà abans de l’agost. De manera que es constituirà la nova organització al juliol i es deixarà el debat sobre la llista electoral al setembre, per tenir a punt el nou instrument polític quan el president de la Generalitat, Quim Torra, convoqui les eleccions autonòmiques.

La intenció de Puigdemont, Sánchez i els presos és mantenir el nom de Junts per Catalunya, però si això no és possible perquè hi ha dificultats legals, es preveu la possibilitat d’adoptar un nou nom, que no seria el de la Crida. Tot i que va ser el president a l’exili qui va crear Junts per Catalunya per a les eleccions catalanes del desembre del 2017, el nom el té registrat el PDECat i, per tant, podria ser que l’acabés retenint la formació de Bonvehí si no hi ha acord. Junts per Catalunya tampoc no veu gaires inconvenients a canviar de nom, perquè això encara accentuaria més el missatge de ruptura amb l’espai convergent, que es reduiria al partit de Bonvehí i a la nova formació de Marta Pascal, el Partit Nacionalista de Catalunya, creat aquest cap de setmana. La intenció és sumar la Crida, Acció per la República, els independents de Junts per Catalunya i Independentistes d’Esquerra en una organització política flexible, més semblant a un moviment que no a un partit tradicional, que permetrà la doble militància.

MÉS QÜESTIONS
La victòria de l’extrema dreta a Perpinyà origina les primeres reaccions institucionals.
La victòria del candidat ultradretà, Louis Aliot, de Rassemblement National, ha originat moltes reaccions, no solament a Catalunya Nord, sinó a tots els Països Catalans. Les forces catalanistes nord-catalanes van defensar posicions oposades a aquesta segona tanda de les eleccions. Unitat Catalana va demanar el vot útil per al batlle actual i candidat de centre-dreta, Jean-Marc Pujol, mentre que Esquerra Republicana de Catalunya Nord va optar per l’abstenció. La llista encapçalada per Louis Aliot va obtenir 53,09% dels vots, i la del batlle sortint, 46,91%. Amb una participació de poc més de 47%, 1.835 vots de diferència separen els dos candidats. Aliot va amagar les sigles de RN durant la campanya, però Marine Le Pen no ha trigat gaire a reivindicar la victòria, perquè és la ciutat més gran de l’estat francès on han guanyat. Perpinyà esdevindrà ara el laboratori de l’extrema dreta. En l’àmbit polític, més enllà de les forces catalanistes, diverses formacions d’esquerres han reclamat de fer autocrítica i treballar per capgirar aquesta situació. En l’àmbit institucional, el director de la Casa de Perpinyà de la Generalitat de Catalunya, Josep Puigbert, ja ha anunciat que els actes oficials de la Diada no es faran pas al Palau Pams, com era tradició, perquè és un local de propietat municipal, sinó a la Casa.

El Tribunal Suprem espanyol dóna la raó a Marzà per la reducció d’alumnes per classe a infantil. El conseller d’Educació, Vicent Marzà, ha guanyat al Tribunal Suprem espanyol allò que li negava el Tribunal Superior de Justícia valencià. La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Suprem ha revocat la decisió de l’octubre del 2018 del tribunal valencià i permet a la conselleria d’Educació de reduir el nombre d’alumnes per grup d’infantil (3 anys) a 23 alumnes en una trentena de municipis. El tribunal ha estimat el recurs interposat per l’advocacia de la Generalitat contra la decisió del tribunal valencià d’anul·lar l’ordre d’Educació que rebaixava de 25 a 23 el nombre màxim d’alumnes per grup. El TSJ va admetre el recurs presentat per la Federació Espanyola de Religiosos de l’Ensenyament – Centres Catòlics de la Comunitat Valenciana, i va declarar l’ordre contrària a dret per falta de competència autonòmica per a regular aquesta matèria i per extemporaneïtat. Ara, el Suprem considera que l’ordre d’Educació és ajustada a dret. Després d’estudiar les normatives estatals i autonòmiques en matèria educativa, manté que la norma bàsica impedeix que se sobrepassi el nombre d’alumnes per grup (25), però no impossibilita que pugui reduir-se. Sobre això, recorda que la finalitat que compleix la norma és impedir que es degradi l’educació mitjançant la massificació, i per a això el legislador estableix un llindar d’exigència, establint aquest nombre màxim d’alumnes per aula que no pot superar-se perquè això empitjoraria el servei educatiu.

L’STEI denuncia la retallada de docents per al curs vinent. El sindicat STEI Intersindical ha denunciat que la retallada de plantilles per al curs vinent serà de 250 docents a 350. Segons el sindicat, la conselleria té previst de començar el curs amb la reducció de quotes a molts centres d’infantil i primària i amb les quotes de secundària si més no a 19 hores, que no han estat negociades amb els representants del professorat. El sindicat sosté que en molts casos l’assignació de les quotes als centres s’ha acomplert sense tenir en compte els alumnes diagnosticats amb necessitats específiques de suport educatiu, un fet que dificultarà encara més una bona atenció a la diversitat en una tornada a les aules complicada per a molts infants i joves. A més, l’STEI adverteix que les normes sobre l’ús de la màscara o la neteja i procés de desinfecció dels centres educatius no es podran complir.

El govern d’Andorra preveu de tancar l’acord d’associació amb la UE aquesta legislatura. El govern veu probable de tancar l’acord d’associació amb la Unió Europea abans no s’acabi la legislatura. El secretari d’estat Landry Riba ha explicat que els treballs no s’han aturat durant el confinament per la crisi de la covid-19 i hi ha hagut en tot moment bescanvis de documents tècnics per preparar les sessions de negociació. L’accés a mecanismes de finançament és ara una prioritat a causa la crisi econòmica derivada de l’emergència sanitària del coronavirus. Justament avui fa trenta anys que Andorra va començar les relacions amb la Unió Europea amb l’acord duaner. El govern ha volgut commemorar l’efemèride amb un seguit d’actes que han començat avui amb la presentació d’uns plafons informatius situats a l’exterior i interior de l’edifici administratiu del govern. En l’exposició s’hi afegeix l’exemplar original del text legal i un document del 2010 en què Andorra ja mostrava la intenció d’arribar a un acord d’associació. Un acord que el govern vol tancar aquesta legislatura però encara no gosa posar-hi data perquè la crisi sanitària de la covid-19, les converses amb el Regne Unit després del Brexit i els terminis del nou cap negociador són factors que determinaran el ritme de negociacions.

LA XIFRA
220 milions d’euros es gastarà el propietari de la cadena de supermercats Mercadona, Juan Roig, per construir el Casal Espanya Arena a València. El recinte tindrà usos diversos, tant esportius com culturals, però ha aixecat polèmica pel nom, sobretot perquè ha desaparegut el de la ciutat que l’acull, tot i ser previst en el projecte original.

LA DATA
El 29 de juny de 1707 es va publicar el Decret de Nova Planta que abolia els furs aragonesos i valencians i els seus drets. El monarca espanyol Felip V va justificar-lo adduint el ‘just dret de conquesta contra la rebel·lió’ d’aquests estats de la Corona d’Aragó.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.