I Puigdemont va invocar l’estat català a tocar de la Cibeles

La conferència de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva avui a Madrid no ha tingut res a veure ni amb la que van fer tots tres a Brussel·les ara fa quatre mesos ni amb la que va fer el president també a la capital espanyola el mes d’octubre. Avui hi havia un aire d’ultimàtum i de cosa inevitable que colpia. Tant en aquell esmorzar informatiu de la tardor com al Parlament Europeu, el president deixava clar que si el govern espanyol no acceptava de cap manera de pactar els termes del referèndum, el referèndum es faria igualment. Però no ho va fer amb la contundència d’avui, ni amb l’expectació, ni amb el calendari avançant de manera tan implacable com avança ara.

Puigdemont, Junqueras i Romeva han fet un acte de sobirania a Madrid com no s’havia vist mai. I davant la mirada atenta de representants d’una vintena d’ambaixades. Aquesta vegada no s’han sabut noms d’ambaixadors, però sí la confirmació que hi havia personal diplomàtic: la pressió de la diplomàcia espanyola (escaldada per la desfilada d’ambaixadors davant Puigdemont l’octubre passat) pot fer efecte, però fins a un cert punt.

Perquè la voluntat d’aquestes ambaixades, com les d’Alemanya, Noruega, Suïssa, Irlanda, Itàlia, l’Argentina, Bolívia, Algèria, el Japó, era escoltar de primera mà l’últim oferiment de diàleg al govern espanyol. I tots han escoltat com el president de la Generalitat de Catalunya deia, al cor de Madrid, a l’auditori Caja de Música de l’ajuntament, a tocar de la Cibeles i del Museu del Prado, aquestes paraules: ‘Si no s’articula una proposta pactada per absència de voluntat del govern espanyol, el compromís del govern de Catalunya amb el seu poble és democràticament inviolable. Farem el referèndum i serà aleshores que oferirem novament una proposta de diàleg i de negociació. Però l’objectiu ja no serà fer el referèndum, sinó convidar l’estat espanyol a aplicar-ne el resultat i contribuir a la transició del nou estat català, un nou estat que mantindrà els llaços fraternals amb Espanya que ningú ni res no podrà seccionar.’

Del cèlebre ‘Catalunya necessita un estat’ que va dir Artur Mas, també a Madrid, poc després de la gran diada del 2012, a avisar que si no l’estat espanyol pacta el referèndum haurà de pactar com es fa el nou estat català. Cinc anys de diferència. Puigdemont feia aquest gest de sobirania exposant-ne el mètode: hi haurà la formalització imminent de la disposició del govern català a negociar amb el govern espanyol els termes del referèndum; si no hi ha una resposta proactiva, el calendari continuarà endavant, no s’atura la previsió del referèndum al setembre.

Autodeterminació. Aquesta és la paraula que s’ha encarregat de dotar de valor Oriol Junqueras davant el personal diplomàtic i els representants empresarials, sindicals, corresponsals internacionals i polítics que s’aplegaven a l’auditori. ‘El referèndum és un instrument imprescindible. L’autodeterminació és un dret inherent a totes les nacions del món. Ni podem ni volem renunciar a aquest dret que ens és inherent com a comunitat política i tenim el ferm convenciment d’exercir-lo’, ha dit Junqueras.

Transició al nou estat català, autodeterminació, ‘compromís inviolable’ amb el poble de Catalunya. L’auditori era molt petit per a tanta expectació suscitada, però el lloc, el moment i aquests conceptes han fet que aquesta conferència no fos una conferència més. No s’hi ha demanat res: s’hi ha anunciat que es faran coses perquè ja no hi ha temps. Un gest de sobirania, a tocar de Cibeles.

Ací podeu veure el vídeo del discurs íntegre de Puigdemont: