Treballadors de Pixar revelen que l’estudi va eliminar detalls LGBT de ‘Elio’, que s’enfonsa a la taquilla

Elio, l’última proposta de l’estudi d’animació Pixar, es va estrenar la setmana passada amb un fracàs de taquilla, amb una recaptació de només 20,8 milions de dòlars als Estats Units durant el seu cap de setmana, el que representa l’obertura més fluixa de la història de l’estudi. Un impacte especialment significatiu tenint en compte que oficialment en va costar 150 milions, tot i que alguns treballadors augmenten la xifra a vora 200 milions de dòlars. Aquesta caiguda en picat no ha estat només econòmica, sinó que la crítica el considera un film sense ànima, molt lluny dels èxits que havia produït Pixar anys enrere. Ara, aquesta buidor s’ha pogut explicar per les revelacions de treballadors a The Hollywood Reporter, que revelen un procés de producció turbulent i múltiples canvis creatius, molts dels quals estan relacionats amb l’eliminació de detalls importants sobre l’orientació sexual del protagonista i altres temàtiques progressistes. El film ja s’ha estrenat als Estats Units i altres països del món, però ací Elio s’estrenarà en català el 9 de juliol.

Segons que han explicat treballadors de Pixar, Elio va començar com un film inclusiu que reflectia l’orientació sexual del personatge principal, que es presentava com un nen queer. Aquesta característica estava profundament connectada amb la identitat del director original del film, Adrian Molina, un cineasta obertament gai. Tot i que Molina no pretenia que la pel·lícula fos una història de “sortida de l’armari”, sí que incorporava subtils referències a l’orientació sexual del personatge, com ara imatges al seu dormitori que suggerien un enamorament per un nen, o la seva passió per la moda amb peces com un top de tirants rosa fet amb deixalles. Però, durant el procés de producció, aquestes referències van ser retallades progressivament, i Elio va passar a tenir una personalitat més masculinitzada, fent desaparèixer no només les seves inclinacions per l’activisme ambiental, sinó també elements visuals com la seva “moda de deixalles”.

És habitual que aquestes superproduccions es provin amb projeccions de versions preliminars. En una d’aquestes projeccions preliminars, el públic assistent va dir que els havia agradat el film, però no hi va haver cap persona que digués que aniria al cinema a veure-la. Arran d’això, Pixar va fer grans canvis en la direcció creativa del projecte: Molina va ser reemplaçat per Madeline Sharafian i Domee Shi com a nous directors, que en van fer canvis significatius. una decisió que va causar gran malestar intern. Segons que explica Sarah Ligatich, ex-assistenta d’editor de Pixar i membre del grup intern LGBTQ+ de l’estudi, PixPRIDE, que aconsellava en el procés creatiu, part de l’equip va marxar quan els nous directors van passar la seva primera versió. “L’èxode de talent després d’aquella versió va ser realment indicativa de com va entristir molta gent quan van veure com havien canviat i destruït la seva feina preciosa”, diu.

Aquestes modificacions no es van limitar només a Elio. Segons altres fonts internes, les decisions de Pixar d’abaixar el to de temes socials i identitaris també s’han aplicat a altres projectes d’animació de l’estudi. Per exemple, el director de Pixar, Pete Docter, va generar debat en una entrevista de 2024, en què va suggerir que l’estudi havia de fer “les pel·lícules més rellevants possibles”, la qual cosa va ser percebuda com una inclinació cap a una representació menys arriscada i més comercial. Aquestes declaracions van ser fetes en el context de la resposta de l’antic conseller delegat de Disney, Bob Chapek, al polèmic projecte de llei de l’Estat de Florida anomenat “Don’t Say Gay”, que prohibia la representació debats sobre orientació sexual o identitat de gènere davant dels infants. Inicialment, Chapek no va voler pronunciar-se, però després va condemnar-ho i va demanar disculpes per la resposta tèbia.

A més, el fracàs de Lightyear, film derivat de Toy Story, que va ser criticada per la seva representació d’un petó entre persones del mateix sexe, va reflectir les tensions internes que existien al voltant de la representació LGBTQ+ a la pantalla gran.

Fonts internes de Pixar assenyalen a The Hollywoord Reporter que moltes de les decisions sobre els canvis a Elio provenien dels mateixos alts càrrecs dins l’estudi. “Molts volen culpar Disney, però les ordres venen des de dins”, va dir un artista de Pixar. Aquest comportament d'”obediència anticipada” es va traduir en ajustaments com la modificació del següent film de l’estudi, Hoppers, que va haver de suavitzar els temes relacionats amb l’activisme ambiental, o notes sorprenents sobre altres films en desenvolupament, com la indicació a un director que no podia incloure una trama sobre divorci.

Aquesta postura conservadora ha generat una profunda divisió a l’estudi, i molts treballadors es pregunten si Pixar continuarà prioritzant la diversitat i la inclusió en els seus futurs projectes. En un moment en què l’animació s’ha convertit en una plataforma clau per a temes de representació, les modificacions a Elio poden ser un reflex d’un canvi més ampli dins de l’estudi, que pot estar buscant un camí més segur en termes comercials, tot i les crítiques que això ha generat.