Puigdemont s’acomiada de Junts amb una crida a fugir del “fantasiós” autonomisme

  • Accentua el discurs de confrontació amb crítiques a ERC en el comiat de la presidència del partit

VilaWeb
Odei A.-Etxearte Albert Salamé
04.06.2022 - 14:03
Actualització: 04.06.2022 - 20:19

Carles Puigdemont s’ha acomiadat de la presidència de Junts amb una crida a la nova direcció del partit a mantenir la confrontació política, i li ha demanat, indirectament, que no caigui en l’estratègia d’ERC. “Enmig de tantes divisions, renúncies, a Junts se’ns ha de reconèixer estant al govern o l’oposició”, ha dit. I això vol dir, per a Puigdemont, mantenir el compromís independentista i continuar el projecte polític de l’octubre del 2017 sense caure en una pretesa normalitat política autonòmica que creu que no existeix malgrat les aparences. “No hi hauria res més fantasiós que fer la política normal en temps tan greus com els que vivim aviat farà cinc anys”, ha subratllat al congrés d’Argelers. Un espai d’exili per a catalans del present i del passat, que Puigdemont ha contraposat també a la “política de l’estruç”, de “fer l’orni” a Catalunya. Una manera de fer i governar que pot evitar inhabilitacions o ensurts judicials, però que creu que no s’ajusta a la realitat d’un conflicte polític viu.

Puigdemont ha estat especialment crític amb ERC, tot i que no l’ha esmentada directament. Ha dit que la política de la reconciliació només pot ser útil per a enfortir un partit que prioritzi el “benestar” dels seus quadres, però no per a millorar el present d’un país que creu que serà castigat mentre no el governin partits no independentistes. Per ell, això ho demostra l’execució de les inversions en infrastructures del pressupost de l’estat espanyol de l’any passat.

La tria d’Argelers per a executar el relleu de la direcció del partit ha estat també un motiu per a defensar els exiliats. Hi eren, a més de Puigdemont, els consellers Toni Comín i Lluís Puig. I indirectament, Puigdemont ha estat especialment crític amb el cap de files d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, que va retreure a Jaume Asens els seus viatges a Waterloo. Puigdemont ha defensat que es visiti els exiliats perquè no se sentin sols, i no només a Bèlgica, sinó també a Suïssa, incloent-hi Anna Gabriel, Marta Rovira o Valtònyc. “Mentre no sigui normal que hi hagi gent a l’exili, se l’ha d’anar a veure, pensis el que pensis”, ha etzibat a Rufián.

Puigdemont també ha elevat el to de les crítiques a Madrid. En el transcurs d’un discurs en què ha encoratjat les bases a mantenir el torcebraç polític amb l’estat espanyol i ha volgut recordar que Junts es va fundar amb dirigents a la presó i a l’exili, Puigdemont ha criticat durament el PSOE. Hi veu una “corrupció moral, política i econòmica” perquè el govern espanyol pretén perjudicar tots els catalans per a perjudicar l’independentisme. El missatge que ha deixat el govern espanyol amb l’execució de les inversions creu que és clar: “Fins que no voteu bé, fins que no voteu el nostre encarregat, no arribaran els diners.” I això implica fer “de manera bruta” la campanya electoral a Salvador Illa, a criteri de Puigdemont: castigant tots els catalans perquè en les darreres eleccions catalanes es va preservar la majoria independentista al parlament.

El president sortint de Junts també ha atacat el sistema judicial espanyol, amb jutges que semblen “una extensió del grup parlamentari de Vox”, i ha identificat una política de l’a por ellos en tots els fronts: al govern, als tribunals, als mitjans, que també intenta reduir el català “a una parla domèstica” en compte d’una llengua d’estat.

Dos anys després del congrés fundacional de Junts, Puigdemont ha culminat la seva sortida de la direcció del partit amb aquest missatge. Ha optat finalment per centrar-se en la presidència del Consell per la República, cercant una transversalitat difícil de compatibilitzar amb el lideratge orgànic de Junts i en la feina com a eurodiputat.

Sànchez: “L’únic diàleg que manté el govern espanyol és el de Pegasus”

Però Puigdemont no ha estat l’únic dirigent clau que surt de la direcció. També se n’ha acomiadat el secretari general actual, Jordi Sànchez, amb un discurs en què ha fet valer el paper del partit a les institucions, tant als ajuntaments com al govern de la Generalitat, per a assolir la independència. Sànchez ha entomat així les incomoditats internes que ha originat en alguns moments la presència al govern i que la futura presidenta del partit Laura Borràs, no va amagar. Però el secretari general, que va ser el principal artífex de l’entrada del partit al govern presidit per Pere Aragonès, també ha criticat l’opció d’ERC per la taula de diàleg amb el govern espanyol. En espera de l’auditoria que el partit ha de fer al pacte, Sànchez ha sentenciat que l’únic diàleg que l’estat espanyol manté és el de Pegasus. “Ha arribat el moment de dir clar i alt: així, no. D’aquesta manera no. És una humiliació continuada i permanent”, ha exclamat. Sànchez també ha fet una crida a reconstruir la unitat social i estratègica de l’independentisme i ha reconegut que la responsabilitat de no haver-ho aconseguit fins ara és compartida.

I, encara en clau interna, ha celebrat que Junts rellevi avui la cúpula del partit amb “unitat”, després del pacte que van tancar Laura Borràs i Jordi Turull. “Un home i una dona que estic absolutament convençut que ens representaran els anys vinents millor del que ho he fet”, ha dit. Després del desgast acumulat en el càrrec, Sànchez ha subratllat que no és una persona ressentida, emprenyada ni transcendent. “Mai no he pretès ser el millor malgrat que sempre crec que tinc raó, però això és una altra cosa”, ha dit en to de broma. Caldrà veure com transita Junts en aquesta nova etapa sense Puigdemont i Sànchez a l’executiva.

Abans de les intervencions de Puigdemont i Sànchez, han parlat a porta tancada els responsables de les propostes de ponències que es debatran en la segona part del congrés, el 15 i el 16 de juliol a l’Hospitalet de Llobregat, per a avançar-ne els trets principals: Violant Cervera, per l’organitzativa; Aleix Sarri, per la política; Damià Calvet, per la de sectorials; i Jordi Fàbrega, per la municipal.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any