Puigdemont

TEMA DEL DIA
Autarquia.
Espanya va veient com a poc a poc Europa qüestiona l’actuació judicial contra els presoners polítics i els exiliats independentistes. El revés més important ha estat el de l’advocat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) reconeixent la immunitat del vice-president Oriol Junqueras com a eurodiputat, una decisió que també repercutirà en el president Carles Puigdemont i Toni Comín, que tenen presentada una demanda semblant. Ara cal esperar què dictamina el Tribunal, però l’argumentari de l’advocat té una importància cabdal, perquè desmunta la tesi que per a ser eurodiputat s’ha d’haver anat a Madrid a recollir l’acreditació i jurar la constitució espanyola. El lletrat de la UE diu que la condició d’eurodiputat s’adquireix amb l’elecció.

La segona bufetada ha estat la del Consell d’Europa, que ha tornat a insistir en la manca d’independència de la justícia espanyola i ha demanat a Pedro Sánchez que li faci arribar les seves comunicacions amb la fiscalia, després d’haver sentit –enmig de la campanya electoral– el president espanyol dient que podia tornar Puigdemont a Espanya perquè la fiscalia depèn del seu govern. Unes afirmacions que van aixecar la protesta hipòcrita de totes les associacions de fiscals espanyoles, però que el Consell d’Europa vol examinar. Tot això passa mentre la justícia belga i l’escocesa examinen les noves euroordres emeses pel jutge Pablo Llarena que, amb aquest clima, tenen poques possibilitats de reeixir.

La tercera l’ha rebuda personalment Pedro Sánchez a la Moncloa, després de reunir-se amb Charles Michel, president del Consell Europeu. Michel, ex-primer ministre belga, li ha recordat que les euroordres es basen en la separació de poders i que no s’hi pot intervenir perquè la separació de poders és un ‘valor molt important en l’estat de dret’. Tot això l’endemà del dia que la vice-presidenta espanyola, Teresa Calvo, publicava un article a la premsa belga per advertir que la decisió sobre l’extradició de Puigdemont seria una prova de foc per a la cooperació judicial de la UE. Calvo, que continuarà essent vice-presidenta, ja va amenaçar amb conseqüències si Bèlgica no extradia Puigdemont. Els nervis de Calvo delaten la manca de seguretat del govern espanyol, que ha perdut els estreps mentre s’agreuja l’autarquia judicial espanyola. Si les euroordres són refusades i el TJUE reconeix la immunitat dels tres eurodiputats independentistes tindrà un problema diplomàtic molt greu. La decisió de la justícia escocesa de deixar en llibertat i amb passaport Clara Ponsatí és una nova clatellada a la justícia espanyola, que torna a veure com el seu relat no és homologat pels tribunals europeus.

En el cas de Junqueras, si el TJUE en reconeix la immunitat, Espanya podrà al·legar que ara ja ha estat condemnat, a diferència de quan va ser elegit eurodiputat, però aleshores la defensa de Junqueras ja podrà anar al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. En el cas de Puigdemont i Comín, si obtenen la immunitat, podran circular lliurement per Europa, inclòs Espanya, si així ho desitgen, cosa que treu de polleguera el govern espanyol. Per evitar-ho, el govern espanyol sosté una discreta però intensa campanya per presentar Puigdemont com un element de desestabilització europeu, vinculant-lo a perilloses trames russes que conspiren contra la UE.

El president Puigdemont continua essent una gran nosa per al govern espanyol perquè és la figura que demostra a nivell internacional que Espanya no és una democràcia plena. I quan Espanya perd als tribunals, obre la tapa de la claveguera. Com que no poden imputar-li cap cas de corrupció, perquè la seva gestió va ser impecable, tant a l’Ajuntament de Girona com a la Generalitat, l’han de presentar com un element de desestabilització d’Europa. Primer van provar de vincular-lo a l’extrema dreta de Mateo Salvini, però quan s’ha demostrat que els amics de Salvini a Espanya són els feixistes espanyols de Vox, ara el volen presentar com un agent de Vladímir Putin per a fer enfonsar la Unió Europea. L’objectiu és que Bèlgica accepti d’extradir-lo i el TJUE no li reconegui la immunitat. Ara, no és gaire probable que la història de l’amistat amb Rússia tingui cap efecte perquè l’escriuen guionistes que quan fan ficció no són gens brillants. A Europa preocupa que Espanya tingui com a tercera força l’extrema dreta de Vox, finançada inicialment per l’Iran, una teocràcia que apadrina grups terroristes gihadistes i fabrica armament nuclear, vulnerant els tractats internacionals. I això no és un guió de ficció, sinó una realitat palpable de cinquanta-dos escons al congrés espanyol.

MÉS QÜESTIONS
El govern del Botànic frena l’obertura de nous locals d’apostes.
Els tres partits que integren el Consell del Botànic –PSPV, Compromís i Unides Podem– han pactat, a instàncies de Compromís, de modificar la llei del joc que, a la pràctica, suspèn les llicències d’obertura de nous locals d’apostes al País Valencià mentre no s’aprovi una nova norma que regularà aquesta activitat. Per fer-ho, el Botànic aprofitarà la llei d’acompanyament al pressupost del 2020, a la qual han presentat una esmena conjunta que ja té el vist-i-plau de la Conselleria d’Hisenda. Ha estat registrada a les Corts avui, dia en què s’acaba el termini per a presentar esmenes a la llei. El text registrat introdueix una nova disposició transitòria en la llei actual en què estableix que l’administració suspèn la concessió d’autoritzacions fins que no s’aprovi la nova llei del joc, que avui dia es troba en ple tràmit a les Corts. Una moratòria que, sigui com vulgui, tindrà una durada màxima de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta modificació legal que proposa el tripartit. És a dir, a partir del primer de gener. PSPV, Compromís i Unides Podem es donen un semestre per a validar la nova llei que el Consell va aprovar en un ple el mes d’octubre passat i va traslladar al parlament perquè hi donés el vist-i-plau.

Les Corts decideixen de recuperar el dret civil valencià. La comissió parlamentària de coordinació, organització i règim de les institucions de la Generalitat ha aprovat, amb el vot en contra de Vox i Ciutadans, la proposició de llei presentada pel PSPV-PSOE, el Partit Popular, Compromís i Unides Podem per a la recuperació efectiva del dret civil valencià. En concret, es proposa de modificar la disposició addicional segona de la constitució espanyola per a fer possible la validesa de l’ordenament tradicional valencià. La iniciativa és similar a la que la legislatura passada van presentar els mateixos grups i que va restar pendent a causa de la dissolució anticipada de les Corts per a fer les eleccions autonòmiques del 28 d’abril. La proposta reivindica el dret civil valencià com un dret viu i recorda que aquest és el més pròxim a la vida quotidiana de les persones. La iniciativa la va impulsar l’Associació de Juristes Valencians, que té entre els objectius fundacionals la defensa de la competència legislativa de la Generalitat en matèria de dret civil. L’associació té el suport de sindicats, universitats, organitzacions empresarials i associacions.

El govern balear creu que el pacte PSOE-Podem el reforçarà. El govern es troba reforçat amb el pre-acord entre el PSOE i Unides Podem a Espanya. Francina Armengol ha dit que era històric i que si esdevenia una realitat, obriria un temps nou a Espanya. El vice-president, Juan Pedro Yllanes, ha afegit que era un privilegi. Tanmateix, l’oposició pronostica el contrari. Acusen l’executiu de demagog i reclamen solucions immediates a les reivindicacions de les Illes. Unides Podem diu que l’acord arriba tard, però es congratula que finalment hagi estat possible. El PSIB diu que Pedro Sánchez ha desblocat la situació i ha evitat que governés l’extrema dreta. L’executiu demana que hi hagi un govern progressista que sumi el País Basc i Catalunya a l’hora de formar-se.

Formentera vol un finançament extraordinari per la triple insularitat. El Consell de Formentera ha exposat al senador autonòmic Vicenç Vidal la necessitat que l’estat espanyol doti l’illa de finançament extraordinari, per la triple insularitat. La presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, s’ha reunit amb el senador de Més per Mallorca per explicar-li les principals reivindicacions de Formentera amb la finalitat que les pugui traslladar després al govern espanyol. A més de parlar sobre el Règim Especial de les Balears, han tractat del transport de residus, que també necessita dotacions especials per a compensar els costs econòmics en aquesta illa. Ferrer ha demanat a Vidal que l’estat espanyol ajudi els territoris i municipis a aconseguir els objectius de l’agenda 2030 i a lluitar contra el canvi climàtic, col·laborant també a aconseguir la transició energètica. Vidal s’ha compromès a fer un seguiment especial dels problemes de Formentera, perquè l’illa no té senador propi, cosa que és una altra de les reivindicacions. Així mateix, ha dit que Formentera necessita una sensibilitat especial en qüestions de costes, amb una gestió més acurada per la importància que té per a l’illa.

El Consell per la República obre una delegació a Catalunya Nord. El Consell per la República ha obert una delegació a Catalunya Nord, presidida per la periodista Júlia Taurinyà i amb l’escriptor Joan-Lluís Lluís de vice-president. Taurinyà ha signat avui a Waterloo un protocol de col·laboració amb la institució presidida per Carles Puigdemont. La nova presidenta de la delegació ha assegurat que a Catalunya Nord volen ser ‘actors de la futura República Catalana’. I ha afegit: ‘La solidaritat amb els presos i exiliats ha pujat i el suport des de molts àmbits és molt fort.’ El conseller Toni Comín ha destacat el ‘lideratge molt viu’ a la Catalunya Nord i la seva aportació imprescindible al moviment independentista. També ha agraït el suport logístic al sud, per exemple, en el tall de l’autopista a la Jonquera i el Pertús. ‘Esperem que amb aquest peu a Catalunya Nord el Consell per la República tingui possibilitat d’acció política’, ha reblat.

LA XIFRA
60 minuts ha durat la primera reunió entre el PSOE i ERC per la investidura. No hi ha hagut cap acord.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de novembre de 1963 el diari francès Le Monde publicà unes declaracions de l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, en què defensava la identitat nacional catalana. Això li comportà l’expulsió de l’estat espanyol pel govern franquista el març del 1965.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb