29.11.2023 - 15:19
|
Actualització: 29.11.2023 - 17:53
Un grup de diputats al congrés espanyol del PSIB-PSOE i de Sumar Més han presentat un recurs, promogut per l’Obra Cultural Balear (OCB), davant el Tribunal Constitucional espanyol contra el decret del govern de les Illes que elimina el requisit del català a la sanitat.
🔴 Defensam el dret dels ciutadans a expressar-se en català a la sanitat pública.
Duim el Govern Prohens al Tribunal Constitucional.
🌐 Comunicat: https://t.co/8sOnCGVy5y pic.twitter.com/ueec3MswtS
— Obra Cultural Balear (@ocbcat) November 29, 2023
Ho han explicat aquest migdia en una convocatòria de premsa a la porta del Tribunal Constitucional els portaveus parlamentaris del PSIB i de MÉS al parlament de les Illes, Iago Negueruela i Lluís Apesteguia, i també Antoni Llabrés, membre de la junta directiva de l’OCB.
El representant de l’OCB ha agraït a ambdues formacions la seva predisposició a presentar el recurs a través dels seus parlamentaris, i ha avançat que l’entitat farà ús de “tots els instruments al seu abast” per a “fer front a les agressions contra la llengua pròpia de les Balears”.
Segons l’OCB, el decret del govern Prohens “vulnera el principi d’igualtat, recollit a la Constitució, i el de no discriminació per raó de llengua, reconegut a l’estatut”. I afegeix que el decret atempta contra el règim de cooficialitat lingüística vigent.
A parer de Llabrés, el decret “vulnera la prohibició d’arbitrarietat dels poders públics, en relació amb el mandat de protecció de totes les llengües espanyoles de l’article 3.3 CE, i amb el principi jurisprudencial de no regressió, en aquest cas en matèria de drets lingüístics, atès que l’eliminació de les garanties per a l’exercici del dret d’opció lingüística, proclamat en l’article 14.3 de l’estatut constitueix un retrocés de l’estatus jurídic de la llengua catalana que no és raonable ni proporcionat, i contrari als mandats de normalització”.
Acord de PP i Vox
La supressió del requisit de català en la sanitat pública era un dels punts de l’acord de govern de PP i Vox a les Illes, i va ser una de les primeres mesures adoptades per l’executiu entrant.
Arran del decret, el català torna a considerar-se un mèrit i no pas un requisit, cosa que revoca els canvis normatius que va introduir el govern de Francina Armengol. A la fi de setembre, el parlament va validar el decret que recollia aquesta mesura amb els vots en contra de PSIB, MÉS i Unides Podem.
A més, ahir el ple va aprovar una moció de Vox que sol·licita garantir que el desconeixement del català no penalitzi en l’accés a la funció pública, i no tan sols en sanitat, de la qual el diputat de Sa Unió (una coalició de la qual el PP forma part a Eivissa) s’abstingué.
Tanmateix, el portaveu del govern, Antoni Costa, indicà fa uns dies que no està previst estendre la mesura a tota la funció pública a curt termini, i assegurà que l’acord no implica l’eliminació total del requisit de català en el conjunt de la funció pública: “No ho diu enlloc”, explicà.
