La història d’un policia espanyol acusat de tortures que juga amb l’amnistia

  • L'agent 91.464, que acusa per terrorisme els investigats pel Tsunami perquè no puguin ser amnistiats, podria demanar l'amnistia en l'acusació contra ell per tortures

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
12.06.2024 - 21:40

L’agent 91.464 de la policia espanyola participava en les càrregues contra els manifestants independentistes que hi havia a la Via Laietana de Barcelona el 18 d’octubre de 2019. Era el moment àlgid de les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem que havia condemnat els dirigents del procés. Aquella tarda, acabaven d’arribar a Barcelona les multitudinàries Marxes per la Llibertat, i a la plaça d’Urquinaona esclatava una protesta reprimida amb brutalitat per part de la policia. La Paula, que aleshores tenia 23 anys, havia baixat a la Via Laietana amb més gent quan van sentir que havien agredit un manifestant. Es van trobar amb càrregues de la policia espanyola; ella va provar de protegir un manifestant que havia caigut a terra i va notar una pressió al coll. Era el genoll de l’agent 91.464. “Cállate, zorra”, li va etzibar quan es va queixar. La va emmanillar i la va llançar dins la furgoneta policíaca per dur-la fins a la prefectura, en l’inici d’un malson que va durar moltes hores. I dies. La Paula va denunciar aquest agent i dotze més per tortures i tracte degradant, i ara tots ells poden demanar l’amnistia. El cas és que el 91.464 és acusació particular per terrorisme en la causa contra el Tsunami, i el seu paper és determinant perquè l’Audiència espanyola negui l’amnistia a la dotzena d’investigats.

A l’agent 91.464 el van enxampar durant la seva declaració a l’Audiència espanyola en la causa del Tsunami amagant aquesta informació: que era també investigat en dues denúncies per tortura durant les protestes contra la sentència: la de la Paula, i també la de Guillem Padilla, conegut com el noi de la dessuadora taronja. Les imatges de la seva detenció, quan un grup d’agents es van abraonar damunt seu enmig de la Via Laietana, es van fer virals. Li van pegar, el van vexar i humiliar, també dins la prefectura. Un dels sis policies denunciats per Padilla per tortures i tracte vexatori és, també, l’agent 91.464.

Aquest policia declarava com a testimoni el passat 14 de maig per videoconferència en la causa del Tsunami, en una declaració amb moments de tensió quan una de les defenses li va demanar si eren investigats en altres jutjats per maltractaments a manifestants. Va haver de reconèixer que sí. I ara es pot veure beneficiat per la llei d’amnistia, que juntament amb la resta d’agents investigats pels maltractaments a la Paula, podria demanar l’amnistia, segons que va avançar el diari El País.

Aquell 18 d’octubre va participar en l’agressió i les vexacions a Guillem Padilla, i va ser qui va iniciar el calvari de la Paula, quan la va detenir, segons el relat que feia ella mateixa en la denúncia que va presentar i que va detallar també en aquesta entrevista impactant a VilaWeb fa gairebé quatre anys. En el moment que l’agent 91.464 va clavar el genoll al coll de la Paula, no sabia ben bé quin dels manifestants contra els qui carregaven en els carrusels era. “Quan em van veure la cara, vaig deixar de ser un manifestant violent per passar a ser una puta pel fet de ser una dona i ser allà. Això em va impactar. Em van dir ‘cállate, zorra’”, explicava ella. “Jo estava emmanillada i quan em van tirar dins la furgoneta em van rebentar el llavi, perquè no podia posar les mans per no fer-me mal. El trajecte, per sort, va ser curt perquè érem al costat.”

Però una vegada a la prefectura, la van deixar al vestíbul, emmanillada i agenollada contra la paret, i explica que sentia els crits dels seus companys també detinguts i agredits pels policies, i recorda la paret blanca tacada de sang. Segons la seva denúncia, li van ordenar que cordés les sabates a alguns dels detinguts i els apugés els pantalons, i que un policia la va amenaçar amb un cúter. “Llavors va venir cap a mi un agent amb un cúter. L’anava obrint i tancant. Em va dir: ‘Què busques, amb això?’ Li vaig dir que no era meu. S’anava acostant. ‘No pararàs fins que no hi hagi un mort, oi?’ Jo li vaig repetir que no. Llavors el va deixar obert, es va acostar més a mi –tot i que el cúter no va arribar a tocar-me– i em va dir: ‘Si hi ha un mort, no serà del nostre bàndol.’ En aquell moment vaig passar molta por. Al cap d’una estona ens van traslladar a la Verneda.”

Que l’amnistia no els ofengui

Un dels aspectes més polèmics de la llei d’amnistia és que preveu també l’arxivament de les causes contra els policies que van participar en la repressió contra l’independentisme. Fou una línia vermella del PSOE acceptada pels partits independentistes. Cap esmena per a eliminar-ho. De fet, la llei fins i tot demana excuses en el preàmbul als policies que es puguin sentir ofesos pel fet de ser beneficiaris d’una amnistia que tot l’espanyolisme combat i abomina. “Convé precisar que el fet que la present llei inclogui l’amnistia a les accions delictives que poguessin haver-se executat en la defensa de la legalitat i l’ordre constitucional no representa cap demèrit ni retret per als col·lectius concernits. En cap cas no implica la criminalització dels funcionaris que van intervenir en defensa de l’ordre públic.”. En canvi, diu que pretén “alleugerir la situació processal dels encausats”.

Perquè, efectivament, l’article primer de la llei, en l’apartat e), diu que queden amnistiades “les accions realitzades en el decurs d’actuacions policíaques dirigides a dificultar o impedir la realització dels actes determinants de responsabilitat penal o administrativa compresos en el present article.” Uns quants sindicats i associacions de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil van posar el crit al cel per aquesta previsió de la llei, i van dir que no s’hi acollirien de cap manera.

Tortures, però poques

Però ja hi ha nou agents que van participar en les agressions contra votants de l’1-O i que són processats per presumptes delictes de tortures i de tracte de degradant, a més del de lesions, que han demanat formalment que se’ls amnistiï. En l’escrit dels agents, al qual ha tingut accés VilaWeb, els advocats dels agents diuen que cal amnistiar-los perquè les seves accions, la seva brutalitat contra els manifestants que els ha portat al caire del judici sis anys i mig després, no encaixa en cap de les excepcions de l’amnistia. N’hi ha una que diu que aquells que siguin investigats per tortures o tractes degradants no poden ser-ne beneficiaris, però hi ha un “però”, que és aquest: “sempre que [aquests actes] superin un llindar mínim de gravetat”.

ERC va presentar una esmena a la Comissió de Justícia del congrés espanyol que suprimís aquesta frase, que eliminés el “sempre que superin un llindar mínim de gravetat”. Però no va reeixir. I això deixa un marge interpretatiu important al jutge que hagi de decidir si aplica l’amnistia a tots aquests policies tan bon punt entri en vigor la llei. I és precisament la frase que fan valer aquests nou policies per a poder ser amnistiats.

En el cas de la Paula i de Guillem Padilla pot passar igual: els dotze agents (inclòs el 91.464) i els sis agents, respectivament, poden quedar exonerats de tota culpa si l’acaben demanant, com és previsible i com ha apuntat la premsa espanyola que faran en el primer cas. Dependrà del jutge la interpretació de quin és “el llindar mínim de gravetat” exigible perquè els insults, les amenaces, el tracte vexatori, els cops i la humiliació no siguin amnistiables.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor