Recentment hem sentit a parlar a les notícies del dret de la intimitat dels infants a les xarxes socials. És un tema recurrent que no deixa ningú indiferent. Solem veure vídeos de nadons i fotos d’allò més divertides, però què en pensaran, els protagonistes, quan siguin adults? Tenim dret, els pares, d’exposar-los a la vida pública? Què se’n fa, de les imatges dels nostres fills que s’escapen del nostre control? Les imatges d’una innocent festa d’aniversari entre la canalla, per exemple, és molt contradictòria amb el que els ensenyem: que protegeixin la seva intimitat i la seva imatge. De fet, d’aquí a alguns anys podrem reconstruir la vida d’un nen des de la primera ecografia fins el dia del seu casament. De tot això, en parlarem tot seguit.

Algunes dades

Instagram té 400 milions d’usuaris actius cada mes que, de mitjana, hi pugen 80 milions de fotos el dia i que aconsegueixen 3.500 milions de ‘m’agrada’.

Facebook té 1.650 milions d’usuaris actius (al final de l’abril del 2016), dels quals 1.090 milions entren a Facebook cada dia.

En el bloc Ser mamá en Inglaterra veureu fins on arriba la dèria: una de les entrades és ‘30 fotografías y formas creativas de anunciar tu embarazo’ i aquesta és la foto que més agrada:

unnamed

Però si hi aneu, veureu que no cal ni tan sols posar fotos de cap dels components de la família. Així també es pot dir, i no cal compartir la foto de l’ecografia:

unnamed

Un informe de Nominet diu que, al Regne Unit, cada parella carrega unes dues-centes fotos de mitjana dels seus fills cada any! L’informe no ho diu, però dedueixo que si estan divorciats en deuen pujar quatre-centes…

Amb la llei a la mà 

La primera institució a moure’s va ésser la UNICEF, el febrer del 2004, que va plantejar els e-drets dels nens i nenes:

–drets de l’accés a la informació i la tecnologia sense discriminació per sexe, edat, recursos, nacionalitat, ètnia, lloc de residència, etc. I especialment per a nens i nenes discapacitats;

–dret de la lliure expressió i associació, a cercar, rebre i difondre informacions i idees per la xarxa;

–drets d’ésser consultats i donar l’opinió a les lleis;

–dret de la protecció contra l’explotació, el comerç il·legal, els abusos i la violència que es produeix utilitzant internet;

–dret de la intimitat de les comunicacions per mitjans electrònics.

A l’estat espanyol el 2015 es va reformar el sistema de protecció a la infància i l’adolescència, llei orgànica 8/2015 del 22 de juliol i llei 26/2015 del 28 de juliol, però si us llegiu aquest informe no trobareu cap referència als drets a internet.

Segons el codi civil, article 156, ‘la patria potestad se ejercerá conjuntamente por ambos progenitores o por uno solo con el consentimiento expreso o tácito del otro. Serán válidos los actos que realice uno de ellos conforme al uso social y a las circunstancias o en situaciones de urgente necesidad’. Així que tots dos pares són responsables del que facin amb el seu fill i la seva exposició pública. Però, què passa en el cas de pares separats si un ho fa i l’altre no vol? Fins els catorze anys, límit que posa la llei de protecció de dades, es necessita el consentiment de tots dos, pare i mare, per a publicar fotografies d’un menor de catorze anys a les xarxes socials i, en cas que no es posin d’acord, serà el jutge qui aplicarà el codi civil: ‘Después de oír a ambos y al hijo si tuviera suficiente juicio y, en todo caso, si fuera mayor de doce años, atribuirá sin ulterior recurso la facultad de decidir al padre o a la madre.’

Què pot passar?

El jove fotògraf Egor Tsvetkov, de Sant Petersburg, va decidir fer un experiment ben simple: va fotografiar les cares de gent anònima que anaven al metro i amb un programa de reconeixement de codi obert, FindFace (que podeu baixar tant per a iOS com Android, o bé fer-lo servir des de la web), va veure quanta informació podia extreure de gent completament anònima. El programa no us servirà a vosaltres perquè compara les cares amb la gent enregistrada al ‘facebook’ rus VK.com i només les trenta primeres cerques són gratuïtes.

El funcionament és extremadament simple: et deixa fer una foto amb el mòbil i t’ensenya fotos de possibles persones que hi coincideixin i et porta directament a la pàgina del perfil de la persona fotografiada.

Deixo el link de la pàgina de l’Egor per als qui parleu rus o bé sabeu la manera de traduir amb el Google Chrome una pàgina del rus al català. I els resultats són esgarrifosos: edat, professió, afeccions, lloc de residència, etc.

