Les propostes sobre l’autodeterminació i l’oficialitat del català entre les més votades en la Conferència pel Futur d’Europa

  • Les propostes més votades arribaran al plenari de la conferència, on participaran centenars de polítics europeus, i seran sotmeses a debat

VilaWeb
Redacció
21.02.2022 - 09:04
Actualització: 21.02.2022 - 10:04

Les propostes sobre el dret de l’autodeterminació i sobre l’oficialitat del català han estat de les més votades en la Conferència pel Futur d’Europa, que és la fórmula que Brussel·les ha trobat enguany per acostar i fer més participatives les institucions europees.

“Es tracta d’un important exercici democràtic paneuropeu amb debats dirigits per als ciutadans que permetin a les persones de tota Europa compartir les seves idees i ajudar a configurar un futur comú”, assegura la Comissió Europea.

Les propostes més votades arribaran al plenari de la conferència, on participaran centenars de polítics europeus, i seran sotmeses a debat. Serà la primera vegada que un organisme europeu tracti directament l’autodeterminació de Catalunya i l’oficialitat del català després de dècades de blocatge al Parlament Europeu arran de les pressions espanyoles.

Les dues propostes

La proposta sobre l’autodeterminació, impulsada per un grup de catalans, reclama un mecanisme clar perquè les nacions sense estat es puguin independitzar dins de la UE. “Europa no pot ser una camisa de força incapaç de respondre a les demandes democràtiques de la seva gent”, diu la proposta, que ha rebut 801 adhesions, la que més en la categoria de Democràcia Europea.

D’altra banda, la proposta perquè el català sigui llengua oficial de la Unió Europea recorda que el parlen més de deu milions d’europeus. “Els ciutadans catalanoparlants de la Unió Europea tenen el dret de no ser tractats com a ciutadans de segona classe arran de la seva llengua”, diu la proposta, que ha rebut 690 adhesions, la que més en la categoria Valors i Drets, Estat de Dret i Seguretat.

En aquesta mateixa categoria, la segona proposta més votada ha estat una que reclama que no es facin servir estàndards diferents per vetllar pel respecte a l’estat de dret. En aquest sentit, assenyala que la Comissió Europea no té cap mena de recel per criticar i perseguir els incompliments d’Hongria i Polònia, però no pas els d’altres estats membres com l’espanyol. “Arran d’això, algunes parts del continent, estan experimentant un retrocés democràtic alarmant”, diu el text.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any