Els batlles rurals, preocupats perquè els veïns no volen fer política: “La gent no es vol complicar la vida”

També es queixen que la burocràcia i els tràmits administratius són complexos i els dificulten el dia a dia

VilaWeb
Claret de Cavallers, a Sant Mateu de Bages (el Bages)
Pol Baraza Curtichs
13.08.2022 - 21:40
Actualització: 16.08.2022 - 10:03

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Excés de burocràcia, poder de decisió limitat, condicionament dels ens supramunicipals, dificultats per a trobar secretaris municipals, normes complexes. I la llista continua. Els batlles dels pobles rurals fa anys que denuncien que com més va més complicacions es troben a l’hora de gestionar el municipi i reclamen a l’administració pública que el tracte sigui diferent del de les grans ciutats. És a dir, que les polítiques s’adeqüin a la realitat de cada vila. A aquest fet, se li afegeix un altre maldecap: els costa de trobar gent que es vulgui involucrar en la política municipal, i més encara quan s’acosten les eleccions i s’han de triar els cap de llista. Encara falten nou mesos pels comicis, però les organitzacions de pobles rurals ja estan preocupades, i fan èmfasi en el despoblament, la burocràcia i la responsabilitat patrimonial com uns dels detonants principals.

“Costa que la gent vulgui fer el pas. Anar a una llista és molt fàcil, l’inconvenient és quan surten electes. I trobar un cap de llista és un autèntic maldecap.” Jaume Gilabert, batlle de Montgai (la Noguera), és el coordinador d’Eines de Repoblament Rural, un lobby que aglutina 523 ajuntaments i que pretén de trobar solucions per als municipis rurals. És molt crític amb el dia a dia: “L’autonomia municipal és una quimera. Com més petit, menys autonomia. Qui talla el bacallà són el secretari municipal i l’interventor. El marge de maniobra és molt petit.”

Mario Urrea, batlle de Torrebesses (el Segrià) i president de l’Associació de Micropobles, el punt de trobada dels municipis de menys de 500 habitants, en fa la mateixa lectura i diu que tant la burocràcia com l’estat actual de la política municipal no són atractius: “La gent no es vol complicar la vida. La professionalització de la política és un gran inconvenient. Fa cinquanta anys els batlles de pobles petits anaven a l’ajuntament deu minuts a signar els documents. Ara requereix més temps.” Tot plegat, en un món que destaca per una alta representació de gent adulta i pocs joves: “Ara mateix, la gent que s’hi pot dedicar són els jubilats o els que tenen una activitat autònoma. Calen canvis. No es pot ser batlle de manera eterna i indefinida.” Malgrat això, Urrea destaca que la solució implica que els veïns s’estimin el municipi: “Que hi vulguin fer coses, que no els sigui tot igual. Que es creguin el projecte i coneguin les problemàtiques. La feina de l’associacionisme i el col·lectivisme és important. Això ajudarà que facin el salt a la gestió municipal.”

Montserrat Fornells, directora general d’Administració Local, reconeix que el govern és conscient d’aquesta problemàtica: “La desafecció política no ajuda i posar-se al capdavant d’un ajuntament no és fàcil. És costós, a vegades mal vist pels veïns i complicat de gestionar.” Fins ara no s’han trobat amb cap obstacle per manca de personal, però les xifres de despoblació auguren un futur complicat. Què passaria, doncs, si en algun municipi no es configuressin llistes electorals i, per tant, no hi hagués càrrecs electes? “Em sembla impensable. Però si passa, s’haurà de crear una gestoria pública a fi que gestioni l’ajuntament fins que surti algú del poble”, respon.

El dia a dia, marcat per una burocràcia i una administració complexes

“La burocràcia se’ns menja. A vegades tenim impotència perquè no podem fer diversos projectes que demanda la ciutadania. Ens exigeixen el mateix que a Barcelona. És una animalada”, explica Gilabert. I afegeix: “La paperassa que han de fer els emprenedors dels pobles rurals quan volen obrir negocis és una bogeria, i nosaltres no hi podem fer res.” Amb els anys, s’ha instaurat una política complexa, sense distincions amb les grans ciutats, i això fa que el dia a dia administratiu sigui enrevessat. “Cal simplificar l’administració local. No poden demanar les mateixes exigències a Barcelona i a Sant Miquel de Campmajor (el Pla de l’Estany)”, comenta Urrea.

Una de les demandes principals és que l’administració sigui conscient que la vida dels pobles rurals no és la mateixa que la de les grans ciutats. “Catalunya és un país divers, amb municipis molt diferents, i això no es té en consideració. No destinem ni un euro a les infrastructures de futur i la pagesia va abandonant el territori perquè no hi té vida”, adverteix Gilabert. Una de les altres qüestions que el preocupen és la responsabilitat, tant l’administrativa com la civil, penal i patrimonial: “En tenim la mateixa que la batllessa Ada Colau. Si ens passa res, ens aniran al darrere. No es té gaire en compte a la política amateur.”

La pèrdua de població tampoc no passa desapercebuda. Mentre els pobles es buiden, les àrees metropolitanes van creixent. “Les xifres són esgarrifoses. El despoblament causa abandonament de terres i explotacions ramaderes. Posa en perill el país, i hi ha més risc d’incendis perquè hi ha menys gent que treballa la terra”, emfatitza Fornells.

“Arreglar els carrers no ens portarà més gent. Cal pensar com allotjar el jovent, buscar emprenedors, que tinguin les coses fàcils, i dinamitzar l’activitat econòmica. No volem que les empreses grans ens muntin instal·lacions als pobles. Volem emprenedors que reactivin els municipis”, explica Urrea. Segons ell, que les ciutats valorin l’èxit d’acord amb el creixement econòmic és un error: “Hauríem de valorar l’èxit segons el benestar dels habitants. I, en això, els micropobles guanyem. La nostra manera de viure és molt millor.”

L’estatut dels municipis rurals, l’eina per a equilibrar el territori

De reptes, n’hi ha molts. En l’àmbit educatiu, cultural, ambiental, empresarial… Per fer-hi front, el govern i les organitzacions municipalistes elaboren l’estatut dels municipis rurals, un document que es presenta com l’eina fonamental per a remodelar el sistema actual. És pensat per a crear un nou marc normatiu amb rang legal que reguli un estatut específic per als municipis rurals que s’adeqüi a les particularitats i que doni resposta a les demandes. “Ha de ser una eina important per als pobles petits. Avui dia, s’aplica la mateixa normativa en un poble costaner que en un de rural. Això ha de canviar. Hem de posar les coses més fàcils als pobles petits, que no tinguin traves”, diu Fornells, que destaca que hi ha consens entre els partits polítics.

El document, fruit d’un estatut que va redactar Micropobles, és previst que s’aprovi la primavera de l’any que ve. A partir d’ara es treballarà el text i, una vegada l’aprovi el govern, s’haurà de debatre al parlament. “És un gran pas per a l’equilibri territorial. Demana un treball molt profund. Cal fer-ne un de bo, i no pas un recull de bones intencions”, comenta Urrea, mentre que Gilabert considera que fomentarà l’emprenedoria.

Fins que no s’aprovi, els batlles continuaran demanant que els posin les coses més fàcils. I sobretot cercaran gent que vulgui formar part de l’ajuntament. Tot plegat, en un moment en què la situació de la política catalana no ajuda: “Si hi afegim el descrèdit de la classe política i la mediocritat, el problema s’agreuja. Fa una dècada el nivell polític era més alt. Els batlles rurals tenen bon prestigi en la proximitat. Però quan tractes amb unes altres administracions i veus que ets en mans de tecnòcrates, de gent que decideix com ha de ser el meu poble…”, clou Gilabert.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes