El polvorí ha esclatat

«Aquest cop d’estat contra la Generalitat és una gran oportunitat, paradoxalment, per al poble de Catalunya. Perquè és una gran ocasió per a bastir un consens fort, enorme, al voltant de les institucions catalanes»

Vicent Partal
Vicent Partal
03.01.2020 - 21:06
Actualització: 03.01.2020 - 22:06
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Qualsevol democràcia és, en essència, un règim previsible, no subjecte a arbitrarietats ni a invents institucionals. I en aquest sentit, la decisió de la Junta Electoral espanyola per la qual es pretén de retirar la credencial de diputat al president de la Generalitat Quim Torra és una demostració fefaent que l’estat espanyol ja fa temps que ha deixat de ser-ho, que ha deixat de ser una democràcia.

El nacionalisme espanyol en té la culpa, d’això. La seua resposta a les demandes democràtiques catalanes va causar una involució, un retorn a l’autoritarisme, que ha comportat la destrucció de l’arquitectura institucional i l’embrutiment total de la vida cívica, fins al punt que ara s’obre davant nostre una crisi que serà de dimensions colossals.

El nacionalisme espanyol no va voler dialogar mai durant set llarguíssims anys ni escoltar de cap manera les demandes legítimes de la població catalana. Encara pitjor: va respondre a la llei de transitorietat i a la convocatòria del referèndum aplicant normes il·legals contra propostes que tots sabem que eren perfectament legals i legítimes, perfectament vàlides en qualsevol democràcia. Ells van agredir els ciutadans als carrers per impedir el referèndum i van destruir la Generalitat aplicant un 155 que no era legal, que no podia dissoldre el parlament ni destituir-ne el president. No tan sols això, sinó que van estendre la repressió a tota la societat empresonant la Molt Honorable Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, part del govern, els presidents d’Òmnium i l’ANC, membres dels CDR i tot de gent que simplement expressava el seu rebuig a la destrucció de les regles democràtiques, la seua defensa de la llibertat.

En aquell moment, va ser especialment greu l’actitud del PSC i del PSOE. Els histriònics escarafalls de Miquel Iceta al Parlament de Catalunya, les seues signatures conjuntes amb Ciutadans i el PP davant els tribunals i el suport incondicional de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy en l’aplicació del 155 van convertir els socialistes espanyols en l’eina necessària que justificava i emblanquia un atac directe a la democràcia i als drets civils que, emperò, tots sabíem que no s’acabaria amb l’atac a l’independentisme i prou.

I ho sabíem perquè sabem que la dreta nacionalista espanyola té un concepte patrimonialista de l’estat i de la nació i no vol pactes; vol sang. Vol imposar la seua concepció franquista de l’estat contra tots els qui no hi combreguen exactament i fins al més mínim detall, i això inclou el PSOE per més que el PSOE no ho vulga entendre.

Aquesta dreta, el 2017 va descobrir, gràcies al fet que el PSOE li ho va permetre, que no necessitava ni tan sols controlar el govern per a governar sinó que podia governar, fora de les regles, fent servir el poder judicial, fent servir un poder que feia anys que havia estat posat fora del control democràtic i que dominava completament el feixisme més abjecte i militant. Ja sense dissimular.

Amb l’aplicació del 155, van cometre una il·legalitat i un abús de llei amb la destitució oficial del president Puigdemont. I ara, perquè tenen encara més pressa i perquè s’han emborratxat de poder, s’atreveixen a intentar destituir el Molt Honorable president Quim Torra fent servir una entitat administrativa menor com és la Junta Electoral espanyola.

Però les circumstàncies han canviat. I els mateixos socialistes que ahir abraçaven amb entusiasme la dreta espanyola en la seua croada avui no tenen més remei que entendre que també van darrere d’ells. I que hi van amb presses, precisament, perquè ells ara necessiten el vot de l’independentisme per a la supervivència del seu partit, del seu projecte.

Amb tot plegat, aquest 3 de gener de 2020, el polvorí ha esclatat. Crec que definitivament. I ho ha fet en una seqüència horària espectacularment interessant. Quan el PSOE tasta amargament en la pròpia pell les conseqüències de la seua gran irresponsabilitat del 2017. I quan l’independentisme té la clau de la governabilitat de l’estat espanyol i està en disposició d’exigir allò que el PSOE va signar ahir o de despullar-los definitivament davant el país, l’estat i Europa com a còmplices de la destrucció de la democràcia. Diga com diga Ábalos, els socialistes han quedat atrapats per un text, el que van signar ahir, que diu que la judicialització és un error, que cal dialogar i negociar i que els catalans tenim dret de dir la darrera paraula. La dreta espanyola no ho oblidarà mai, això, i el marge de maniobra del PSOE ha quedat, per tant, reduït gairebé al no res.

Precisament ara, quan Espanya, amb la decisió lamentable de la JEC, ha perdut completament els nervis i ha fet un pas en fals que la posa en una situació d’extrema feblesa institucional i política, la més gran des de l’octubre del 2017. Té les institucions judicials europees bufetejant una vegada i una altra el feixisme judicial espanyol i reacciona posant-lo fora del consens democràtic. I Espanya, avui mateix, no té cap més pensada que desobeir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea pel que fa a la condició d’eurodiputat d’Oriol Junqueras. Espanya, doncs, fa servir formes matusseres d’intervenció en la vida política que aquesta vegada, per interessos i prou, ni el PSOE ni cap partit de l’esquerra ja no poden acceptar. Amb el consens que en deien constitucionalista (innocents!!) bastit el 2017 contra l’independentisme català saltant pels aires. I amb el feixisme nacionalista de Vox fent crides a destruir encara més la democràcia i emportant-se darrere seu, embogits per la bandera, Ciutadans i un PP que cada dia és més lluny de la centralitat dels populars europeus.

Per tot això, aquest cop d’estat contra la Generalitat és una gran oportunitat, paradoxalment, per al poble de Catalunya. Perquè és una gran ocasió per a bastir un consens fort, enorme, al voltant de les institucions catalanes, sumant-hi els tres partits independentistes, els comuns i un PSC que ara, simplement, no pot de cap manera abraçar-se a Ciutadans i el PP ni que ho volgués. El Parlament de Catalunya, amb els vots de tots aquests partits, ha de passar per alt de manera oberta aquesta decisió il·legítima de la Junta Electoral i no ha de tenir gens de por d’obrir la confrontació de legitimitats, democràcia contra autoritarisme, que després de les eleccions del 21-D no es va atrevir a obrir.

I nosaltres, els ciutadans, ara hem de tancar files al voltant del govern de Catalunya, hem de recordar que aquest conflicte que avui s’ha fet immens només es pot tancar amb el retorn del govern legítim i amb el reconeixement de l’exercici de l’autodeterminació i hem d’assumir que el carrer és la clau de totes les victòries, com ens van ensenyar les grans manifestacions de rebuig a la sentència de l’estatut, les nits d’Urquinaona, la Via Catalana i l’ocupació de la AP-7 i de l’aeroport.

Com ahir ja era previsible, el polvorí ha esclatat. Ara és l’hora.

 

PS. Aquest editorial d’urgència ha estat publicat a les vuit, quan començaven tant la reunió del govern com la concentració de l’ANC. Les he seguit amb atenció i m’ha semblat que hi ha algunes coses significatives que voldria compartir ara, quan són les deu.
1. La indignació de la gent és molt important, el fet més determinant de tots. Fins i tot l’ANC ha tingut dificultats per a fer sentir la seua veu des de l’entarimat. Molts independentistes simplement estan al límit del que es pot aguantar i preparats per a esclatar.
2. En aquest sentit ha estat molt significativa la, diguem-ne, invasió controlada del Palau. Primer per part dels qui han penjat la pancarta al balcó, s’entén que amb el permís del govern i després dels qui han despenjat la bandera espanyola, s’entén que sense el permís del govern. No són fets anecdòtics sinó mostres de que una part de la ciutadania està disposada a superar el control de la política i dels partits i anar molt més enllà. Caldrà estar alerta perquè això que avui només és un comunicat si el president Torra i el parlament persisteixen serà d’ací unes hores una operació policial per treure’l i aleshores, vist el que s’ha vist avui, pot passar de tot.
3. La decisió de convocar el parlament és correcta però insuficient. El parlament hauria de votar demà i sembla que no votarà. Hauria de votar perquè el PSC ha de posicionar-se de manera inequívoca davant la ciutadania i només votant ho farà. I evidentment segons el que vote la investidura de Pedro Sánchez hauria de ser impossible.
4. No hi ha direcció política aparent però això tampoc no té perquè ser una desgràcia. Les coses passen. I el polvorí quan esclata torna la situació incontrolable. En les pròximes hores i dies podrien passar coses molt inesperades, que podrien superar el govern, el parlament, els partits i fins i tot les associacions. La clau està en el carrer, com vaig repetint tots aquests dies.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
03.01.2020  ·  20:15

Molt bé l’Editorial Vicens..Però davant de la darrera enganyifa de l’Ultradreta, crec que només ens queda la DUI ,tantes vegades ajornada..

Javier Baena
Javier Baena
03.01.2020  ·  20:19

Visca la República!!!!! Endavant!!!!

DANI FRANCH
DANI FRANCH
03.01.2020  ·  20:22

I què farà esquerda ara?

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
03.01.2020  ·  20:22

Tant de bo passi tot el que tu dius que hauria de passar. No podem desaprofitar aquesta ocasió. Unitat!

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
03.01.2020  ·  20:25

Sembla que la prova del cotó fluix ha fet llufa, oi? Cal abstenir-se ERC? Desobeireu aquesta vegada ERC? O activarem la DUI d’una vegada?

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
03.01.2020  ·  20:25

¡Farsante!

david graupere
david graupere
03.01.2020  ·  20:26

Tinc ganes de comprovar com el PSOE-PSC s’arrenglera amb els partits pro referèndum.

Jo escolto un silenci molt llunyà. Voldria estar errat, de debò.

Ramon Simon
Ramon Simon
03.01.2020  ·  20:28

Crec que a la fi, els que residim a Cataluny hem entes que la sol-lucio als problemes d’espanya es que marxem. VISCA LA REPUBLICA DE CATALUNYA.

Joan B. Gabarró
Joan B. Gabarró
03.01.2020  ·  20:29

L’estat ecspanyol no serà mai demòcrata. Mai

Joan Mollà
Joan Mollà
03.01.2020  ·  20:30

A veure si els D’ERC se n’adonen que no té la més mínima importància el color del Gobierno. Per tant, el més raonable és impedir la investidura i que tornin a haver-hi eleccions. Perquè qui realment mana a l’Espanya franquista són les institucions de les clavegueres prudentes.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
03.01.2020  ·  20:30

Tothom al carrer. Indefinidament

Oriol Roig
Oriol Roig
03.01.2020  ·  20:31

La jugada de la dreta espanyola està clara: inhabilitar el MHP Torra per esbombar la investidura d’en Pedro Sánchez DESPRÉS que hagués accedit a les “demandes” dels “rojos separatitstas”, amb l’esperança de forçar eleccions espanyoles i desmobilitzar l’electorat d’esquerres espanyol. Si això passa, tindran els nostres partits la visió de país o la miopia de partit?

Josu Elorduy
Josu Elorduy
03.01.2020  ·  20:40

Solo la gente en la calle tiene la última palabra.
Como en todas las obras de teatro, hasta las malas, como en la vida misma, siempre hay un final, un desenlace.
Los postureos, las medias palabras para tapar mentiras, la patada a seguir llega al final de la cancha.
Somos las personas que votamos, quienes tenemos que dar valor a lo que votamos. La democracia es formas y conceptos. Las formas son vacias sin conceptos.
Toda mi confianza, todo mi apoyo y solidaridad.
Objetivo Independencia.
Salud y libertad.
Libertad presos politicos y exiliados.

Antoni Morell
Antoni Morell
03.01.2020  ·  20:42

Serà una nova versió del “APOYARÉ”, ara per escrit i signat, amb el mateix resultat final?
Qui es pot fiar d’uns mentiders empedreïts amb una memòria volàtil i esmunyedissa de dimensions siderals?
Veurem si aquesta “Taula Quadrada”, miraculosament es converteix en RODONA i algun Artur de Pendragon, d’Amer, de Torres de Segre, o de… tregui l’EXCALIBUR de la roca de Cuelgamuros i, amb els nous independentistes, Lleonesos, Canaris, Turolesos,… s’obri un nou període de la història d’Europa.
Que Melcior, Gaspar i Baltasar ens escoltin, doncs no tenim rei que ens doni ni aigua.
El dia 6 esperem veure regals, no carbó!

Valentí Ferran
Valentí Ferran
03.01.2020  ·  20:46

Em temo que no passarà absolutament res… ERC avalarà amb la seva abstenció el govern de l´enemic; pensant en les futures eleccions autonòmiques i les poltrones que es poden repartir. En el que sí que estic d´acord és que la lluita al carrer pot ser decisiva, fa temps que a Catalunya l´única política decent i honesta és la del combat físic. Veurem.

Francesc Xavier Bueno
Francesc Xavier Bueno
03.01.2020  ·  20:50

Les darreres editorials semblen la conga de jalisco, batzegades poc rumiades que denoten inconsistència de pensament i acció -com  molts polítics.
Dit això, que no és poc,  ara tindrem la oportunitat de veure de nou el Molt Deshonorable president del Parlament, el Sr. Torrent no fent res efectiu per ratificar immediatament el MHP Torra. Hi ha majoria parlamentària per ratificar demà mateix dissabte a 1a hora, però això no passarà ni demà dia 4 ni demà passat dia 5 ni dimarts dia 7… perquè primer ERC ha d’investir al Parlament espanyol el President del Regne veí.
Després de l’espantada del 30/01/2018 quan Torrent/ ERC va impedir unilateralment la posibilitat de ratificar amb tots els ets i uts al MHP Puigdemont, l’únic i legítim, que ningú no esperi ara res pel MHP Torra.
Des d’aquell maleït dia de traïció amb traïdoria de fa ja dos anys (perquè hi havia un pacte post eleccions 21D) les claudicacions i reculades han estat vergonyosament in crescendo fins a l’extasi d’avui. La desmemòria i la indignitat faran que ERepublicanaC faci Sánchez president del Regne d’Espanya al mateix temps que no farà res efectiu (via Torrent alobunat) per ratificar al MHP Torra al nostre país,  a Catalunya. Delirant.
(De les collonades del Tsunami – amb sedació absoluta del tremp del País- parlaré a bastament un altre dia. I de les derrotes i de la manca absoluta del mínim sentit estratègic i tàctic per guanyar. Això, un altre dia)

Jaume Subirachs
Jaume Subirachs
03.01.2020  ·  20:54

El PSOE i ERC ahir ja savien el que passaria avui, el PSOE sempre estarà del costat del regim, és el regim, ara només cal veure si ERC ja és també un partit del regim, es veurà ja mateix.

Josep Usó
Josep Usó
03.01.2020  ·  20:59

La veritat és que Espanya mai defrauda. Sempre tria la opció més poc favorable als seus interessos. L’únic que ara falta és que els partits que encara pensaven que jugaven a un joc de partits s’adonen que estan tots al mateix sac i que aprofiten la ocasió. Es veu que els poders reals de l’Estat estan molt trasbalsats. Però duen molts anys manant i fent el què volen. Estan avesats. Som els altres, els qui hem de reaccionar i estar a l’alçada. Tots. Partits i gent. L’alternativa és tornar molt enrere. Molt. Als “pronunciamientos” tipus general Pavia. A cavall i tot.

joan guinarda
joan guinarda
03.01.2020  ·  21:05

ERC ho té molt pelut. I els que no som del partit també. La jugada de l’estat no va contra el MH Torra sinó contra Sanchez. Si ERC trenca el pacte guanya el trifachito i si s’absté perdran la seva credibilitat … Mala peça al teler…

Salvador Aregall
Salvador Aregall
03.01.2020  ·  21:09

Ara què farà ERC?

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
03.01.2020  ·  21:14

Sr. Partal gràcies un dia més.
Tant de bo el que exposa en el seu article esdevingui la realitat que toca i que ens ha de dur a la plena LLIBERTAT.

España’ no té solució. Vol ser fatxa i més fatxa i se salta tot el que no quadra amb el seu autoritarisme. (PP, Cs i Vox són iguals).

Toca fugir. No podem esperar més.

Federico Ruiz
Federico Ruiz
03.01.2020  ·  21:41

Em sembla inimaginable, sr. Partal, que el PSC vagi a oposar-se des de el Parlament a la legalitat (arbitrària y parafeixista) de l’Estat espanyol. El PSOE fará pinya amb la dreta i l’absurd acord amb ERC serà lletra morta. Llevat que Aragonés, Rufian i els altres mirin a un altre costat i segueixin anant a la seva. Cosas veredes …

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
03.01.2020  ·  21:46

Arriem l’estanquera, quan? També 8 segons? Ca**ts!!! Salut.

Carles Balbastre
Carles Balbastre
03.01.2020  ·  21:52

He vist en directe com s’ha baixat la bandera espanyola del Palau de la Generalitat. Només ha durat una estona. Però ha estat la primera vegada, no la última. Emocionant!

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
03.01.2020  ·  21:53

Jo crec que ningú s’hauria d’abstindre , tots votant a la primera al Sánchez, la CUP, EH-Bildu, ERC i JPC.
Jo no voldria votar al costat de PP,VOX i Ciuadanos

Josep Francesc Pèrez
Josep Francesc Pèrez
03.01.2020  ·  21:54

No estaria de més, que molts dels que opinen, analitzessin perquè, com, i a arrel de què, s’ha arribat a aquesta situació.
Ben treballat, companys!
Ja sabeu a què i qui em refereixo.
I gràcies també als que esteu sabent patir, encaixar, i engollir.
Fins i tot, molts dels que ara no us saben entendre, algun día us ho reconeixeran.
Demà pot ser un dia gran per Catalunya.
Salut i República!

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
03.01.2020  ·  21:54

Si ara no surt del calaix la REPÚBLICA , forta i amb el braç enlaire cridant als quatre vents JA SOC AQUI !!!! serà una ocasió , que , una vegada mes ens deixarem prendre . VALENTIA , I ….P. !!!!.

Josep Albà
Josep Albà
03.01.2020  ·  21:58

Han tret la bandera colonial, però l’han tornat a penjar.

Sabeu què farem?
Sabeu què faran els nostres polítics suposadament independentistes?

Res.

Antoni Oller
Antoni Oller
03.01.2020  ·  21:59

Se’m permeti la imprudent gosadia de replicar el títol de l’editorial: aquí no ha esclatat cap polvorí, només quatre piules de St.Joan i a la cara de tots els catalans. Em vénen coses al cap: que intel·ligent és Boye desaconsellant a Puigdemont de tornar a trepitjar l’estat Ñ per molta immunitat que tingui: Ñ es passa pel forro lo que digui un òrgan europeu no controlat per ells, com es pot veure amb el cas Junqueras. D’altra banda, què farà ERC? Depèn de nosaltres, de la nostra força al carrer … I ALS DIARIS … s’entén?: tenim molt pocs dies per demostrar a ERC que el pacte amb el PSOE tindrà per a ells el mateix efecte que el pacte del Majestic va tenir per a Convergència. Només una cosa m’ha agradat de la tarda (a part de la dignitat de l’Elisenda, gran, la més gran!) : la cara de pànic de la sociata que han tret davant les càmeres i les carxofes!; el que hagi dit m’importa poc, els polítics dominen l’ús pervers de les paraules però encara no dominen la musculatura facial; que potser ERC els ha dit quelcom que no els ha agradat? No ho crec, sobretot veient la cara d’indissimulada satisfacció de l’Aragonés darrera el MHP. Però insisteixo, la cara de pànic de la sociata no m’ha semblat premeditada. I a @Oriol Roig: diria que ningú ha fet públic cap estudi sociopolític per esbrinar què passaria en unes terceres eleccions, la qual cosa no vol dir que sense llums ni taquígrafs no se n’hagin fet. Es més, diria que vaig llegir en algun lloc que si es repetíssim eleccions, les variacions serien mínimes: PSOE i Podemos caurien marginalment per abstenció, VOX pujaria no marginalment, però a compte de C’s que s’enfonsaria definitivament, ERC es mantindria i Junts pujaria lleugerament. Què li podrà més a ERC, la por a no guanyar la generalitat o la por a perdre capacitat política davant el PSOE? … ehemmm, “capacitat política”?, perdó, no volia ser un “xist”. Facin apostes. Jo no m’atreveixo a fer-les malgrat que el cotó fluix ha quedat més negre que el carbó que els Mags li portaran a ERC amb retard, però li portaran!

Jaume Riu
Jaume Riu
03.01.2020  ·  22:03

Avui he tornat a recordar la teoria del globus, que vaig formular en les setmanes següents a l’1-O del 2017 quan semblava de la repressió havia augmentat la pressió fins al límit.
TEORIA DEL GLOBUS:
Quan un gobus s’infla i s’infla desmesuradament, al final esplota en les següents condicions:
1. Sense avisar
2. De forma irreversible

Francesc Rosés
Francesc Rosés
03.01.2020  ·  22:05

Torno a recórrer al “refranero Castellano” que diu “aunque la mona se vista de seda, mona se queda”. El PSOE / PSC és el mateix que va recolzar el 155. El senyor Iceta és el mateix que es feia fotos somrient amb l’extrema dreta espanyola. El PSOE és aquell partit que va muntar un veritable terrorisme d’estat i se’n va anar “de rositas” gràcies, entre d’altres, al PP. Era militant del PSOE 3l defensor del pueblo, el senyor Peces Barba, que opinava que el millor era bombardejar Barcelona cada 50 anys.

I insisteixo, què més ens han de fer perquè reaccionem? On és la dignitat dels nostres representants polítics?

Lluís Paloma
Lluís Paloma
03.01.2020  ·  22:06

Ara qui ha de demostrar coses són el PSC/PSOE i ERC. En tot cas, just DUI it.

Pep Agulló
Pep Agulló
03.01.2020  ·  22:08

UNA PART DE L’INDEPENDENTISME ATRAPADA…

La Junta “Militar” Electoral Central és l’instrument del cop d’estat contra la generalitat de Catalunya. La defensa del MHP Torra i d’en Junqueras és incompatible amb investir Sánchez. No sé que van pactar ERC i el PSOE, però de cop la diletància de la negociació de la investidura a canvi d’unes engrunes ha colapsat. El significat de la investidura ha mutat. Allò que no volien que passés, ha passat Ara ERC atrapada, ha d’entomar callar davant la inhabilitació de Torra i Junqueras (l’abstensió) o desobeir fent pinya contra la JEC (votant No a la investidura). O amb la democràcia o amb el feixisme desacomplexat. L’abstensió l’ha carregat el diable…espanyol.

Oportunitat d’unir la unitat en defensa de les institucions catalanes amb la lluita del carrer. El govern català no pot defugir enfrontar-se amb aquest cop d’estat, ni que sigui per supervivència. El PSOE tremola…

Cal l’acció del contraatac!!

Enric Emo
Enric Emo
03.01.2020  ·  22:17

Tot el meu suport pel President Torra i l’eurodipiutat Junqueras.

Penso que em d’anar tots a una i no deixar passar aquesta arbitrarietat antidemocràtica.

Josep Salart
Josep Salart
03.01.2020  ·  22:19

On és el Tsunami?

Va, tots a l’autopista i a l’aeroport. Què esperem?

Núria Coma
Núria Coma
03.01.2020  ·  22:33

A veure si algú em pot explicar quelcom.
Ho busco però no trobo resposta.
La Jec, és un organisme administratiu que no té poder per a inhabiltar diputats si no és amb una sentència ferma; aleshores, això que ha dictat avui, qui ho fa obeïr? Quin organisme , tribunal el què sigui, signa aquesta inhabilitació? A on es recorre quelcom que no està dins la legalitat?
És a dir si no es fa cas d’aquest intent de de cop d’estat, qui respon per la Jec?. Qui hi ha per damunt, o és que de cop i volta la Jec, té el mateix poder que el Borbó??
És l’organisme més poderós de l’estat??

Francesc Fortian
Francesc Fortian
03.01.2020  ·  22:37

Quina seguretat dona la actual situació política, solament una, todos contra Catalunya. I això tant a Espanya com a Catalunya. Tenim el enemig dintre de casa, i es molt trist.
Una Repùblica de 8 segons, una baixada de la bandera espanyola de 10 minuts, tot una presa de pel.
Ja va sent hora que el poble s’aixequi i faci la seva voluntat!

Eulàlia Gili
Eulàlia Gili
03.01.2020  ·  22:39

S’obre una oportunitat que hem d’encarar vencent totes les pors. És cert, passi el què passi , i el P.S. afegit a l’editorial deixa obertes situacions inimaginables, el carrer és el que no pot fallar. Estiguem molt atents!

Antoni Gordó
Antoni Gordó
03.01.2020  ·  22:40

Avui ha tornat senyor director. Ben retornat sigui.

Ha de ser la combinació d’accions d’en Tsunami i la convocatòria d’unes noves eleccions al Parlament el que ha de ser efectiu.

La gent hem de poder dir si recolzem l’opció d’ERC, clarament autonomista, ( posposant la independencia 20 anys) o la de JxC i les CUP clarament independentistes, buscant la independència ja.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
03.01.2020  ·  22:46

El PSOE mirarà cap un altre banda i ERC farà president al Pedró Sánchez.
Realment no ha passat res.

Vicens Gil
Vicens Gil
03.01.2020  ·  22:53

Al ple extraordinari de demà es veu que no es votarà. Continuen els polítics fent les coses a mitjes i mal fetes. Perquè no volen alguns que no es voti demà ? O es per a no posar en perill la investidura de Sanchez ? Quina pena de polítics ( amb alguna excepció ) que ens representen ! Si tenen por perquè no deixen els càrrecs ? Ah no,cadires, bons sous, poder. El poble català no vos mereix.

Victor Serra
Victor Serra
03.01.2020  ·  23:02

D’acord, però ara que tenim una gran oportunitat d’aconseguir una gran majoria institucional i recolzaments essencials tant a Europa com, encara que no ho sembli, a la resta d’Espanya ( avui han votat 7 a 6 a la JEC, vol dir que estan molt dividits), no ens precipitem amb segons quines accions al carrer que ens puigin restar raons. Estem guanyant. Hem de ser implacables però també intel.ligents i pacients.

Joan Llaveria
Joan Llaveria
03.01.2020  ·  23:17

Sanchez serà investit i el President destituït i potser detingut i d’acabat!!!

sergi gonzalez
sergi gonzalez
03.01.2020  ·  23:19

Demà s ha de votar una resolució de rebuig a les decisions de la JEC denunciant la com a no nostre. No cal obeir institucions estrangeres.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
03.01.2020  ·  23:27

El que hauria de fer Sánchez és enviar la policia a detenir els delinqüents de la JEC que volen saltar-se la llei i dissoldre la JEC com a organització criminal que és.

Al Marchena, president del tribunal suprem, li haurien de fer un expedient disciplinari per haver deixat que un òrgan administratiu sel’s pixi a la cara.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
03.01.2020  ·  23:43

D’acord totalment amb el Sr. F. X. Bueno. El pecat original de tot el que està passant ve d’aquell maleit dia de gener de fa dos anys.
El Sr. J. Francesc Pérez que no sigui tant enigmàtic i que parli clar i català. Prou de parlar amb dobles sentits i amb “tu ja m’entens”. Jo no sé a què ni a qui es refereix vosté.

Demà no passará res. El Tsunami només ha sabut organitzar l’ocupació de l’aeroport. Després, inclòs el tall a La Junquera, ha entregat la gent als Mossos que han apallissat com mai. Ha portat el jovent a l’escorxador.

Encara hi ha massa lliris en circulació. Tsunamis, acampades universitàries, ANCs indignats però … tots aliats per desmobilitzar el personal.

Robert Joan
Robert Joan
03.01.2020  ·  23:47

Tardà a twiter aquest mateix vespre: “no aconseguiran torpedinar la investidura”.

Pallasso a Madrid, perill públic a Catalunya.

Gemma R.
Gemma R.
03.01.2020  ·  23:47

Valtònic en una piulada ha explicat com el seu company de pis llegint la premsa internacional ha tornat content a casa perquè el conflicte català s’ havia acabat amb els pactes de l’ independentisme amb el PSOE per formar govern. El cantant enfadat ha dit ” heu internacionalitzat una mentida, felicitats”. Li hem donat a la UE una excusa per tornar el conflicte en el terreny de l’ afer intern, just quan estàven revent plantofàdes dels tribunals europeus. Si ER segueix amb la investidura, de veritat que el saldo de la credibilitat se’ ns queda a 0, o debent-ne. Després del cop d’ Estat no hi pot haver investidura ni pintada. Ja eren surrealistes les presses i els xecs en blanc per més promeses inconcretes que els hi féssin. Però ara, sería de folls total. A defendre la Presidència i la sobirania del Parlament i els drets polítics del vicepresident Junqueras tots junts i units d’ una vegada! Deixeu els partits de banda i torneu a mirar al carrer!

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
03.01.2020  ·  23:48

Massa desenganys per a creure que ja ho tenim madur. Mi jugo un peçol que el teló d’acer del dels serveis jurídics del parlament català i el senyor Torrent no permetran cap votació a favor del president Torra que deixi amb el cul al aire al PSC. Tan de bo vagi errat. Amen.

Joan Vives
Joan Vives
04.01.2020  ·  00:13

Possibilisme o Dignitat? Seguim on érem ahir mateix. Han passat coses, però sembla que tot segueix igual que ahir. Em sap greu Vicenç Partal, em sap greu Oriol Junqueres, em sap greu… podria fer una llarga llista de noms, però potser tampoc cal. Tenim el que ens mereixem, misèria. Vostès a fer la viu viu, però volen que estiguem al carrer… Em sap greu Tsumani Democràtic… i aquest silenci tan poc aclaridor…
Si hi hagués una mica de dignitat, que ara mateix ens cal i molt, ERC hauria d’abandonar la idea d’abstenir-se a en el primer debat d’investidura.
El possibilisme d’Esquerra només vol eixamplar la seva base, repeteixo, la seva base. La base independentista ja existeix, i cada dia que passa és més gran, però no gràcies exclusivament a ERC, si no al mal fer d’Ñ.
Vicenç Partal, em sap greu, però aquesta editorial l’he llegida un fotiment de cops… cap referència a la relliscada d’ahir…
Ara mateix es fa difícil creure en polítics, periodistes, diaris digitals (i en paper)… No ens queda una mica de Dignitat?
Si, ja sé que algú dirà que cal mesurar les nostres forces, justament aquells que no han valorat prou bé la nostra mobilització (en dos anys he anat a més mobilitzacions i manifestacions que en tot el franquisme), però es que la seva força només és la nostra… la seva, inexplicablement, desprès de dos anys d’exili i presó, està desapareixent… i per més Inri per voluntat pròpia…
Jo trio Dignitat. La resta només pot arribar a partir d’aquest punt. Hem d’enterrar el possibilisme… i si molt m’apureu lluitar en contra d’ell. Em sap greu Rufian, Vilalta i Jové… no us crec… esteu en la mateixa línia que Jordi Pujol. Aquell del que desprès de vint-i-tres governat un diria, per això volem la independència, per tenir un govern així?
Dignitat, si us plau… No donem cap mena de suport a Ñ, fem-la caure ella sola…
Per cert, ahir vaig comunicar la meva baixa a la subscripció de Vilaweb aquest final de gener… també em sap greu… però ja no crec en la independència del diari…
I no cal que ens desitgem bon any, perquè no ho serà, de totes totes… Seguim igual. Res de nou a NY.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
04.01.2020  ·  00:15

