La defensa de Puigdemont demana l’amnistia al Suprem per la causa del Tsunami

  • Gonzalo Boye recorda en l’escrit que els fets investigats no encaixen amb cap de les excepcions de la llei d'amnistia

VilaWeb

Redacció

03.07.2024 - 18:24
Actualització: 03.07.2024 - 19:57

La defensa del president Carles Puigdemont ha fet arribar al Tribunal Suprem espanyol les al·legacions per les quals demana que se li apliqui l’amnistia en la causa del Tsunami Democràtic, en què és acusat d’un delicte de terrorisme. L’advocat Gonzalo Boye recorda en l’escrit dirigit a la magistrada instructora Susana Polo que la llei només preveu algunes excepcions, una de les quals és el terrorisme, segons la definició de la Unió Europea, i els fets que hagin causat, de manera intencionada, greus violacions dels drets humans. A parer seu, cap dels fets investigats no es pot emmarcar en aquesta definició.

Boye també assenyala que el Conveni Europeu dels Drets Humans, la vulneració del qual podria comportar l’exclusió de l’amnistia, prohibeix de llevar la vida de ningú de manera intencionada, cosa que no va passar en el cas del Tsunami. A més, el conveni prohibeix la tortura o els tractes i penes inhumans o degradants, cosa que també exclouria l’amnistia, segons la llei, però Boye també recorda que en les protestes del Tsunami no hi va haver cap agressió d’aquesta mena.

La fiscalia del Suprem també l’avala

Fa deu dies, la fiscalia també va demanar que s’amnistiés Carles Puigdemont i el diputat d’ERC al parlament Ruben Wagensberg, que també és perseguit per terrorisme. En aquest sentit, Ángeles Sánchez-Conde va assegurar que no hi havia “cap dubte” que els fets entraven dins l’abast de la llei. En l’escrit, va indicar que el Suprem mateix havia dit que la finalitat del moviment era “la subversió de l’ordre constitucional i la desestabilització greu de les institucions democràtiques impedint als poders públics el compliment dels seus fins”, cosa que no encaixa amb la directiva europea 2017/541 sobre el terrorisme. A més, va argumentar que en els fets investigats no s’havien comès violacions greus dels drets humans, regulats en els articles 2 i 3 en la Convenció Europea de Drets Humans (CEDH).

A final de febrer, la sala penal del Tribunal Suprem va acordar per unanimitat d’assumir la competència d’investigar la implicació de Puigdemont i Wagensberg en la causa. Els magistrats de la sala que presideix Manuel Marchena no van seguir el criteri de la tinenta fiscal, que desaconsellava que el Suprem l’assumís. L’Audiència espanyola manté la causa per a la resta d’investigats.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem