El president Carles Puigdemont està disposat a continuar viatjant per denunciar la repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme i per reivindicar el dret d’autodeterminació de Catalunya i el camí cap a la construcció de la República. Tal com va fer a Dinamarca, a Suïssa i a Finlàndia abans no fos detingut a Alemanya. Ara que la justícia alemanya ha denegat l’extradició per rebel·lió i que el jutge Llarena ha retirat l’euroordre de detenció, Puigdemont explica en una entrevista al setmanari alemany Der Spiegel que pensa continuar fent la mateixa tasca, i que vol reprendre el projecte de la Casa de la República a Waterloo. I confia en la justícia europea per a tornar a casa aviat i que els presos quedin en llibertat.

‘Vull continuar la meva feina on la vaig deixar. Vam decidir que la cosa més útil per a la nostra causa era d’establir les nostres oficines a la capital europea. Res de tot allò que he fet des de la tardor passada ha estat per al meu benefici personal; m’he guiat sempre pel meu sentit de la responsabilitat envers Catalunya […]. Si hagués actuat en benefici personal, hauria desaparegut. Però he utilitzat la meva llibertat per a perseguir el meu objectiu polític. He viatjat a Dinamarca, a Suïssa i a Finlàndia per fer-hi conferències. I ho continuaré fent.’

El president es declara optimista sobre què pot fer la justícia europea en relació amb els represaliats. ‘Els millors presagis diuen que viuré anys a l’exili. Una anàlisi pessimista em situaria a la presó durant molts anys. Si som optimistes, pensem que tornarem aviat a casa i que tothom quedarà en llibertat. Treballem en això. Tinc una gran confiança en la justícia europea i en el Comitè dels Drets Humans de les Nacions Unides.’

A l’entrevista, feta a la redacció a Brussel·les del Spiegel, Puigdemont parla també dels dies que va passar a la presó alemanya de Neumünster. ‘Pot semblar sorprenent ara, però va ser una experiència molt enriquidora, tant humanament com política. A Alemanya no he tingut cap experiència desagradable, tothom va ser molt respectuós i amable amb mi, fins i tot si no compartien la meva posició. Fins i tot quan vaig estar en custòdia, tothom em va tractar bé. Podia confiar que era en un estat constitucional i en mans de professionals.’