La periodista i escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, Premi Internacional Catalunya

Opositora del règim de Lukaixenko, viu a Berlín d'ençà del 2020, quan va anar-se'n de Bielorússia

VilaWeb
Redacció
04.10.2022 - 16:51
Actualització: 04.10.2022 - 17:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La periodista i escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de literatura el 2015, ha estat guardonada amb el XXXIV Premi Internacional Catalunya que atorga el govern. El premi ha estat anunciat pel president de l’executiu, Pere Aragonès, al pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. Nascuda el 31 de maig de 1948 de pare bielorús i de mare ucraïnesa, Aleksiévitx va estudiar periodisme a la Universitat de Minsk. Després d’haver exercit com a periodista a diferents mitjans es va començar a inclinar per la literatura, immersa en el corrent de l’anomenada novel·la col·lectiva. El seu primer llibre, La guerra no té rostre de dona, abordava la qüestió de les dones russes que van participar en la Segona Guerra Mundial.

Quatre anys després d’aquella primera novel·la, publicà Taüts de zenc (1989), en la qual recollia testimonis de mares de soldats soviètics que havien participat en la guerra de l’Afganistan. En altres llibres ha ofert la visió dels qui no van poder suportar la caiguda del govern soviètic i es van suïcidar o l’heroisme i el patiment dels qui es van sacrificar al desastre nuclear de Txornòbil. Veus de Txernòbil (1997) ha estat traduït a vint idiomes, i encara avui continua prohibit a Bielorússia.

Enfrontada al govern i la censura bielorussos, Aleksiévitx va abandonar Bielorússia l’any 2000. El 2011 va tornar a Minsk. El 2015 va ser distingida amb el premi Nobel de literatura, la primera escriptora de no-ficció amb aquest premi en més de mig segle. L’any 2020, després d’haver demanat públicament al president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, que abandonés el govern, va tornar a marxar del país amb l’ajut de diplomàtics de diferents països. D’ençà d’aleshores viu a Berlín.

La Generalitat va crear el 1989 el Premi Internacional Catalunya per reconèixer i estimular els creadors, oferir als catalans exemples de la més alta qualitat i exigència en tots els aspectes i situar el país a l’escena dels grans guardons internacionals.

El premi, dotat amb vuitanta mil euros i l’escultura La clau i la lletra, d’Antoni Tàpies, s’atorga anualment a persones que han contribuït de manera decisiva a desenvolupar els valors culturals, científics o humans. Institucions de tot el món i els membres del jurat poden presentar-hi candidatures, d’acord amb les bases que es publiquen cada any amb la convocatòria del guardó.

En les darreres edicions s’ha reconegut la filòsofa Judith Butler (edició 2021), les doctores Dania El Mazloum i Anxhela Gradeci, la infermera Tijana Postic i la doctora i investigadora Özlem Türeci (2020).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes