El Tribunal Suprem espanyol juga fins al darrer moment amb els presos polítics que van ser jutjats el primer semestre d’enguany. Ara amb la incògnita sobre si seran traslladats a Madrid per a notificar-los la sentència –que sembla que es farà pública la primera quinzena d’octubre– o si romandran a les presons catalanes on són ara. D’ençà del vist per a sentència que va pronunciar Manuel Marchena, el tribunal ha fet córrer rumors en un sentit o en un altre, de manera que abans de l’agost hi havia mitjans que asseguraven que els traslladarien a Madrid i ara el rumor és que s’estalviaran la lectura pública de la sentència i que segurament no es mouran, d’entrada, dels Lledoners, el Puig de les Basses i el Mas d’Enric.

Manuel Marchena mateix ho comentava ahir als passadissos del Tribunal Suprem després de l’acte d’inauguració de l’any judicial espanyol, amb discursos del president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, i de la fiscal general de l’estat, María José Segarra, sota la mirada i control de Felipe VI (vegeu-ne aquesta crònica d’Andreu Barnils). Marchena, i la resta de membres del Suprem, no aclareixen si faran una cosa o una altra, no descarten pas res, però deixen entendre que s’estimen més d’estalviar-se la lectura pública, perquè hauria de ser d’una versió resumida, atesa l’enorme extensió que preveuen que tindrà la sentència íntegra. Tota aquesta brama, aquest joc de la confusió, és condicionat per unes consideracions de la fiscalia general de l’estat que sí que són negre sobre blanc: en la memòria anual presentada a l’òrgan de poder dels jutges espanyols, la fiscalia qüestiona la conveniència de mantenir en presons catalanes els presos polítics quan siguin condemnats.

El text posa en dubte l’actuació de les autoritats penitenciàries catalanes en relació amb els presos del procés. Segons el document –de 1.500 pàgines–, les manifestacions de les autoritats catalanes, com l’actual director general d’Institucions Penitenciàries, mostrant ‘públicament el seu rebuig a la presó provisional acordada’, fan dubtar de la seva imparcialitat. La fiscalia fins i tot posa en dubte que l’administració catalana pugui fer-se càrrec dels presos si són condemnats. Ho diu en un document que no és una petició directa al tribunal que delibera i que sentenciarà, però que afegeix pressió mediàtica i ambiental just el dia que s’inaugura l’any judicial.

La fiscalia pressiona perquè no compleixin condemna a Catalunya, perquè no puguin obtenir cap benefici penitenciari, perquè els sigui aplicat un càstig contundent i rotund. Marchena diu que vol tenir la sentència enllestida i notificada abans del 16 d’octubre, quan farà dos anys que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són en presó preventiva, i aleshores se sabrà si finalment opten per fer-los anar a Madrid o no.

La notificació personal és un tràmit previst a la llei d’enjudiciament criminal espanyola, però que no cal. Sobretot, en aquest cas, perquè els presoners ja han estat traslladats a Catalunya després d’haver passat més de quatre mesos en presons espanyoles per poder assistir al judici. I no cal tampoc perquè hi ha, a més de la notificació personal de la sentència, la notificació processal, que faria innecessària la primera. Aquesta notificació es fa al procurador que té assignat l’acusat, que la trasllada a l’advocat. Amb això n’hi hauria prou.

Qualificació i destinació

Però el fet que el tribunal els fes anar a Madrid obriria la possibilitat que la decisió sobre la presó on haguessin de complir la condemna recaigués en el govern espanyol i no pas en la Generalitat. Ho advertia fa poc a VilaWeb el professor Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans. Rivera explicava com funciona el procés de decisió del lloc on complirà condemna el pres penat, és a dir, el que ja no és preventiu. Una vegada el Suprem els condemni ja tindran aquesta nova condició, atès que aquest tribunal serà per a ells el de primera instància però també el de darrera. La sentència ja serà ferma, no hi haurà possibilitat de cap més recurs, tret del d’empara al Tribunal Constitucional.

Tan bon punt la sentència és ferma, el tribunal té l’obligació d’enviar el testimoni de la sentència a la direcció del centre penitenciari on hi hagi els presos. Si durant tot aquest temps d’espera fins a la sentència han estat a les presons dels Lledoners, del Mas d’Enric i del Puig de les Basses, el tribunal hauria d’enviar la notificació de la sentència a aquestes presons. I tan bon punt el director de cadascuna de les presons la rebés, enviaria la notificació a la junta de tractament del centre penitenciari, que a partir d’aquell moment tindria seixanta dies per a elaborar una proposta de destinació i grau per a cadascun dels presos, que ja haurien deixat de ser preventius. Si això anés així, la decisió sobre la destinació, és a dir, sobre el lloc on haurien de complir la condemna, la prendria el personal dependent de la Direcció General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat. Un jurista, un psicòleg, un treballador social i un educador formen part d’aquesta junta de tractament.

Però si els presoners són a Madrid quan els llegeixen la sentència, pot ser que el tribunal decideixi d’enviar la notificació de la sentència no pas a les presons catalanes, sinó a la direcció de les presons on els hauran traslladats (en principi) temporalment, que podrien ser Soto del Real i Alcalá Meco. En aquest cas, correspondria a la junta de tractament d’aquestes presons espanyoles de decidir a quina presó han de complir condemna i el grau de presoners, que en principi seria el segon grau. Si fos el cas, la decisió la prendria el govern espanyol, i no pas la Generalitat; concretament, el Ministeri d’Interior de Fernando Grande-Marlaska, que hauria de determinar si els fa complir la condemna en presons catalanes o bé espanyoles. Durant els dos mesos de termini fins que no es decidís destinació i grau, els presos romandrien en presons de Madrid.

El 36.2 de la fiscalia

I en previsió que, finalment, els presos polítics complissin la condemna en presons catalanes, la fiscalia del Tribunal Suprem ja va fixar un mecanisme per a lligar de mans la Generalitat, impedint-li d’aplicar-los cap benefici penitenciari. Els fiscals van demanar al tribunal del judici contra el procés l’aplicació de l’article 36.2 del codi penal. El propòsit és que no puguin tenir cap mena de benefici penitenciari fins que no hagin complert la meitat de la pena. Perquè aquest article diu que, als presos condemnats a cinc anys de presó o més, el jutge o el tribunal els podrà ordenar que no els concedeixin el tercer grau –és a dir, poder sortir de la presó durant el dia– fins que no hagin complert la meitat de la condemna. Una previsió que, segons aquest mateix article, és de compliment obligat en delictes ‘referents a organitzacions i grups terroristes i delictes de terrorisme’, en ‘delictes comesos en el si d’una organització o grup criminal’, d’abusos sexuals i delictes d’explotació sexual de menors. La fiscalia vol, doncs, que als presos polítics els apliquin la mateixa restricció que a aquesta mena de delinqüents. La voluntat de càstig i d’escarment és manifesta.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb