Sant Jordi, a Perpinyà, és molt més que la commemoració del patró de Catalunya i de la festa del llibre i la rosa. És un acte de resistència. Com a mínim, el Sant Jordi alternatiu que organitzen la Llibreria Catalana de Perpinyà i l’editorial Trabucaire des de fa cinc anys, com a reivindicació i acte de protesta per la deriva presa pel Sant Jordi oficial a la ciutat d’ençà de la pujada al poder de Louis Aliot (Rassemblement National), d’extrema dreta.

Enguany, Sant Jordi ha arribat poc després de les eleccions municipals a l’estat francès en què Aliot ha revalidat el càrrec per majoria absoluta i ha reactivat la particular croada en contra del català a la ciutat i també a l’àrea metropolitana de la capital nord-catalana. Per això ha estat tan important la celebració de l’esdeveniment, malgrat les traves posades pel consistori, i per això ha estat significativa la participació de més entitats, més enllà de les que fan de la defensa del català el seu motiu de ser: Sant Jordi ha esdevingut també una mostra i unió de bona part d’entitats i col·lectius antifeixistes de la ciutat.

El lloc escollit per a la celebració tampoc no és cap casualitat. Des del primer moment, les organitzadores van optar pel passeig de Torcatis, ben a prop del local de l’editorial Trabucaire, i situat al Baix Vernet, un dels barris més populars de la ciutat, crescut fora muralles, separat de la ciutat pel Tet, el riu que cal travessar si es volen connectar aquests dos mons.

De fet, l’essència de reivindicació del barri ha estat una constant en la programació dels actes, però també en el tarannà de paradistes, visitants i oradors de les diferents activitats programades. Ben a tocar hi ha la passera sobre el riu que connecta tots dos mons i que sovint costa tant de passar encara ara, especialment des de Perpinyà cap a aquest barri menestral i popular del nord, on la Bressola té una de les seves escoles i on la multiculturalitat és una realitat ben palpable, i sobretot molesta, per a la visió tan blanca-heteropatriarcal-francesa del món que té el batlle Aliot.

Trencar motlles

Joana Serra, llibretera de la Llibreria Catalana de Perpinyà, explicava així la jornada: “Quan va guanyar l’extrema dreta ens vam plantejar que el Sant Jordi que organitzava l’ajuntament no era el que a nosaltres ens agradava i vam decidir de fer un Sant Jordi al carrer, obert a tothom, amb activitats diverses, que és el que un sector cultural de la ciutat reivindicàvem i l’ajuntament no volia fer. Enguany ha anat molt bé, feia tres anys seguits que no teníem tan bon temps i només aconseguíem salvar el matí. L’important és que enguany s’han afegit llibreries i gent que no són estrictament lligades i relacionades amb la cultura catalana, i això per a nosaltres és important perquè són entitats que no volen participar en l’actual model de Sant Jordi municipal. És una manera d’eixamplar i trencar esquemes.”

I sí, efectivament, el bon temps ha estat la tònica d’una jornada en què hi ha hagut més de 25 °C. Això ha estat suportable gràcies a un ventet molt agradable que, per contra, ha portat també pol·len i borrissol, tot i que res a veure amb la quantitat que hi havia a Barcelona dijous, i que ha obligat a cercar l’ombra en molts moments del dia, sobretot a l’hora de l’arrossada popular, que s’ha cuinat i servit al mateix indret on es feia la fira.

De bon matí, tot ha començat amb jocs de fusta populars per a la mainada, que han estat a la seva disposició durant tot el dia, i també un taller de castells. Després de dinar, els més petits també han tingut contacontes. Durant el dia, uns quants discjòqueis han amenitzat amb música la trobada i han fet de reclam per als vianants, tot i que la immensa majoria dels qui passaven pel passeig de Torcatis ja estaven convençuts de què hi veurien, com era el cas del conseller Lluís Puig, que hi ha passat una bona estona, i de Joan-Daniel Bezsonoff i Carles Sarrat, per exemple, dos escriptors dels molts que hi han passat en diferents moments a signar llibres. Més despistat estava en Jordi, un noi que s’ha trobat la festa en el seu camí a peu de pelegrinatge entre Sabadell i Lió, i que ha pogut viure la diada fora de la data assenyalada. De fet, Bezsonoff signava els llibres amb la data Sant Jordi +2.

I si bé la data és casualitat –el Sant Jordi alternatiu a Perpinyà sempre es fa el dissabte més proper a la diada– ha coincidit amb dues efemèrides molt importants, la Diada del País Valencià i la commemoració de la Revolució dels Clavells de Portugal del 1974. “Ha estat una casualitat, però és ben bonic que sigui així, el Vernet és també el barri dels portuguesos de la ciutat i una mica més avall celebren també la commemoració d’aquesta efemèride tan important de lluita contra el feixisme”, explicava Joana Serra.

Temps per al debat

El Sant Jordi alternatiu a Perpinyà també és un moment que incita a la reflexió. Si bé la mainada tenia activitats programades i el concert de cloenda de Molinet de Pebre era perquè tothom trobés un moment de comunió amb el ball i el folk, hi ha hagut presentacions de llibres, signatures i debats. Especialment interessant ha estat la xerrada ‘Per una república federal’, de Lydie Massard, ex-diputada al Parlament Europeu per la Unió Democràtica Bretona, organitzada per Unitat Catalana.

Així doncs, hi ha hagut activitats per a tots els gustos i per a tota mena de públic, amb el llibre i la rosa com a eixos centrals, en un espai de la ciutat que, com explica Serra, “és molt gran i molt popular, i de la mateixa manera que hi ha gent a la qual li costa travessar el riu per a venir-hi, també hi ha molta gent del barri que no va a Perpinyà. Per això i per la conjunció de gent propera, com ara bars i associacions culturals que són al barri i amb les quals treballàvem junts, era clar que ho havíem de fer aquí des del primer moment”.

Per descomptat, el Sant Jordi alternatiu continuarà l’any vinent, no perquè les organitzadores en tinguin gens de ganes, sinó perquè, com elles diuen: “Hem de continuar, costa molt tot plegat i hem de fer la feina d’anar remant contra corrent per moltes coses, començant pel fet de ser catalans a Catalunya Nord, un territori on la llengua no està normalitzada. Muntar això és anar remant contra corrent, però és l’única manera de ser presents al carrer i l’any vinent hi tornarem.” Ja ho sabeu, guardeu la data, el dissabte més proper a Sant Jordi del 2027, tothom a Perpinyà a celebrar la diada i a demostrar que llibres i roses són les millors armes contra la barbàrie i el feixisme.