Paraules clau: ciència ciutadana, alfabetització científica, ODS, educació formal, educació no formal.
Què és la ciència ciutadana?
En 1995 Alan Irwin va encunyar el terme ciència ciutadana per a descriure una forma de col·laboració entre la ciutadania i les persones dedicades professionalment a la ciència (Curtis, 2018).
Així, el Llibre blanc de la ciència ciutadana a Europa (Serrano-Sanz et al., 2014) associa aquest terme a la participació del públic en general en activitats d’investigació científica, que contribueix activament a la ciència amb el seu esforç intel·lectual, coneixement circumdant o amb les seues eines i recursos. La ciutadania participa en la construcció de la ciència, tant treballant amb equips científics en tasques específiques com en la recollida de dades i la seua anàlisi o la difusió dels resultats. No obstant això, per a generar impacte social i donar sostenibilitat a un projecte de ciència ciutadana ha d’haver-hi una comunicació bidireccional entre la ciutadania i la comunitat científica (Figura 1).
D’aquesta manera, la ciència ciutadana produeix una comunicació bidireccional entre equips d’investigadors i agents socials (ciutadania, associacions, centres escolars, etc.) que redunda en una millora de l’alfabetització científica de les persones involucrades que adquireixen nous coneixements i habilitats científiques (Bonney et al., 2016). Al mateix temps, brinda oportunitats perquè la comunitat científica transmeta a la societat de quina manera les preocupacions i demandes socials influeixen en el seu treball (Martínez-Ruiz et al., 2005). En aquest sentit, pot indicar-se que exerceix un paper democratitzador en la ciència i les polítiques científiques (Heigl et al., 2019) perquè converteix el desenvolupament científic en una activitat oberta a la societat i augmenta, entre altres aspectes, l’accés al coneixement fruit de la investigació finançada amb fons públics.
«La ciència ciutadana exerceix un paper democratitzador en la ciència i les polítiques científiques»
A la vista d’això, són molts els beneficis que podríem enumerar que aporta la ciència ciutadana a la societat. De fet, es pot assenyalar com quelcom inherent als projectes de ciència ciutadana la seua contribució a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides (Queiruga-Dios et al., 2020). Aquest article se centra en la seua contribució a l’alfabetització científica de la ciutadania, en el sentit de millorar la cultura científica de la societat tant des de l’ensenyament formal (integrada en el sistema escolar) com des de l’ensenyament no formal (accions fora de l’àmbit reglat).
Ciència ciutadana i alfabetització científica
Les activitats científiques organitzades per museus, fires de la ciència o festes populars que involucren el públic general són escenaris d’instrucció no formal en els quals es potencia la participació ciutadana a través de projectes dissenyats en col·laboració amb universitats o instituts d’investigació. El personal científic obté la col·laboració del públic en la presa de dades per a les seues investigacions o en algun aspecte rellevant per als seus estudis i, al mateix temps, la connexió amb la ciutadania permet als equips científics reduir distàncies i conèixer les seues inquietuds (Martínez-Ruiz et al., 2005). Aquestes activitats no reglades serveixen per a impulsar l’alfabetització científica de la ciutadania, ja que la presa democràtica de decisions basades en evidència requereix un nivell adequat de coneixement científic (COSCE, 2011).
En l’alfabetització científica s’inclouen aspectes com la comprensió de la naturalesa de la ciència, els projectes científics, i el paper de la ciència en la societat i en la vida de cada persona (National Research Council, 1996). Però, a més, implica la capacitat d’identificar els problemes científics que subjauen a les decisions polítiques i d’expressar punts de vista utilitzant arguments científics i tecnològics (Miller, 1983). Això permet intercanviar expectatives i promoure iniciatives que formen part d’aquest flux bidireccional d’intercanvi d’informació entre ciutadania i equips científics.
Alguns efectes de la ciència ciutadana en l’alfabetització científica de les persones participants en els projectes són: la percepció que és possible aportar a la construcció de la ciència i contribuir a la resolució d’un problema; la millora de l’entesa dels processos científics; l’increment en l’interès per la ciència com a carrera, i un canvi positiu en les actituds cap a la ciència i en les habilitats per a sortir-se’n (Bonney et al., 2009).
Com a exemples de projectes d’àmbit internacional que poden emmarcar-se en l’ensenyament no formal que han contribuït a aquesta alfabetització es poden esmentar Mosquito Alert, COVID-PHYM, eBird i AIRbezen. En Mosquito Alert, la ciutadania recull imatges i dades per a la investigació, vigilància i control del mosquit tigre (Aedes albopictus) a través d’una aplicació mòbil (Oltra et al., 2017) que són validades per persones expertes en entomologia. COVID-PHYM realitza simulacions de la interacció de fàrmacs emprats contra l’ebola o la grip amb la maquinària de replicació del genoma del virus SARS-CoV-2 per a determinar medicaments candidats a assajos clínics. Per a això, es va recórrer als ordinadors de milers de persones voluntàries connectades a tot el món entre abril i juny de 2020 a través d’una plataforma de computació que va assolir una potència de càlcul similar a la d’un supercomputador. La iniciativa eBird del Laboratori d’Ornitologia de Cornell (EUA) recull dades d’ocells a escala mundial i AIRbezen és un projecte de la Universitat d’Anvers (Bèlgica) per a mesurar la qualitat de l’aire amb maduixeres amb el qual Espanya col·labora a través del projecte Vigilants de l’Aire.
«Les dades proporcionades per la participació ciutadana en projectes serveixen per a comprovar determinats assoliments dels Objectius de Desenvolupament Sostenible»
Els beneficis de la ciència ciutadana també poden traslladar-se a l’àmbit de l’educació formal i incorporar als currículums educatius diferents pràctiques que es poden implementar a l’aula (Kocman et al., 2020; Queiruga-Dios et al., 2020; Vitone et al., 2016). Amb això, l’alumnat participa des d’edats primerenques en projectes que milloren la seua actitud cap a la ciència i ajuden a trencar estereotips sobre les científiques i els científics, fet que augmenta el seu interès per la ciència i la tecnologia (Benavent et al., 2020; Queiruga-Dios et al., 2020). Així mateix, es traslladen valors intrínsecs a la ciència ciutadana, com ara la col·laboració, el plantejament de preguntes, la compartició de dades i la resolució de problemes importants per a tota la ciutadania com ara la igualtat de gènere o la reducció de desigualtats. Per això la ciència ciutadana està relacionada amb l’educació en sostenibilitat com s’exposa a continuació.
Ciència ciutadana i educació en sostenibilitat
La sostenibilitat o el desenvolupament sostenible es defineix tradicionalment com «l’ús del medi ambient i els recursos per a satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seues pròpies necessitats» (Berkes et al., 2003, p. 3), però aquesta noció ha evolucionat més enllà de consideracions ambientals, i hi inclou dimensions socials i econòmiques (Benavent et al., 2020).
Avui dia, les diferents facetes de la sostenibilitat se superposen en una àmplia gamma d’àrees cobertes per la ciència ciutadana (educació, gènere, qualitat de l’aigua i de l’aire, etc.). En aquest sentit, les dades proporcionades per la participació ciutadana en projectes serveixen per a comprovar determinats indicadors d’assoliment dels ODS (Figura 2).
Figura 2. La imatge mostra els disset objectius aprovats per les Nacions Unides en 2015 i inclosos en l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible amb els quals «posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones gaudisquen de pau i prosperitat per a 2030» (UNESCO, 2017). La ciència ciutadana contribueix a aconseguir aquests objectius a través de la diversitat d’accions empreses en els diferents projectes. / UNESCO
Els ODS estan dissenyats i planificats perquè estiguen interconnectats, de manera que, en contribuir al desenvolupament d’un objectiu, es contribueix al desenvolupament dels altres per a aconseguir societats més sostenibles. L’educació representa una estratègia essencial per a aconseguir els objectius a través de diferents iniciatives. Entre aquestes, els projectes de ciència ciutadana que, amb les seues diverses temàtiques (Grimaldo et al., 2017; Oltra et al., 2017; Queiruga-Dios et al., 2020) i la seua implementació, tant en ensenyament reglat o no, contribueixen al desenvolupament de competències transversals de sostenibilitat i alfabetització científica com es mostra en les iniciatives següents.
Llig l’article complet a la web de Mètode.
Com citar aquest article: López-Iñesta, E., Queiruga-Dios, M ., García-Costa, D., & Grimaldo, F. (2021). Citizen science projects. Mètode Science Studies Journal, 12. https://doi.org/10.7203/metode.12.17824
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
