Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Pili Zabala, ex-candidata a la presidència del govern basc per Podem i germana de Joxi Zabala, torturat, assassinat i enterrat en calç viva pels GAL, va afirmar ahir que considera que ‘les pressions de molta gent del País Basc i d’altres llocs han exercit influència’ perquè Podem rectifiqués i, finalment, hagi cedit a no vetar la investigació de l’ex-president espanyol Felipe González, a qui la desclassificació d’un informe de la CIA estatunidenca assenyalava com a implicat en la trama del terrorisme d’estat. Ho va fer en declaracions al programa de TV3 ‘Preguntes Freqüents‘, en directe.

Zabala havia trucat el dirigent màxim de l’organització, Pablo Iglesias, per a manifestar-li, segons diu, que ara mateix està ‘sense projecte polític’ i sent ‘decepció, neguit, preocupació i menyspreu’ després de la decisió d’Unides Podem. ‘Les explicacions que em va donar no les vaig compartir. Li vaig dir que hi ha un principi universal i necessari que és saber la veritat, i que cap investigació no pot ser un impediment en el camí per aclarir la veritat.’ Ara, però, assumeix que ‘es queda amb la rectificació’.

Pili Zabala, germana d’una víctima del GAL i ex-candidata de Podem, retreu a Iglesias que no vulgui investigar Felipe González

Quant a González i als altres socialistes presumptament implicats en el terrorisme d’estat, Zabala va asseverar que ‘van passar de ser oprimits a ser opressors’ i ‘sumament cruels’. Recordant els anys posteriors a la mort del seu germà, el 1983, l’encara diputada de Podem al Parlament Basc, emocionada, va explicar que ‘va ser descoratjador veure les persones que et governaven, saber qui hi havia rere la trama del GAL, i no poder fer-hi res per no tenir evidències’. ‘És difícil parlar d’aquells anys. Però una cosa que ha de quedar molt clara és la implicació d’un govern democràtic amb fons reservats va ser capaç de dur a terme accions delictives. En pocs països democràtics s’ha vist un grau d’impunitat tan elevat’, va sentenciar.

Demana actualitzar la llei de secrets oficials, datada de l’any 1968

Zabala també reconeix que està ‘sorpresa que encara avui tinguem una llei de secrets de l’any 1968’, quan la dictadura franquista encara era del tot en vigor. ‘A la resta de països europeus ‘els informes classificats s’hi mantenen durant un període molt més curt que no pas a l’espanyol. La llei hauria de ser actualitzada i tots els documents que en el seu dia van ser protegits haurien de ser desclassificiats’.

Deixarà la política institucional

‘Deixo la política. Això ja ho tenia molt clar’, va explicar Zabala. ‘Des de la societat civil sí que pretenc treballar en defensa dels drets humans.’ També va dir dit que creu que cal investigar ‘tota la violència de motivació política exercida durant dècades al País Basc que no va tenir la mateixa repercussió judicial’, si és que es pretén, diu, una reconciliació i a evitar que tot plegat es repeteixi. ‘El principi de justícia i reparació són necessàries.’ Un cop abandonada la política institucional, treballarà des d’entitats en aquest sentit.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.