El PP anuncia una maniobra sense recorregut per mirar d’ajornar la resolució del TC sobre l’amnistia

El Partit Popular ha presentat un escrit al Tribunal Constitucional espanyol en què sol·licita que aturi la tramitació del seu recurs contra la llei d’amnistia fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no hagi resolt les qüestions pre-judicials plantejades per uns quants tribunals espanyols. La decisió sobre aquest recurs és prevista per al ple del TC que començarà el 24 de juny vinent.

Segons que ha avançat El Mundo i han confirmat fonts jurídiques a Europa Press, la pretensió del PP és que, si s’acceptés la petició, s’ajornés la primera sentència sobre la llei d’amnistia, que ha de marcar el criteri per a la resta de recursos i qüestions presentades contra aquesta norma.

L’argument del PP és que “sembla raonable entendre en aplicació d’un mínim de grau de prudència i tranquil·litat exigibles a qualsevol òrgan jurisdiccional que caldria en tot cas de suspendre el procediment fins a la resolució de les qüestions pre-judicials que hi ha pendents al TJUE”. Es refereix a les qüestions pre-judicials presentades pel Tribunal de Comptes, l’Audiència espanyola, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i un jutjat penal de Vilanova i la Geltrú. Hi plantegen dubtes sobre si l’amnistia dels delictes de malversació i de terrorisme vinculats al procés independentista encaixen amb el dret de la Unió Europea.

Però aquest propòsit del PP no té fonament jurídic, segons les fonts consultades per VilaWeb. És a dir, aquest escrit no pot forçar de cap manera els magistrats del TC a aturar la tramitació i la deliberació de la llei d’amnistia; per començar, perquè qui presenta un recurs al TC té el dret de desistir-ne i de retirar-lo, però no pas de demanar al tribunal que el congeli. De fet, tant la llei orgànica del TC com la llei orgànica del poder judicial preveuen la possibilitat de desistiment d’un recurs, però no pas el dret d’exigir-ne la suspensió. I, també, perquè les qüestions pre-judicials al TJUE tenen implicacions directes sobre els casos concrets pels quals s’han formulat.

L’intent fallit de tres magistrats

Amb aquesta iniciativa, el PP segueix la línia de tres magistrats del TC –Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa, del sector conservador–, que van demanar formalment al ple de l’alt tribunal que esperés el posicionament del TJUE o, en cas contrari, que elevés la qüestió a Luxemburg i n’esperés la resposta abans d’emetre cap sentència.

Tanmateix, el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va rebutjar la proposta. Va argumentar que no tenia sentit de separar el debat sobre la compatibilitat de la llei amb el dret europeu del debat sobre la constitucionalitat, perquè tot plegat formava part del mateix procés deliberatiu previst.