Vicen, Com ja varau dir fa mes de tres anys, els seus errors ens faran indepedends.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
04.01.2020  ·  00:29

ERC té una gran oportunitat.

Votant no a la investidura comença a contar el cronòmetre de les noves eleccions. Llavors poden collar al PSOE els que els plagui durant un parell de mesos i encara serien a temps a votar-los si s’empassen tot el que s’han d’empassar.

Ho faraǹ?

Elisabet Linares
Elisabet Linares
04.01.2020  ·  00:53

Vós , feu el comentari que després del comunicat oficial, anirà la policicia a treure al President Torra, dedueixo d’una manera física a desallotjar_lo del Palau de la Generalitat, però jo em pregunto: si el sr. Boye diu que la JEC no té poder per destituir un diputat, si no és en sentència ferma del Tribunal Suprem que encara no ha dictat sentència , com caram es pot fer efectiva aquesta ordre? Bé hi ha d’haver un recorregut per les apel.lacions, i que el Parlament de Catalunya ratifiqui al President Torra. Em sembla a mi.
Per una altre banda, crec, que ara és el moment, perquè ERC colli al PSOE, ben collat per obtenir els grans acords. Prou repressió, anul.lació de tots els judicis fets i els que estan en marxa que en son molts, retorn dels exiliats, i autodeterminació. Això, o rebentar-ho tot, sortir al carrer a que ens ostïin vius els mossos, que son policia judicial, i a veure què passa.

Artur Martí
Artur Martí
04.01.2020  ·  01:01

Primer hem de saber el que ha passat i passi: avui, reunió de govern, ( + enllà del que han dit a la roda de premsa ); demà, executiva d’ERC i ple del Parlament.
I en funció del que facin ” tancarem files al voltant del govern de Catalunya ..”, o no; i el caire de les mobilitzacions,etc., que en tot cas és feran, serà un o un altre ben diferent.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
04.01.2020  ·  01:37

La JuDictadura s’agreuja. Contra els catalans ja s’atreveix fins mig nan administratiu com la jec que, fotent-se’n de Luxemburg i d’Europa sencera, bufeteja Sánchez a les galtes de Junqueras i Torra. Què dirà demà al discurs d’investidura? ‘Ahí me las den todas’?

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
04.01.2020  ·  02:09

El pobre Tardà està en plena crisi senil. Partint de la mateixa in-definició de sempre, sabía aparentar una força, una decissió i un compromís que el situaven a primera fila. Ara, fa el paper d’un sagristà que només escombra la parroquia.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
04.01.2020  ·  03:05

Ja s’ha vist que amb Espanya no hi tenim res a fer. DUI ja i tots al carrer!!!!

Joaquim L’Optimista
Joaquim L’Optimista
04.01.2020  ·  03:42

Mirandoles a la cara, sin ningun comentario mañana espero que ER pronuncie bien fuerte NO a la investidura de ese hombre que pinta muy bien para presidir a españa pero JAMAS en CATALUNYA y si quiere ser ese presidente que sea con los votos de los franquistas que si hubiese DEMOCRACIA DE LA BUENA EN ESE PAIS ESTARIAN TODOS TODOS ESCONDIDOS pero como de democracia nada, sacan pecho y se atreven a a gritar como posesos enloquecidos que se destruya CATALUNYA despues de despojarles todo el dinero de cada catalan. Asi que mañana el sr TORRENS Y EN PRIMERA FILA aragones ,vilalta y el valeroso y rufian de los rufianes con su voto reafirmando a nuestro muy Honorable Presidente. Desde mañana todos a la calle y no despedidos sino unidos para gritar como posesos cabreados y asqueados de esta españa que nos odia pero nos quiere atados rendidos, se acabo el robo la infamia y el desprecio de un pais que engañados sus habitantes, por el PP .VOX PESOE Y CIUDADANOS, creen que somos nacis terroristas y asesinos, mala gente . VIVA CAIALUNYA REPUBLICANA E INDEPENDIENTE

Daniel Moller
Daniel Moller
04.01.2020  ·  04:07

Fa pocs mesos que sóc subscriptor, comparteixo el desencís d’en Joan Vives i m’afegeixo a la seva crida per la Dignitat. Des del respecte a la teva decisió et proposo que continuïs subscrit perquè vivim un moment tan excepcional que és temps d’unir-nos i defensar-nos junts. El que ens fa lliures és la capacitat de dialogar i expressar-nos sense estar obligats ni a creure ni a arribar al consens. En Vicent Partal a vegades és molt optimista, però l’hem de reconèixer la capacitat de mirar les situacions des de diferents punts de vista i provocar les tempestes dels comentaris. D’aquests diàlegs han de sortir noves opcions per enriquir la nostra consciència col·lectiva. L’enemic és molt poderós i necessitem que tothom col·labori, si deixem d’opinar i participar estarem perduts i no serem capaços de sortir de la gàbia.
(Potser no m’expresso amb prou claredat, el meu fort no és escriure. Jo sóc fotògraf i per mi l’ull del teu avatar diu moltes coses que no hi són al text.)

josep maria sellares
josep maria sellares
04.01.2020  ·  05:37

Un altre editorial d’urgencia feta amb massa urgencia.
Encara estic esperant que algú “assumisca les conseqüencies”.

Albert Ventura
Albert Ventura
04.01.2020  ·  06:30

Com sempre que els catalans es fiquen en merders espanyols ERC en sortira escaldada. Encara es a temps de sortir-se’n dient que no col.laboren ni amb dictadures, ni amb dictablandas, ni en comedies ni operetes tot fent-se les verges ofeses pero em sembla que sera molt demanar. Per cert, felicitats als Rufians i Sergis Sols per l’encertadissima visio de la Via Junqueras. Una altra victoria aixi i ja poden plegar.

ENRIC MASIP
ENRIC MASIP
04.01.2020  ·  08:26

El que està passant es molt greu però com sempre no passarà res. Tsunami setmanes de silenci, s’ha esbromat com un carabassó, Omnium, silenci, ANC silenci, la Crida congelada… Ahir a la Plaça de Sant Jaume un 10 per pels que hi eren però ridícula la quantitat total (0’1%) i així a tot Catalunya, quan s’haurien hagut de reventar els carrers. Qui renunciarà als seus plans aquest cap de setmana per afegir-se a mobilitzacions? Hem de substituïr la falç pel sofà? Que ens dirien aquells Segadors de 1640 avui? La llibertat no se’ns donarà sense una lluita prèvia! I això és patiment i sacrifici.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
04.01.2020  ·  08:31

Primer escenari: la maniobra de la JEC contra Sánchez triomfa. ERC vota no, Torra és desposseït, Junqueras no és eurodiputat. Noves eleccions espanyoles i catalanes. A Espanya guanya la Santísima Trinidad Vox-PP-Cs. A Catalunya tant se val, continuen guanyant els jutges.

Segon escenari: contra-atac enèrgic de Sánchez durant aquest cap de setmana. Batallons d’advocats de l’estat oposant-se judicialment a la JEC. Primer n’aturen ambdues resolucions, després les anul·len en temps record. El Supremo ordena que es permeti l’acreditació de Junqueras a Estrasburg. ERC vota a favor de la investidura de Sánchez. A Catalunya tant se val, continuen manant els jutges.

Ón és el Tsunami? Fins quan hem d’aguantar tot aquest jou que ens arriba de 600 km estant? Quan ens decidirem a ensorrar-ho tot?

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
04.01.2020  ·  08:51

Si volem un estat propi, s´ha de demostrar al carrer. Dies de lluita seguits les 24h. Forces independentistes, convoqueu a una mobilització indefinida. Ara és l´hora!

Albert Miret
Albert Miret
04.01.2020  ·  09:09

Crec que el més important que veurem aquests dies pot ser la reacció del TJUE a l’enfrontament que li ha plantejat la desgraciada pseudojustícia espanyola. El TJUE no pot tolerar aquesta desobediència perquè perdria tota la seva autoritat en vers als poders judicials de tots els països que la componen. Pel que crec que la rebolcada pot ser històrica, així com penso que aquesta pseudojustícia espanyola se l’haurà d’acabar envaïnant si vol continuar a la Unió. Aquí, a dins del país-presó espanyol, l’enfrontament entre els més i els menys feixistes pot ser realment interessant, i veure com s’acaba situant la ballarina aquí a Catalunya, també pot ser divertit. Una altra dutxa de pebre per a la feixistada espanyola serà el moment en què el President Puigdemont i el Conseller Comín facin l’entrada al Parlament Europeu. La ràbia serà tan imparable, que n’espero ansiosament la reacció de la bèstia.

Marià Puig
Marià Puig
04.01.2020  ·  09:31

Amen, amen i amen………….

Agnès Buscart
Agnès Buscart
04.01.2020  ·  09:38

Sí, ara és l’hora de ser al carrer!
Hem practicat i sabem com ho hem de fer, anem-hi!!!!!!!!!!!!!!!!!

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
04.01.2020  ·  10:31

Elcamí és clar: Dui i República Independent i després alliberament de presoners. Només cal posar-se a caminar. Dons endavant!

Jordi Alou
Jordi Alou
04.01.2020  ·  11:07

Ñ la dreta mes reaccionaria está disposada a tot perquè en aquets moments i encara que ens sàpiga greu la base plural de l´estat está al seu favor i si es fan actuacions antidemocràtiques son acceptades. Son mols anys de dictadura plena i això a fet forat en la mentalitat. Estan tant desbocats que es veuen amb cor de desafiar a la UE

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
04.01.2020  ·  11:09

El nacionalisme espanyol, bla bla bla… La judicatura, bla bla bla… La democràcia i les llibertats, bla bla bla… els partits d’esquerres espanyols (ja!!),vagin en compte, que s’els girarà… bla bla bla… això s’enfonsa (igual que els darrers 300 anys)… ho tenim més a prop, primer investim el president espanyol, després arreglem i democratitzem Espanya, i ja ens deixaran ser lliures…
Això sí, mentrestant tots al carrer a defensar les nostres institucions (autonòmiques) i els mossos amb el fuam i les porres, vetllant per la nostra seguretat.
I el Parlament no votarà la ratificació del President? Jo diria que jxcat va demanar el vot com a resposta i, si no erro, les cup també. Si no es vota, no serà el Parlament en genèric, tindrà un responsable, no? El mateix d’aquests dos anys d’acataments indignes.
Editorial d’urgència, sí. D’acord. Per un altre día, amb més calma, pot ser aniría be, si hi ha un argument per defensar el pacte amb Sànchez i investir-lo, per explicar l’actuaciò d’erc d’aquests anys, fora bo llegir-ho en un editorial. Honestament, obertament i amb rigor periodístic (que n’hi ha molt a VW, segur). Molts ho agraïríem, encara que en desacord, perque ja som grandets… I si no hi ha arguments, també fora bo denunciar-ho en veu alta, crec jo. (L’independentisme, no s’en ressentirà per l’autocrítica, al contrari. Som així)

David Mascarella
David Mascarella
04.01.2020  ·  11:09

Sembla que gairebé s’ha “personat” a Partal, com si hagués corregit al què apuntava ahir. Això em confirma que algunes persones es mouen segons el ball de cada moment. I rec que Partal precisament amb la seva anàlisi el què fa és recordar-nos que la lluita no comença ni acaba avuí, ni l’any vinent, com si la impotència que sentim molts, i la poca perspectiva d’alguns, fora suficient per guanyar: marxem!! això si! això no!!.

Opino que negar la força de l’acció política vista en contraposició a la mobilització és una errada monumental i simplista. El pitjor mal que pot passar a Ñ és que hi hagi un diàleg amb ERC que porta a la trobada entre els dos governs, incipient si, però que implícitament comporta un reconeixement, insuficient si…però, per quants camins haurem de passar? tan fàcil seria sortir demà al carrer i tombar a l’estat Ñ? si cada dia i en totes hores hi donem voltes, patim, i ens revoltem en el nostre interior, potser és l’evidència de què hem de continuar lluitant en tots els fronts i amb el què tenim a mà.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
04.01.2020  ·  11:26

L’altre dia hi vaig caure. Vaig entendre perquè ERC havia anat a negociar amb l’Estat sense una agenda marcada; és perquè la seva agenda és assaltar la Generalitat i fa servir la negociació amb l’Estat com a carta en la partida que sí que juga, i com la juga, contra JxCat. Aquest, també juga aquesta partida i ha deixat que ERC se la jugués al tot pel tot, sabent que com a mínim pot haver-hi eleccions, que per una cosa o per l’altra li acaben resultant balsàmiques (sempre en surt millor parada que el que diuen les enquestes). I si a ERC li surt malament la jugada, doncs pot recuperar terreny.

I aquesta és la història companys. A mi, sincerament, avui me la bufa però molt si el nacionalisme espanyol diu o fa o deixa de fer. El que sí em preocupa és que no anem a collar els nostres polítics perquè es voti al Parlament i es pugui deixar en evidència el PSC, per que es rebelin contra la resolució de la JEC i protegeixin a Torra, per que enfonsin a Sánchez, per a que exigeixin l’alliberament de Junqueras en compliment amb la llei europea. No ho farem oi?

Sortirem al carrer, és clar que sí! Però reflexionem: què hi anem a fer al carrer? Si protestem contra l’Estat som inocus: als nostres partits els va de conya per a fer i desfer a conveniència i a l’Estat li rellisca tot. Espero que un dia ens adonem que com a poble hem d’afinar l’objectiu.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
04.01.2020  ·  11:44

Hi haurà una taula de diàleg “dentro del marco constitucional” franquista.

Aquest polvorí que ha esclatat ens farà mal a nosaltres perquè gent de partits ja els està bé una autonomia maquillada de democràcia.

Però voldria estar equivocat.

Berta Carulla
Berta Carulla
04.01.2020  ·  12:13

Torna a dependre de Roger Torrent i ja li coneixem les maneres. Si com diu Vicent aquesta tarda no es vota al Parlament amb més motiu entenc que el President el perdrem. El problema no és Espanya, al contrari, Espanya ajuda. El problema és com d’esquifida és la lleialtat dels mesells i la seva competència i com d’immensa és la seva rancúnia que prefereixen el botxí abans que el veí, el germà, l’amic, la cosina, la companya, la compatriota. És bonic somiar que ERC i JxC amb la CUP es cohesionaran per donar una resposta definitiva resolutiva i digna però sospito que Roger Torrent aviat ens aterrarà a la realitat.
Si camina com un ànec, neda com un ànec i fa cuac cuac probablement ens trobem davant d’un ànec.
Això vol dir que ERC podria estar bastint una oportunitat per a l’alliberament nacional, però ni fets ni paraules permeten confiar-hi. I els ce JxC a defensar-se, és clar (això va ser el pacte a la diba).
MENTRE NO HI HAGI UNITAT I DISSOLUCIÓ D’Aquests partits en un de sol Espanya tindrà les eines per aprofundir en la nostra divisió, i la nostra divisió és la única garantia de la seva victòria.

Núria Nadal
Núria Nadal
04.01.2020  ·  12:21

A què juga l’esquerda republicana…?

Jaume Gras
Jaume Gras
04.01.2020  ·  13:04

Per favor. L’anàlisi pot ser correcta. El que no encaixa són els estrits (partits politics) que han de canalitzar l’energia que es desprén de les oportunitats que dieu que se’ns van obrint. Aquests estris són una ferralla del règim que, ves per on, donen suport a la Monarquia decadent. És una situació sense sentit que rebentarà pels aires. Ahir ja varem tenir la primera mostra en el moment que ni l’ANC ja no sap que cal fer davant de la gent encabronada. El númeret de la pancarta (l’entrega solemne a les portes de Palau) va ser una demostració més d’aquesta escenificació permanent que no es concreta mai en res. Si, perdó. Amb més col·laboració. Fora la col·laboració!!! Fora els col·laboracionistes!!!

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
04.01.2020  ·  14:15

D’entrada una resposta contundent.
El Parlament Català rebutja per majoria absoluta les inhabilitacions.

Ho veig compatible amb l’abstenció al Congrés, no la comparteixo, però es pot separar d’una resposta contundent contra la JEC i contra la colla de jutges feixistes incrustats s espanya..

Estarà en Roger Torrent d’ER a l’alçada aquesta vegada?
O farà figa com va fer el 31-G?

Anton Alabau
Anton Alabau
04.01.2020  ·  14:49

Els Esquerranos en permanent blocatge dels interessos per l’autodeterminació (ja ni dic independèncja) del poble català.
En Torrent al Parlament des del 30G obeint a fil parranda les ordres d’en Llarena… i segueix.
En Aragonès a la Generalitat fent-li el llit al Govern, començant pel MH President Torra.
En Rufián i en Tardà al Congreso fent de claca del PSOE.
L’Ernest Maragall entregant l’Ajuntament de BCN a la Colau, tot per no acceptar una candidatura unitària amb JxCat.
A ER no vetllen pels interessos generals, vetllen només pel seus interessos, que no són altres que salvar poltrones, càrrecs i bons sous.
I això no canviarà fins que sentin l’amenaça d’algun altre partit que els pugui fer ombra de veritat, i malhauradament ni JxCat ni la CUP sembla que tinguin prou empenta per fer canviar l’escenari. El moment és urgent i la Crida queda lluny, així que potser l’ANC hauria d’agafar el timó i fer un pas endavant pels que volem que d’una punyetera vegada el nostre vot serveixi als interessos del país.
Ens heu mobilitzat massivament any rera any i mai us hem fallat. Fem possible que aquesta força esdevinguin vots compromessos per la independència i no quedi en un no-res.

Mercè ariza
Mercè ariza
04.01.2020  ·  16:32

VAGA GENERAL ja!!

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies