El perill de la reconstrucció com un pedaç: “Assumim un risc massa alt amb les noves inundacions”

Fa prop d’un any, una gota freda ferotge va trasbalsar el País Valencià, físicament i emocional. La justícia per les 229 víctimes mortals i la negligència del president Carlos Mazón han absorbit bona part del debat públic, però la catàstrofe va revelar problemes més estructurals. No va ser una anècdota: el canvi climàtic dispararà el risc d’incidents semblants. Els períodes de retorn –que mesuren la probabilitat que un fenomen semblant s’esdevingui en un territori– han canviat; els experts avisen que s’han de tornar a fer els càlculs urgentment i prendre les mesures polítiques consegüents.

L’emergència suscita, tot sovint, un dilema. Les víctimes dels estralls dels fenòmens meteorològics necessiten atenció immediata: sovint s’han quedat sense casa, o sense negoci, o sense vehicle, o sense carretera, o sense via del tren, o sense cap d’aquestes coses. En canvi, l’augment de la probabilitat de les inundacions, per exemple, requereix respostes no tan immediates i més estructurals, perquè la manera com ens hem escampat pel territori no és improvisada, sinó fruit d’una urbanització poc curosa amb les exigències del paisatge i de la natura. Ara, els governs del país, com arreu del món, es troben atrapats en aquesta cruïlla. Què han fet, aquest darrer any, per resoldre els problemes immediats, i com han atès els de llarg termini? Uns quants experts consultats per VilaWeb avisen que no hi ha els debats de fons que caldria.

Al País Valencià, un debat condicionat per les seqüeles de la tragèdia

El “Pla Endavant”, presentat el juny, era la mesura “estrella” de Mazón per a la reconstrucció del País Valencià després de la gota freda. Un total de 339 mesures i 29.000 milions d’euros (14.500 de la Generalitat, 12.600 del govern espanyol i 1.450 d’ajuntaments i del sector privat). Malgrat l’ambició del pla, les protestes han estat ben clares. Per exemple, els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER), que van denunciar la falta de mesures efectives de resiliència hidràulica i que consideren que és un pla econòmic que inclou ajudes a persones i empreses damnificades, però que conté mesures que poden agreujar la situació. L’oposició també el va criticar. El PSPV recordava: “No es pot parlar per un costat de fomentar infrastructures segures, mentre un altre dia aproven un pla perquè es puga construir en zones inundables.” 

Víctor Yepes, catedràtic en enginyeria de la construcció de la Universitat Politècnica de València (UPV), alerta també del procés de reconstrucció al País Valencià. “No es fa, d’una manera planificada, una reconstrucció coherent que permeta corregir alguns errors que hi puga haver.” El problema principal, diu, és que les obres que es fan per via d’urgència es fan per a refer les infrastructures essencials tal com estaven el dia de la gota freda. Per tant, en aquests casos el desastre es podria repetir.

“S’haurien de reconstruir d’una manera diferent, intel·ligent”, diu, i posa d’exemple el pont del barranc de Torrent, a Paiporta: “Per a refer el metro de València, s’ha construït de manera molt ràpida, però el pont és el mateix que hi havia abans.” I això què significa? Que el cabal de l’aigua que passa sota el pont no canvia: “Actuen de tap o de barrera. Perquè us faceu una idea, sota el pont només poden circular de manera ràpida uns 100 m³ per segon. En la gota freda, en un moment determinat hi baixaven entre 2.000 m³ i 3.000 m³.”

De tota manera, no és un problema nou i enfocat exclusivament en la reconstrucció d’ara. Yepes recorda que de l’any 2006 ençà hi ha projectes damunt la taula per a la regulació del barranc de Torrent, tant per a les obres de regulació habituals com per a unes altres d’enginyeria verda, amb passadissos verds i parcs d’inundació. “Hauria pogut evitar bastant de mal”, diu.

“Fins que no es facen les obres de regulació dels barrancs, sí que pot ocórrer que en cas d’un esdeveniment de les mateixes característiques, passara el mateix que va passar”, adverteix Yepes. I per això, també és important que es posi l’enfocament sobre les infrastructures a mitjà i llarg termini. “S’hi treballa, però a curt termini. S’han de fer actuacions com més prompte millor, que reduïsquen la vulnerabilitat que té ara el territori”, diu.

“Catàstrofe urbanística”

En relació amb això, Yepes recorda que hi ha molta gent que parla de “catàstrofe hidràulica”, però a parer seu també s’hauria de parlar de “catàstrofe urbanística”. Les actuacions de protecció –recorda– no van acompanyades d’actuacions urbanístiques: “No s’hauria de permetre l’ús del sòl en determinats llocs on el risc és molt alt. Aquesta classe de mesures urbanístiques s’haurien de començar a aplicar. Si no, assumim un risc que és massa alt amb les noves inundacions.”

Per exemple, allà on el risc és més alt, proposa de fer una “retirada estratègica”. És a dir, no construir-hi res de nou i, de mica en mica, resituar estratègicament les infrastructures que ja existeixen, començant per centres de salut o escoles, i després pels habitatges més exposats. “És un procés lent, més costós, però és l’única solució definitiva per a salvar les vides”, subratlla Yepes. De fet, Félix Ramón Francés, també catedràtic de la UPV, durant la comissió d’investigació per la gota freda a les Corts, ja va proposar d’expropiar construccions que es troben en les zones més perilloses.

En el cas de les zones on el risc és mitjà o baix, diu que s’haurien d’instal·lar xarxes separatives de drenatge, fer un disseny urbà sensible a l’aigua i adaptar-hi els habitatges. Per exemple, que les instal·lacions elèctriques i tota mena de maquinària hagi d’estar a una altura mínima, els motors dels ascensors a les plantes superiors, etc., per avantposar la seguretat de les persones en tota la planificació.

Però les intencions de la Generalitat no han anat pas en aquesta línia. Per exemple, pocs mesos després de la gota freda Mazón reactivava la construcció de desenes de milers d’habitatges al litoral i en zones inundables.

El Principat, pendent d’actualitzar els mapes d’inundabilitat

L’octubre de l’any passat, el president Salvador Illa acabava d’arribar al govern al Principat. La reacció va ser posar el comptador a zero: la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va anunciar que farien actualitzar els mapes d’inundabilitat i, després, vetllarien perquè tots els municipis tinguessin plans específics d’emergència i de protecció civil. Aviat en farà un any, d’aquest anunci, però fins a començament del següent no hi haurà novetats. “És normal que triguin, perquè és un exercici molt extens. Són càlculs estadístics complicats; a cadascun dels gairebé mil pobles de Catalunya hi plou d’una manera particular, podríem dir. Potser es podria accelerar amb molts més recursos, però som dins un temps raonable”, diu el professor Xavier Sánchez Vila, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya expert en hidrologia.

El problema no és que les cartografies disponibles fins ara s’haguessin fet malament, afegeix, sinó que la manera de ploure ha canviat. La temperatura de la Mediterrània ha pujat molt i això augmenta les possibilitats de pluges torrencials. Sánchez coincideix amb Yepes que allà on hi hagi un risc més alt cal fer-hi canvis més estructurals: “Ara es refarà tot. Zones que no sortien al mapa d’inundabilitat, ara hi sortiran per un risc poc freqüent, i zones que tenien poc risc, ara en tindran molt. En les zones de poc risc, simplement cal saber que molt de tant en tant hi haurà un incident i tenir bones assegurances. El problema són les zones que s’inundaven una vegada cada cinquanta anys i ara s’inundaran tres vegades en set o vuit anys. El problema d’aquesta xifra és que vol dir que abans del 2030 es tornaran a inundar. Decidir què s’hi fa és una qüestió essencialment política.”

Un debat massa ajornat

En els punts més perillosos, probablement, caldrà fer-hi canvis. On hi hagi activitats econòmiques, infrastructures o habitatges que, en cas d’inundació, representin un risc per a la seguretat, el govern estudiarà mesures de contenció –per exemple, murs de contenció o canalitzacions–, però, si no se n’hi poden aplicar, s’hauran de moure de lloc. Això, és clar, causarà maldecaps. Tot esperant els nous mapes, el govern es va començar a entrenar al març amb l’anunci d’un decret llei per als càmpings, que solen situar-se en zones problemàtiques. La primera versió del text va trobar una oposició furibunda del sector i no s’ha pogut aprovar fins que el text no ha exclòs la possibilitat de tancaments d’urgència. El govern ha hagut de calmar els ànims amb avaluacions cas a cas.

L’executiu també ha hagut d’encarar nous episodis de pluja torrencial a les Terres de l’Ebre, que fins ara s’han resolt amb ajuts i subvencions, i batlles com el d’Alcanar s’han queixat que cal anar més enllà. “El problema és que la reconstrucció és absurda si saps que d’aquí a dos o tres anys tornarà a haver-hi inundacions al mateix lloc. És un pedaç. És clar que hi ha gent que necessita ajuda imminent, però reconstruir exactament allò que s’ha destruït no és la solució”, diu Sánchez. Un exemple concret: “La AP-7 es pot arreglar perquè no s’inundi, però l’has d’apujar una mica i deixar que l’aigua passi per sota, perquè ara fa de tap. I si poses un tap a la banyera i te’n vas al menjador a parlar per telèfon, l’aigua vessarà i t’arribarà tard o d’hora. Has de deixar passar l’aigua. Ara: si la deixes passar, potser se t’inundarà una altra zona; un càmping que hi hagi just a sota, posem per cas. Això només es resol amb una planificació territorial completa.”

Sánchez Vila avisa que cal canviar tota la cultura de la política territorial, i lamenta que no s’abordi el debat, sobretot per culpa dels ritmes polítics, escorats en el curt termini. “Ja s’ha anat fent. Abans bé podia construir a la platja o a la llera dels rius. Però ara cal un canvi de model més important. És una qüestió de país. El president Illa va dir, en referència als incendis, que hi ha massa bosc a Catalunya. Si n’hi hagués més, hi hauria menys inundacions perquè la pluja hi quedaria retinguda. La qüestió, doncs, és què prioritzem. Si posem més bosc per a retenir les inundacions, tindrem més incendis, i viceversa. No hi ha una resposta clara, però és un debat de país que hem de tenir amb calma i no el tenim. La política ha de parlar de planificació territorial”, diu.

A les Illes, endavant i enrere amb la prohibició

Les intencions del PP a les Illes també han estat semblants a les del País Valencià. Ara, en aquest cas sí que la gota freda va obligar Marga Prohens a fer una passa enrere. Al maig, abans del desastre, el govern va aprovar un decret llei de simplificació administrativa –a tall de decret òmnibus–, en què s’anul·lava la decisió que s’havia pres el 2020 –dos anys després de la torrentada de Sant Llorenç– per a prohibir de construir en zones inundables de terreny rústic.

Al novembre, després dels morts de Mazón, l’executiu va veure que la mesura no era adient. Però com que ja s’havia aprovat al consell de govern va seguir el tràmit cap al parlament i va acabar aprovat després d’allò que va ser anomenat “catàstrofe legislativa”. La falta d’acord entre les formacions va dur a l’aprovació del decret. El punt de xoc és que el PP volia, igualment, permetre de fer obres a tots els edificis il·legals de les Illes, també en zones inundables. Per a corregir-ho, el govern va anunciar un nou decret que es va aprovar el dia que la llei es va publicar al BOIB, ara sí amb la prohibició de noves construccions i el permís d’obres en les que ara són il·legals.

Ara, partits com el PSIB també adverteixen que l’anunci que ha fet Prohens de revisar el pla de gestió de recursos hídrics per a redefinir les zones inundables és per a facilitar-hi la construcció, en aquestes zones: “Volen redefinir-les amb cartografia de bisturí per delimitar on es pot edificar i, doncs, augmentar les opcions. Just al contrari del que hauríem de fer després del que ha passat a Eivissa”, deia el diputat socialista Àlex Pitaluga dimarts passat al ple. I recordava també que el PP va votar en contra d’una resolució que insta al govern a prohibir la construcció a les àrees de prevenció de riscs a causa de l’augment de fenòmens extrems. També recordà que a Calvià s’han previst seixanta pisos de preu limitat, “en una zona que s’inunda en mitja hora”.

Quant a l’autovia de l’aeroport cap a Eivissa, el govern va dir dimarts també que “d’aquí a poques setmanes” s’anunciaria la solució per a reformar-la i evitar que el pas subterrani es torni a inundar. Mentrestant, sí que es fa una millora de la cuneta de protecció de la part de dalt de la carretera, que es desbordà en els darrers aiguats. “Això és el que es fa ara, però la solució definitiva és, irremeiablement, una sortida a la mar”, va dir el govern. De tota manera, el director de l’Observatori de Riscs Naturals de les Illes (RiscBal), Joan Estrany, adverteix que les inundacions que hi hagué van ser urbanes, però que “si hagués plogut tres quilòmetres terra endins, hauríem parlat de desgràcia amb vides humanes”. El problema torna a ser el mateix: s’ha construït en zona inundable.

Un canvi de consciència

Estrany també opina que la gota freda va significar un abans i un després. Ell posa sobre la taula el concepte de les “inundacions impossibles” –aquells episodis que superen registres previs i es perceben com a improbables, però que poden ocórrer– i diu que, en vista d’això, només funcionen dues coses: sistemes d’alerta primerenca eficaços coordinats amb protocols d’emergència i la presa de consciència de la societat.

“En el moment que salti un avís per inundació, totes les autoritats i persones que viuen en zones inundables han de saber què han de fer en cinc minuts. Aquest és el repte”, diu. I considera “completament inviable” de redistribuir les 135.000 persones –a tall d’exemple– que viuen en zones inundables de Palma.

De fet, recorda que a Sant Llorenç totes les parets de represa se les va endur l’aigua. “El territori que ja tenim construït no el desconstruirem”, assenyala, tot i que adverteix que això no impedeix que s’hagi de ser molt taxatiu: “En zones inundables no s’hi pot construir. Ho dic d’un punt de vista estrictament científic.”