Com es poden reduir les possibilitats de tenir Alzheimer amb la dieta?

  • Els factors que influeixen en el desenvolupament inclouen canvis en el cervell relacionats amb l'edat i condicionants genètics, ambientals i d'estil de vida

VilaWeb
Javier Sánchez Perona
18.08.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Quan llancem una moneda a l’aire, sabem que hi ha un 50% de probabilitats que surti cara i un altre 50% que surti creu. Aquesta és la mateixa sensació que tenim davant l’amenaça de tenir algunes malalties, incloses les demències, com ara l’Alzheimer. No sabem si ens tocarà a nosaltres o no, i estimem que hi ha tantes probabilitats que passi una cosa com l’altra.

Per bé o per mal, aquest càlcul en realitat no és tan simple en el cas de l’Alzheimer. Els científics encara no entenen completament què desencadena la malaltia ni per què es desenvolupa. És probable que, tal com passa amb unes altres afeccions associades a trastorns del metabolisme, les causes siguin moltes.

Prevenir-ho és a les nostres mans

Els factors que influeixen en el desenvolupament inclouen canvis en el cervell relacionats amb l’edat i condicionants genètics, ambientals i d’estil de vida. La importància de qualsevol d’aquests condicionants per a augmentar o disminuir el risc pot diferir d’una persona a una altra, però com més n’acumulem, més probabilitats hi haurà de tenir-lo.

Els factors de risc associats a l’Alzheimer es divideixen en dos grans grups: els no modificables –entre els quals, els genètics i l’envelliment– i els modificables. Atès que (de moment) no podem fer res per canviar la nostra edat i la nostra genètica, els segons són els més importants per a la prevenció de la malaltia. I, entre aquests factors, hi ha la dieta.

Una concatenació de dissorts

En principi, la influència d’allò que mengem es fonamenta en el seu efecte sobre l’obesitat, la diabetis i els trastorns cardiovasculars, que són factors de risc per a l’Alzheimer. És a dir, una nutrició deficient augmenta les probabilitats de tenir aquestes malalties, i el fet de tenir-les –o els seus factors de risc associats– augmenta, alhora, les butlletes que ens toqui una demència. Per aquest motiu, fa molts anys que se suggereix que la dieta va íntimament relacionada amb el risc de tenir Alzheimer.

Uns quants estudis observacionals han mostrat que el consum de greixos saturats, greixos trans i sucre és molt associat amb la probabilitat de desenvolupar aquesta malaltia. Per contra, els aliments que protegeixen dels factors intermedis també ens allunyen de la demència.

Menú antioxidant i antiinflamatori

Entre aquests, trobem la verdura i la fruita, la fruita seca i el peix, principalment per la presència de substàncies antioxidants i antiinflamatòries, com ara les vitamines C i E, els polifenols i els àcids grassos omega-3.

Així mateix, el consum d’oli d’oliva verge s’ha associat amb millores de la memòria visual i la fluïdesa verbal en pacients amb demències. D’aquesta manera, podem trucar la moneda perquè caigui més vegades per la cara de la protecció que no pas per la creu del risc.

Els greixos saturats, el sucre i la sal també solen ser constituents habituals dels aliments ultraprocessats, per la qual cosa semblen candidats a afavorir l’aparició d’aquesta malaltia. Encara més, comença a haver-hi força demostració científica que el consum d’aquesta mena de productes contribueix al desenvolupament de les malalties que són factors de risc per a l’Alzheimer.

Primeres mostres empíriques

Tanmateix, fins aquest juliol no hi havia estudis que avaluessin directament la relació entre aquesta mena d’aliments i l’aparició de la malaltia. Ara ja tenim dos treballs observacionals que van emprar la classificació NOVA d’ultraprocessats, la més reconeguda a escala mundial per la comunitat científica.

El primer, amb dades de 3.632 nord-americans més grans de seixanta anys, va trobar que el 53% de la ingesta total d’energia de la seva dieta procedia d’ultraprocessats. A més, els investigadors van observar que el consum d’aquests productes s’associava amb una fluïdesa verbal més dolenta, encara que no amb més proves cognitives. El segon va incloure 72.083 participants, de cinquanta-cinc anys o més, que no tenien demència al començament de l’estudi. Els investigadors van fer servir les dades procedents de l’estudi UK Biobank del Regne Unit. El resultat principal mostra que un augment del 10% en el consum d’ultraprocessats augmenta el risc de totes les menes de demència d’un 25%, i, el d’Alzheimer, d’un 14%.

Pendents de nous estudis (i més bons)

Aquest descobriment és cridaner i es fonamenta en una mostra molt extensa. Tot i això, l’estudi té algunes debilitats que mereixen la nostra atenció. Per exemple, per avaluar el consum d’ultraprocessats solament es va fer servir un qüestionari de record de vint-i-quatre hores, que es va fer quatre vegades durant dos anys. Aquests qüestionaris recullen els aliments que cada individu ha menjat el dia abans.

Mesurar la ingesta dietètica és difícil i no hi ha un sol instrument que sigui òptim per a tots els àmbits. Per això, se sol aconsellar que se’n combinin uns quants. En particular, el recordatori esmentat de vint-i-quatre hores, a causa de la seva dependència de la memòria recent del subjecte d’estudi, no és recomanat per a gent gran ni menors de dotze anys. Així doncs, crida molt l’atenció que s’hagi emprat com a únic instrument en una investigació sobre demències, tenint en compte que un dels símptomes clau és, precisament, la dificultat per a recordar fets recents.

Sigui com sigui, i malgrat les debilitats, aquests dos primers estudis sobre ultraprocessats i Alzheimer apunten en la mateixa direcció: el consum d’aquests aliments sembla que va relacionat amb l’empitjorament de les funcions cognitives i el desenvolupament de la malaltia.

Caldrà esperar a tenir proves més sòlides, però, si es confirmessin els resultats, tindríem a l’abast una manera més de fer trampes a la moneda perquè caigui del costat de la protecció. Una manera tan simple, però alhora tan complicada, com reduir la presència d’aliments ultraprocessats de la nostra dieta.

Javier Sánchez Perona és científic titular del CSIC i professor associat de la Universitat Pablo de Olavide, Institut del Greix (IG – CSIC). Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes