Juan Carlos, repeteix amb mi: plu-ri-na-ci-o-na-li-tat’. I un reguitzell de respostes més o menys airades es dirigeixen ara a Fachin, ara a Monedero. Un comunicat publicat aquest cap de setmana demanava que cessessin les ingerències de persones properes a la direcció espanyola de Podem sobre les decisions que es prenen a Podem Catalunya. La línia entre la fraternitat i la sobirania és fina. I també ho és la que marca quins procediments són més democràtics o menys.

Sense anar més lluny, l’eldenca Alba Garcia, membre del Consell Ciutadà, va queixar-se a les xarxes que l’executiva morada no els hagués consultat la decisió abans de fer públic el comunicat. En canvi, la direcció considera que una iniciativa com aquesta encaixa perfectament en les seves atribucions com a ‘govern de Podem’ entre reunions del Consell Ciutadà. Per anecdòtic que pugui semblar, aquest és només l’últim episodi d’una història, la de Podem Catalunya, que sovint ha patit l’excés d’exposició i que s’ha debatut en més d’una ocasió entre el debat intern i la divisió sense pal·liatius.

Tot plegat, quan falten dos mesos perquè els ciutadans de Catalunya es pronunciïn en referèndum (‘Voleu que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república?’) i solament un mes perquè els inscrits a Podem ratifiquin, entre els dies 7 i 11 de setembre, dues decisions fonamentals: Quina posició han de prendre respecte de l’1-O? I, d’ara endavant, han de caminar sols o han de rectificar i integrar-se definitivament –orgànicament– a la constel·lació dels comuns?

Joan Giner: degradació o rebateig
El darrer moviment intern sonat s’ha produït aquest estiu amb el diputat cornellanenc de Catalunya Sí Que Es Pot, Joan Giner, com a protagonista. De secretari polític i home fort de la direcció ha passat a ser secretari d’anàlisi estratègica i política. Abans, depenien directament de la seva direcció catorze àrees del partit; ara, només una, l’àrea d’anàlisi social i política. Les seves funcions s’han repartit entre les diverses secretaries, però majoritàriament les ha assumides el secretari general.

Giner va qualificar la decisió de ‘error democràtic’, va explicar que no havia rebut explicacions suficients i va apel·lar a la pluralitat –’un valor necessari a la nova política’–. No és l’únic que ho considera així. Enver Aznar, que, com Giner, també és membre del corrent Anticapitalistes, creu que l’actual direcció encapçalada per Albano Dante Fanchin ‘es va aïllant’. Amb decisions com aquesta, explica, la direcció es va ‘quedant petita’.

Per la seva banda, Fachin va treure ferro a la qüestió i va dir que només havien ‘rebatejat el càrrec’ de Giner. Membres propers al secretari general expliquen el canvi de càrrec de Giner com una resposta a un organigrama que, fruit de la inexperiència i l’acumulació excessiva de càrrecs sota el paraigua de la secretaria política, s’havia demostrat inoperatiu. Així doncs, una correcció a imatge i semblança de la que es va aplicar a la direcció espanyola de Podem, quan Íñigo Errejón, enfrontat en les primàries a Pablo Iglesias, va perdre la secretaria política després del congrés de Vistalegre II. Alhora, però, fonts d’Anticapitalistes posen en dubte la coherència de demanar sobirania respecte de la direcció estatal i modificar l’organigrama per homogeneïtzar-lo. A més, neguen la manca d’experiència de persones com Giner, Aznar o Jesús Sánchez, que, diuen, han estat claus per construir Podem a Cornellà, Vilanova i Santa Coloma de Gramenet respectivament. I defensen, en canvi, que membres importants de la direcció actual com el mateix secretari general; la secretària d’Economia i Unió Europea, Àngels Martínez; o la secretària de Coordinació General, Noelia Bail, tenen menys experiència orgànica dins de la formació.

Ara bé, què ha canviat des que Giner es va presentar com a número dos de Fachin a les primàries fins que ha estat rellevat de la secretaria política? Tant els uns com els altres neguen que hi hagi diferències fonamentals respecte de l’1-O. Mentre que Anticapitalistes el veu com un referèndum, l’executiva el veu com una mobilització però crida a participar-hi.

Bertomeu i els ‘purgats sense explicacions’
Tan bon punt Giner va fer públic el seu desacord amb la reorganització del Consell de Coordinació va rebre la resposta del secretari general de Podem a Barcelona, Marc Bertomeu: ‘Benvingut al club dels purgats sense explicacions.’ Una resposta que, per bé que es pot interpretar de manera sarcàstica, pren sentit després de la progressiva pèrdua de responsabilitats de Bertomeu.

Més enllà de si va ser víctima d’una purga o no –aquí, les opinions són diverses dins de Podem–, certament, la trajectòria de Bertomeu ha estat accidentada. Va ser escollit secretari general de Podem a Barcelona el 2014, abans fins i tot que existís la formació a tot el Principat, amb un 59,27% dels vots dels inscrits a una incipient formació política.

En les primàries que havien de reestructurar el partit després d’un llarg període de nou mesos sense líder després de l’adéu de Gemma Ubasart, Bertomeu va donar suport a la candidatura de Jèssica Albiach i va entrar a l’executiva. No hi va durar ni un any. El febrer, quan Albiach va haver dimitit per poder sumar-se a la candidatura d’Errejón a l’executiva espanyola, Bertomeu va ser expulsat del Consell de Coordinació. A banda de Bertomeu, també van ser apartats Alba García i Jesús Sanchez, militants a Anticapitalistes, que van ser substituïts per Alberto Quiñones i Gertrudis Conde. En el lloc de Bertomeu, en canvi, no va entrar-hi cap membre proper a la llista d’Albiach, sinó que l’executiva va passar a tenir un membre menys i es va quedar amb nou.

El maig, Bertomeu va ser destituït com a assessor del grup parlamentari de CSQP. En aquest cas, tampoc no hi ha un sol relat. Ell hi va veure un acte de ‘discriminació ideològica’ que el va dur a presentar una denúncia a Treball perquè l’acomiadament es declarés improcedent. Fachin, en canvi, va argüir diferències en la relació laboral, i Àngels Martínez, també diputada de CSQP, ho considera una decisió natural. La direcció, diu, li va perdre la confiança quan Bertomeu, amb altres, va decidir d’integrar-se a la formació de nova planta Catalunya en Comú sense tenir en compte que Podem, com a partit, havia descartat d’integrar-s’hi. Bertomeu, a més, sí que manté grans diferències amb Fachin sobre la posició respecte de l’1-O. Va ser un dels signants del manifest ‘L’1-O no anirem a votar’ de comuns contra el referèndum.

L’últim càrrec que ostenta Bertomeu és el de secretari general de Podem a Barcelona, un front que està en plena efervescència. La primera quinzena de juliol, vuit dels onze cercles de Podem a la ciutat van demanar de revocar-lo com a secretari general, una decisió de la qual la direcció es va rentar les mans i que encara s’ha de materialitzar.

Catalunya en Comú
Una de les qüestions que es demanarà als inscrits a les portes de la Diada serà quina relació ha de tenir Podem amb Colau, Domènech i companyia. Són la mateixa cosa? S’ha de fer una coalició electoral? Mentre les bases no ho reconsideren, Podem i Catalunya en Comú són ens independents –tots dos registrats com a partit polític– i, per tant, la cohabitació d’algunes persones a totes dues organitzacions pot ser problemàtica.

El consell de garanties encara ha de dictaminar si la pertinença a totes dues organitzacions és compatible o si Albiach, Bertomeu i les altres persones que van presentar-se a les primàries d’Un País en Comú a la llista Juntes Podem han d’escollir a quin partit volen pertànyer.

Segons Enver Aznar, cal que Podem faci un debat profund sobre la relació amb els comuns i assenyala un element clau: ‘Escoltar la militància.’ Això sí, més enllà de quina mena de relació s’estableixi, considera que seria un gran error que els electors es trobessin mai ‘dues paperetes que representen el mateix’.

Les dimissions al Consell Ciutadà
El Consell Ciutadà també ha patit un devessall de dimissions des que es va conformar l’any passat. Jèssica Albiach, Marc Bertomeu, Marta Oliván i Anna Toro, tots ells integrats de Catalunya en Comú, han deixat ‘el parlament de Podem’. També han dimitit Nazaret Troya i Meritxell Genao. Aquesta última va concórrer a les primàries amb la llista de Raimundo Viejo, en teoria la llista secundada per Pablo Iglesias.

La seva marxa ens remet a un altre dels canvis que s’ha produït a Podem aquests últims mesos, el distanciament entre les direccions catalana i estatal. Comptat i debatut, dels deu membres del Consell Ciutadà que no eren afins al secretari general se n’han anat més de la meitat.

La pluralitat
Si hi ha un concepte que es branda a Podem és el de ‘pluralitat’. Però, pluralitat en quin sentit? Àngels Martínez Castells, diputada de Catalunya Sí que Es Pot al Parlament de Catalunya i membre del Consell de Coordinació, considera que amb l’esquema actual la direcció és més plural: hi ha més diversitat de temes amb secretaries pròpies, es treballa més en xarxa i de manera molt més horitzontal. Destaca, per exemple, la incorporació de la secretaria de feminismes, que coordina Sandra Ramos, i de l’àrea de medi ambient, canvi climàtic i medi rural, dirigida per Antonio Molina.

Però aquest punt de vista no és compartit. Els membres catalans del Consell Ciutadà estatal van crear la plataforma Podem amb Futur per demanar una assemblea general que reconsiderés els posicionaments sobre l’1-O i la relació amb els comuns. Ara per ara, però, això no sembla que s’hagi de produir. Tal com argumenta la direcció, els estatuts de la formació lila especifiquen que ha de passar un mínim de divuit mesos entre dues assemblees ciutadanes autonòmiques.

Els Anticapitalistes tampoc no creuen que la direcció actual respongui adequadament a la pluralitat desitjable. Giner ja ho va denunciar quan li van canviar les responsabilitats a l’executiva i Enver Aznar també ho defensa. Tanmateix, Aznar demana que la formació defugi el ‘faccionalisme’. La cosa que és clara és que a Podem no hi ha dos bàndols i, encara menys, dos bàndols clarament identificables en termes ideològics. Això, però, no evita que les disputes que sobrepassen els termes d’un debat ordinari hi sovintegin.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb