Pacients preocupats per l’escassetat d’un medicament per al càncer: “La malaltia no té treva”

  • Els malalts de càncer neuroendocrí s’exclamen que la manca del fàrmac genèric Myrelez pot tenir conseqüències clíniques negatives i reclamen una solució
  • Els professionals del sector diuen que és un problema aïllat i que hi ha alternatives al desproveïment, com ara la Somatulina

VilaWeb
Pol Baraza Curtichs
20.04.2023 - 21:40
Actualització: 21.04.2023 - 10:12

El Myrelez és un fàrmac que es fa servir per a pal·liar els símptomes clínics i les metàstasis dels tumors neuroendocrins, aquells que sorgeixen de cèl·lules del sistema endocrí i nerviós. És fabricat per Advanz Pharma i es va incorporar a la cartera de prestacions del sistema espanyol de salut (SNS) l’abril de l’any passat com a medicament genèric. Ara, un any després, a les farmàcies no se’n troba. El laboratori no dóna l’abast a la demanda i els pacients estan preocupats. Diuen que això pot tenir conseqüències clíniques negatives, si no s’hi troba una solució. “No podem esperar. La malaltia no té treva”, avisa Blanca Guarás, presidenta de l’Associació de Pacients amb Tumors Neuroendocrins. L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) reconeix que hi ha dificultats de subministrament.

En vista d’això, el Ministeri de Salut espanyol ha autoritzat les farmàcies a subministrar el medicament que es feia servir abans, la Somatulina –fabricada per Ipsen Pharma, que va formar part de la cartera de prestacions entre el 2012 i el 2022–, quan no hi hagi existències de Myrelez. Però aquesta solució temporal no ha pas resolt la situació, segons l’associació de pacients. Expliquen que en algunes farmàcies, com ara a les de Barcelona, també costa de trobar-n’hi. I tot plegat, tenint en compte que les competències de salut recauen en els governs autonòmics, de manera que la gestió pot ser diferent en cada indret: “Sempre que parlem de sanitat, el codi postal marca la qualitat assistencial”, explica Guarás. “Ens quedem sense l’únic tractament antitumoral lanreòtid –un anàleg– disponible al sistema espanyol de salut. Aquesta situació implica una vulneració dels nostres drets com a malalts de càncer”, afegeix.

Lorena Rivera, responsable del Centre d’Informació del Medicament (CIM) del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), diu que la manca de subministrament de Myrelez, ara per ara, no causa cap problema, i que és un fet aïllat: “Hi ha alternativa terapèutica. Qualsevol pacient amb tractament pot anar a la farmàcia de referència.” Segons ella, la coordinació amb CatSalut ha estat ràpida i àgil.

Quant a la Somatulina, el COFB no ha notat dificultats de subministrament. Però Rivera no posa en dubte que n’hi hagi en algun cas. “Tenim la confiança que aquest panorama no sigui la fotografia general del territori. Es resoldrà ràpidament –diu–. L’objectiu de tots els agents implicats en el circuit és garantir l’accés als tractaments.”

“Quan no et prens la medicació, la metàstasi avança”

A en José Manuel, barceloní de seixanta-tres anys, li han diagnosticat d’ençà de l’any 2015 quatre càncers: una leucèmia, un càncer de ronyó, un de pròstata i un de neuroendocrí. Aquest darrer és el que té un pronòstic més dolent. “La gent no té símptomes clars, i quan arriba el diagnòstic ja és greu”, explica. És un tumor pancreàtic d’evolució lenta i el Myrelez frena la metàstasi que té al fetge: “És efectiu. Des del 2018 que no ha avançat, el tinc igual, funciona.” Al setembre ja li va costar que la farmàcia li subministrés el medicament. “Els deia que em donessin l’antic [referint-se a la Somatulina] i em responien que el SNS no el pagava i que no me’l podien donar”, explica.

El Myrelez és una solució que s’injecta amb xeringa cada vint-i-vuit dies. A causa del desproveïment, a en José Manuel l’hi van subministrar la setmana passada, amb quinze dies d’endarreriment. “L’altra vegada me’l van donar al cap d’una setmana –explica–. Quan no et prens la medicació, la metàstasi avança. Necessito la medicació. Estem indefensos. Tenim el dret de rebre la medicació.”

Per Guarás, l’endarreriment té repercussions clíniques negatives i a començament de desembre ja van rebre alguna queixa. Segons l’AEMPS, és previst que el desproveïment de Myrelez s’acabi el 15 de maig. Però l’associació de pacients creu que el termini pot ser més llarg: “A partir d’aquesta data n’hi pot haver dosis disponibles, però la nostra impressió –després d’haver-nos reunit amb els responsables sanitaris i les farmacèutiques– és que no es cobriran les necessitats de tots els pacients”.

L’escassetat de medicaments, un problema europeu

Les farmàcies de l’estat espanyol van observar l’any passat dificultats de subministrament de 430 presentacions de medicaments, un 150% més que no pas ara fa dos anys, sobretot els destinats al sistema nerviós i càrdio-vascular. Segons les dades del Centre d’Informació sobre el Subministrament de Medicaments (CISMED), gairebé la meitat de les farmàcies de l’estat espanyol han comprovat un augment exponencial de les incidències o alertes de subministrament el 2022. És un problema que s’arrossega d’uns anys ençà i és comú a tot Europa. Segons Rivera, el desproveïment és un problema multifactorial, però en la majoria de casos s’hi poden trobar alternatives: “Sempre destaquem que, per sort, la majoria dels desproveïments tenen alternatives terapèutiques i no s’ocasiona un buit.”

Antoni Torres, president de la Federació de Farmàcies de Catalunya, considera que és un problema seriós: “El 80% de la producció de medicament es fa a la Xina i a l’Índia. La primera demana que cobriran serà la seva”. L’altre problema és que els medicaments van a parar als països que més bé els paguen: “Els països amb preus més alts, seran els més afavorits”. “Europa té una normativa que fomenta la competència, hi ha lliure circulació de mercaderies, i ha de decidir si premia la competència o el medicament”, reflexiona. L’estat espanyol, segons Torres, és un dels de la Unió Europa que més ha abaixat el preu del medicament d’ençà de la crisi econòmica del 2008, i encara ara ho fa. “Molts medicaments costen el mateix que un paquet de xiclets. És normal? Hi ha països com Portugal que han augmentat els preus genèrics i ara són a la mitjana europea. Ara, com que té preus de mitjana, té capacitat d’exportar a la resta d’Europa”, explica. Es mostra crític amb el projecte de llei europeu sobre patents, que passaria dels vuit anys als sis, i creu que no s’afavoreix a la investigació. “És normal que es faci una normativa que va en contra del benestar i salut de les persones?”, es pregunta. 

En el cas dels càncers neuroendocrins, per exemple, Myrelez és substituït per Somatulina, però els preus són diferents. El primer costa 507,84 euros i el segon 558,39 euros. És a dir, les autoritats sanitàries han autoritzat les farmàcies a subministrar un medicament més car. Aleshores, qui pagarà la diferència? Segons Rivera, això no repercutirà ni al pacient ni a les farmàcies i apunta que ho assumirà l’administració pública.

Myrelez es va incorporar a la cartera de prestacions de salut de l’estat espanyol perquè era el medicament més barat. El preu del mercat va ser l’únic criteri que va motivar el Ministeri de Salut espanyol a incorporar-lo. A la farmacèutica Ipsen Pharma –la que produeix Somatulina– se li va acabar la patent l’any passat i aleshores el SNS va incorporar Myrelez –que costava un 40% menys– a la cartera bàsica de prestacions. Al juny, Ipsen Pharma va anivellar el preu de la Somatulina, però Advanz Pharma va decidir de tornar-lo. Arribat en aquest punt, Ipsen Pharma va decidir de no fluctuar més el preu del medicament i Myrelez va esdevenir l’únic fàrmac genèric per a tractar els càncers neuroendocrins

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any