No sé si hi ha el mateix programa per a Facebook, però no trigarà gaire segur! Així que el primer que heu de fer és protegir la vostra privadesa i no deixar que qualsevol pugui veure les vostres fotos i esborrar-les del perfil, que sempre són públiques: l’actual i les anteriors!

Solucions senzilles

A WhatsApp podeu fer un grup per a compartir fotos, però també a Facebook podeu fer una cosa semblant: creeu una llista de gent que pot veure les fotos més íntimes i feu que només ells hi puguin accedir. Per a crear una llista, ho heu de fer des de la web i quan publiqueu una foto podeu indicar que només és per als membres d’aquesta llista.

A Facebook comproveu la intimitat de les vostres dades: a la versió web hi ha un cadenat amb tres ratlles a la part superior dreta que us dóna accés directe a les configuracions de privacitat; també podeu anar a la configuració de Facebook i seleccionar ‘Privadesa’ per a fer un repàs de qui pot veure les vostres coses o no.

I, per no a deixar-vos forats, aneu a veure a quines aplicacions heu donat drets per a llegir què hi ha al vostre perfil.

Al final, per veure com us ha quedat tot plegat, aneu a la pàgina del vostre perfil de Facebook, feu clic al vostre nom i veureu a sobre de la vostra foto de perfil tres puntets que us obren un menú, i una de les opcions és ‘Visualitza com a…’ Si ho seleccioneu, veureu com el públic en general o una persona en concret veu la vostra pàgina.

Ens poden demandar, els fills?

Sembla que no. És un dret privat i sense ànim de lucre i la Llei de Protecció de Dades no preveu que es pugui sancionar un pare.

Però a França diuen que violar la intimitat es pot castigar amb multes de fins a 45.000 euros i un any de presó, i la policia ja avisa els pares que deixin de posar fotos a Facebook dels seus fills. És clar, ho anuncia i publica… a a Facebook!

Com es pot esborrar la nostra empremta i la dels nostres fills?

Si voleu desactivar el compte de Facebook, aneu a ‘Configuracions’, ‘Seguretat’, ‘Desactiva el teu compte’. Això fa que el teu compte quedi inactiu, però amb tota la informació que hi teníeu.

Si el que voleu és esborrar-lo del tot, aneu a la pàgina especial per a esborrar el compte i llegiu-ne l’avís:

‘Si creus que no utilitzaràs Facebook de nou i t’agradaria que el teu compte fos eliminat, podem fer-ho per tu. Tingues en compte que no podràs reactivar el teu compte o recuperar cap contingut o informació que hagis afegit.’

I feu clic a ‘Elimina el meu compte’.

Si el que voleu és eliminar el compte de Twitter, primer heu d’esborrar-ne totes les piulades, i per fer-ho la millor eina és Twitwipe, que us estalvia d’anar eliminant un a un els vostres tuits. Una vegada esborrats, aneu a ‘Configuració’, ‘Compte’ i al final de la pàgina hi ha un link que diu ‘Desactiva el meu compte’. Una vegada clicat, deixareu d’ésser usuari.

Ara, si voleu anar per feina proveu Accountkiller. Potser no voleu esborrar totes les vostres dades de totes les xarxes i aquesta eina us permet fer-ho, selectivament, de cada xarxa social.

Un altre servei similar és el de Web 2.0 Suicide Machine, que publiciten que en 52 minuts ‘estareu suïcidats’, digitalment, respecte a les nou hores i mitja que us costaria un suïcidi manual.

I el que té la llista més exhaustiva de llocs 2.0 per a esborrar és Justdelete.me, que al mateix temps us informa de la dificultat de cada lloc per a donar-vos de baixa. Els més difícils són els que hi surten en vermell. Per exemple, de Groupon es diu: ‘According to Groupon’s privacy statement, you have to contact support directly and ask them to delete your account.’ I els que surten en negre són els que no es poden esborrar, com per exemple el de Call of Duty: ‘There is no way to close or shut down an account.’

Paga la pena de preguntar-se si les imatges que amb tant d’orgull parental volem mostrar podran ésser, en un futur, causa de problemes als nostres fills: si la identitat digital que els creem seria la desitjada per ells. Per si de cas, i per a la seguretat real dels nostres infants, siguem curosos amb el que fem públic.

I com a reflexió final, penseu la diferència del que passava fa alguns anys quan els amics i amigues t’ensenyaven les fotos dels fills que portaven a la cartera. Ara, després d’un sopar, si es connecten a Facebook estem morts! Se’ns pot fer molt tard mirant les fotos!

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.